aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22INTRODUCCIÓ
El 8 de Juny de 1952 va ser inaugurat als afores de Terrassa un lloc anomenat “Placeta del Bonaire” un grandiós complex destinat a acollir pacients amb malalties respiratòries, com ara fibrosi, càncer de pulmó o tuberculosi.
Aquesta construcció es va edificar allà ja que era un lloc aïllat, amb un clima, una situació i unes característiques idònies. I, és clar, això era un gran aspecte que calia tenir en compte ja que els metges d’aquella època creien que sobreexposar els pacients que patien algun tipus de malaltia respiratòria a aquests paràmetres, suposaria la solució del problema. Però lamentablement, no era així.
No obstant això, aquest lloc no només va ser escollit pel bon clima, sinó que també hi va influir el fet que la ciutat de Terrassa era la que presentava la taxa de tuberculosi més baixa de tot Catalunya. Aquest fet va fer decidir l’ajuntament a adquirir la finca i regalar-la al Patronat Nacional Antituberculós.
Va ser així com es va inaugurar l’Hospital del Tòrax amb una capacitat de 1600 llits i on s’allotjaven malalts de diferents comunitats autònomes. Famílies de tots els racons d’Espanya enviaven allà els seus malalts i mai més els van tornar a veure’ls. Això feia que es sentissin anímicament destrossats i òbviament aïllats del tot.
L’EDIFICI
El complex arquitectònic té un cos central compost per dues ales i cadascuna d’elles compta amb 8 plantes. L’edifici, al seu torn, estava connectat a esquerra i dreta amb dues ales més que comptaven amb 7 plantes més cadascuna. A més, existia una novena planta que connectava els tres edificis. Les dimensions d’aquest edifici el van declarar com l’hospital més grans per tractar aquest tipus de malalties. Cada planta comptava amb 70 llits amb habitacions per a sis pacients, amb bany propi i una terrassa. També comptava amb un pati central que rebia el nom de “la Jungla”.
Els pacients eren classificats a l’hospital segons sexe, edat, malaltia i condició social. A banda de les habitacions per a pacients, també hi havia serveis administratius, excepte a la novena planta. D’aquesta, però, en parlarem més endavant. Cada planta disposava de menjador, infermeria, sala de cures, banys i dutxes comuns. El complex també disposava de teatre, bugaderia, perruqueria, barberia i una capella amb capacitat per a 1000 persones.
LA NOVENA PLANTA
L’hospital del Tòrax tenia les seves normes que no podien ser trencades sota cap concepte. La principal era no accedir a la novena planta. Era gestionada per monges de l’ordre de les Carmelites i això ens fa pensar que s’hi trobaven els pacients més greus i que no podien rebre visites. Tenien prohibit relacionar-se amb els de les altres plantes i a més no tenien autorització per passejar pels jardins.
Els que no podien suportar la dolor i les conseqüències de la seva malaltia, es tallaven les venes als seus propis llits o senzillament es deixaven caure per les finestres fins que impactaven contra el terra del pati. De fet, el personal mèdic explicava que cada tres mesos morien un total de 6 o 7 persones per suïcidis.
CANVIS I TANCAMENT
A partir de l’any 1969, l’hospital va començar a acceptar malalts amb problemes cardíacs. Però per sort o per desgràcia, al 1972 les coses van canviar. I és que en aquells moments, el director de sanitat va rebre uns informes molt importants sobre el funcionament d’aquest Hospital. En aquests documents es decretava que l’atenció mèdica allà es trobava en clar deteriorament, que l’hospital tenia una gran falta de subministraments i que a més, els malalts més greus es trobaven en situació d’abandonament. També es va demostrar que des dels inicis de l’hospital no només es tractaven malalties respiratòries, sinó també malalties mentals. Tanmateix, la dada més preocupant va venir amb la taxa de suïcidis. Als informes es veia que l’hospital del Tòrax era el que la tenia més alta de tot Espanya.
