Coneix els alumnes!

Aquesta setmana a la secció coneix els alumnes!, tenim a l’Ana Ruiz de 4t A, a la Maria Luisa de 4t B i a en Marc Page de 4t C.

1. Quin tipus de relació tens amb els teus pares? 

Ana: Molt bona. Sempre es posen en la meva pell i m’ajuden en tot. Me’ls estimo molt.

Maria Luisa: Bona. Intenten ajudar-me però no m’agrada que m’ajudin perquè no m’agrada explicar-los les coses.

Marc: Bona. M’ajuden en tot el que poden.

2. Qui o què creus que influeix més a l’hora de prendre les teves decisions? 

Ana: La meva mare.

Maria Luisa: Les persones que m’estimen. Les persones en les quals confio.

Marc: La meva mare.

3. La gent t’acostuma a jutjar de forma equivocada abans de conèixer-te? Si és així, de quina manera? 

Ana: No.

Maria Luisa: Sí, creuen que sóc molt reservada i molt callada i considero que no és així.

Marc: No.

4. Quin ha sigut el pitjor moment de la teva vida? 

Ana: La mort del meu avi.

Maria Luisa: La mort del meu pare.

Marc: La mort del meu avi. I una altra molt dolenta, quan em vaig assabentar de que la meva àvia que patia càncer va anar a pitjor.

5. Has estat mai en una situació perillosa? Explica-la. 

Ana: Sí. De petita tenia problemes amb la vista i els metges no em detectaven res. Amb el temps em va marxar.

Maria Luisa: Sí, he estat en dues. La primera va ser un dia que es va cremar la nau del costat d’on estava jo. I l’altre, em van diagnosticar la malaltia d’Edward’s però al final va resultar que no la tenia, per sort.

Marc: No.

6. Series capaç de matar a algú per la persona més important per a tu? 

Ana: Sí, per la família faria qualsevol cosa.

Maria Luisa: No, jo crec que tothom té les seves raons per les quals fa les coses i que tothom es mereix una segona oportunitat.

Marc: Sí, per la família si seria capaç.

7. Explica algun somni exòtic que hagis tingut que t’agradaria viure a la realitat. 

Ana: No en sé cap ara mateix.

Maria Luisa: Un dia vaig somiar que estava a un llac i en mig hi havia una espècie de mirall. El volia traspassar però no trobava la forma adequada. Finalment, el vaig traspassar i vaig anar a una muntanya en forma de cargol per veure tota la gent que hi havia a l’altre part del mirall.

Marc: No en tinc.

8. Què és l’últim que fas abans de dormir els dies de cada dia? I els caps de setmana? 

Ana: Estar amb el mòbil o llegir i els caps de setmana veure pel•lícules o sèries.

Maria Luisa: Pensar en coses i els caps de setmana estar amb el mòbil.

Marc: Veig la tele cada dia abans de dormir.

9. Tens algun lloc en el qual refugiar-te quan estàs malament? Si és així, quin? 

Ana: La meva habitació.

Maria Luisa: El lavabo.

Marc: La meva habitació.

10. Ajudes a casa? Què és el que menys t’agrada fer? 

Ana: Sí, estendre la roba.

Maria Luisa: Sí, netejar el menjar dels gossos.

Marc: Sí, fregar.

FOTOS (al costat)

Nerea Corbacho, Elena López i Ruth Pajuelo

 

 

Comença la 4 edicio de la Remençada

Què és la Remençada

Una obra musical que tracta sobre la gran batalla que va  tenir el 4 de gener de 1485 entre en Bartomeu Sala, nat a Montornès i Pere-Anton de  Rocacrespa que va dirigir les tropes esmentades Per  la Diputació de Barcelona era un noble que va ser derrotat el 4 de gener de 1485, l’autor del  text Xavier Bertran, veí de Montornès i l’autor de tota la música de l’obra Xavier Burier i el director teatral, Toni Figuera.

Els assajos ja han començat, aquest any l’obra es farà el dia 27 de maig a les 19 hores. L’obra començarà en el carrer Francesc Layret on es faran els quatre primers actes i després es ballaran tot els remences fins a la plaça Pau Picasso cantant l’himne de la marxa al combat on ens esperaran tots els soldats de la diputació o es fa la batalla i a fer els dos últims actes.

Aquet any tenim una nova novetat la penya del barça de Montornès en acabar l’obra de la remençada les cadires es lliuraren i es veurà una pantalla gran on veurem el partit de fubol que hi ha del Barça.

Un dels projectes que la remençada vol es fer una remençada jove. Seria fer uns petits esquetxos teatrals, no seria cantat. Aquesta remençada Jove es faria amb nens d’escoles de Montornès, Vallromanes i Vilanova, seria de primària i de secundària i es faria el dia 4 de gener que és el dia que es va commemorar la batalla.

Necessitem gent per l’obra principalment gent per la batalla que es fa a l’escenari de la Pau Picasso. També homes que facin de remences, soldats, gent que estigui darrere de l’escenari. Sempre diem que la persona que vingui a la remençada  serà benvinguda.