Per mirar de resoldre això, el director de sanitat va aprovar una reestructuració perquè aquest hospital tingués unes millors condicions perquè el volien seguir conservant perquè era un dels més rellevants en el tractament de malalties respiratòries del país.
Durant aquesta reestructuració, els alts càrrecs de l’hospital van ser substituïts per altres amb més prestigi i el personal se sotmetia a constants avaluacions. Però mentre de portes enfora tot semblava que anava bé, de portes endins l’hospital havia començat el seu declivi. I així va continuar aquesta situació fins el 1997, quan va quedar totalment abandonat.
LLEGENDES
Tothom que el va visitar després de ser abandonat, assegura que està maleït perquè hi havia una activitat paranormal impressionant: els llums seguien funcionant, estossecs, crits i veus d’homes i dones invisibles ressonaven pels seus llargs passadissos i es sentien sorolls estranys. A més, deien que s’anava a la novena planta, senties la necessitat de llançar-te per la finestra. Això sí, aquestes situacions només s’esdevenien en àrees específiques: les plantes 4, 5 i 9 i el pati, és a dir, a “La Jungla”.
Els investigadors que visitaven aquestes àrees, comprovaven que els seus mesuradors del camp electromagnètic deixaven de funcionar, així com les bateries de tots els aparells electrònics perquè s’esgotaven. Captaven macabres psicofonies on se sentien crits d’auxili o rialles de nens al teatre.
A molts no els espantaven els fantasmes, del que realment tenien por era que l’hospital del Tòrax s’havia convertit en la Meca de molts ocultistes i membres de sectes satàniques. S’hi reunien dins per dur a terme sinistres rituals. De fet, molts deien que el punt de reunió d’aquestes persones era la capella de l’hospital.
TESTIMONIS
Molta gent va començar a indagar sobre les històries que s’explicaven dels pacients d’aquell hospital, sobre el tipus de persones que hi treballaven o es trobaven en aquell sanatori o bé de les instal·lacions en si.
Entre aquests podem trobar diverses històries destacables:
- “La infermera de la mort”: Era una infermera que s’encarregava de matar aquells pacients que estaven agonitzant injectant-los una substància que acabava amb la seva vida. D’acord amb el que expliquen antics pacients, l’existència d’aquesta dona es va poder confirmar l’any 1972.
- “L’espectre del suïcida”: Es deia que era un ens que només es trobava a “la jungla” i que arrossegava un degotador amb les poques forces que li quedaven. Es comentava que era l’esperit del primer home que va saltar des del 9è pis i que si et trobaves amb ell, series el següent a treure’s la vida.
- “El magatzem ocult”: La gent també estava convençuda que tots aquells pacients que no es podien salvar eren sotmesos a terribles experiments on els eren amputats diversos parts del cos. Moltes dones passaven per avortaments no autoritzats perquè els seus fetus fossin estudiats i conservats en formol. Aquests fetus es guardaven als magatzems interns de l’hospital. Això sí, aquest indret de l’hospital mai no s’ha trobat, cosa que ha fet que es consideri una simple llegenda fins l’any 2003, data en què uns veïns de Matadepera, van trobar un fetus conservat en formol dins de l’hospital que van abandonar en un descampat embolicat en paper de diari. Posteriorment, la policia el va trobar i el van sotmetre a diverses proves forenses per certificar que realment era un fetus d’aquella època i ho va ser.
ACTUALITAT
L’any 2004, el recinte va ser reformat i convertit en un complex audiovisual. Per tant, aquest edifici es troba completament tancat i compta amb vigilància les 24 hores i per tant no és possible accedir-hi.
Gràcies a aquesta llegenda s’hi han filmat diverses pel·lícules i programes televisius. Durant els rodatges , els actors i actrius han afirmat sentir-se incòmodes en aquest lloc.
Paula Pajuelo i Carla Punzano
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Les Barraques Digitals 