PERQUÈ TOTS SOM REMENCES 

A continuació deixem una galeria de fotografies:

Alex Gil

Zankyou no Terror

Avui a Recomanacions, us portem un anime titulat Zankyou no Terror. Consta de només 11 capítols, i la seva banda sonora va ser composta per Yōko Kanno.

Sinopsi:

A Tokyo s’ha produït un atac terrorista i l’única pista dels culpables és un vídeo que ells mateixos han penjat a Internet. Els terroristes s’autonomenen Sphinx i no descansaran fins a aconseguir el seu objectiu mentre la policia els busca incansablement.

Els personatges principals són:

  • Nine (un dels terroristes)
  • Twelve (l’altre terrorista)
  • Lisa Mishima (una estudiant de secundària amb depressió)
  • Kenjirō Shibazaki (membre del Departament de la Policia Metropolitana de Tokyo)
  • Five (agent de l’FBI dels EUA)

Ens agrada molt aquest anime perquè es plantegen nombrosos enigmes i podem veure la perspectiva dels terroristes.

Andrea Barato i Júlia Costa

TOP 10 Cançons Disney

Avui al Musipèdia parlarem de les 10 cançons de Disney i Pixar que més ens agraden. Cal dir que les següents cançons no estan ordenades per ordre de preferència. Comencem!

  • Married Life

Aquesta cançó prové de la pel·lícula UP. No té lletra, però és preciosa. La banda sonora va ser composta per Michael Giaccino, que va utilitzar una tècnica de composició anomenada transformació temàtica. Mentre sona es veuen imatges de la vida matrimonial d’Ellie i Carl.

  • I’ll Make a Man Out of You

Sent sincers, no podíem fer aquest TOP sense posar cap cançó de Mulan. Aquesta cançó, de l’autor Jerry Goldsmith, sona mentre Mulan és a l’exèrcit fent-se passar per un home i està entrenant per convertir-se en un soldat que salvi Xina.

  • You’ve got a friend in me

Qui no coneix aquesta cançó? Apareix tant a la primera pel·lícula de Toy Story com a la tercera. Va ser escrita per Randy Newman i cantada per ell mateix.

  • I Wanna Be Like You

Apareix a la pel·lícula El llibre de la selva. Composta per Robert i Richard Sherman i cantada per Louis Prima. Aquesta cançó ha estat versionada per molts artistes, com per exemple Robbie Williams.

  • Strangers Like Me

De la pel·lícula de Tarzan. Cantada i composta per Phill Collins, l’autor de les bandes sonores de Tarzan i Germà Ós. La cançó descriu la fascinació que té Tarzan sobre Jane i el món.

  • Touch the Sky

Aquesta cançó apareix a la pel·lícula de Brave. Té clares influències de la música celta. Composta per Patrick Doyle, tocada per l’Orquesta Simfònica de Londres i cantada per Julie Fowlis.

  • Under the Sea

De la pel·lícula de The Little Mermaid. Està composta per Alan Menken i Howard Ashman. Cantada per Sebastian, el cranc, que intenta convèncer l’Ariel de quedar-se sota el mar dient-li els avantatges.

  • I Just Can Wait to Be King

Aquesta cançó sona a la pel·lícula The Lion King. Composta per Elton John i Tim Rice i cantada per Jason Weaver, Laura Williams i Rowan Atkinson. La cançó parla del desig de Simba de fer-se gran i aconseguir ser el rei.

  • I See the Light

Procedent de la pel·lícula Tangled. Composta per Alan Menken i Glenn Slater i cantada per Mandy Moore i Zachary Levi. La cançó surt al final de la pel·lícula. És molt emocional i enganxosa.

  • Colours of the Wind

De la pel·lícula de Pocahontas. Composta per Alan Menken i Steven Schwartz. Cantada per Judy Kuhn i parla sobre la natura del bosc.

Esperem, que us hagi agradat el nostre TOP de Disney!

Andrea Barato i Júlia Costa

Nova Launcher

Aquesta setmana us volem recomanar una aplicació per Android de personalització i software. Es tracta d’un Launcher, una aplicació per personalitzar l’interior del dispositiu i accelerar la velocitat de càrrega d’aplicacions. És molt recomanable per a tots els usuaris d’Android.

Ocupa poc espai, té moltíssimes funcions i es pot descarregar gratuïtament des del Play store.

Joel Martín i Mika Franganillo

LOVE YOU

Aquesta setmana us recomanem un llibre que tracta de l’amor prohibit, aquí us deixo amb una mica de la seva trama, a veure si us enganxa:

Aquesta és una noia d’Oregon on els seus pares estan separats, el seu pare viu a L.A. i la seva mare a Oregon amb ella, el sou pare l’invita a anar a L.A. tot l’estiu per conèixer als seus germans i la seva dona, quan coneix a tota la família ella pensa que no havia d’haver vingut i que el seu germanastre gran és un capullo i un desgraciat, però tot canvia quan Tayler, el germanastre gran li mostra els seus sentiments…

Una chica corriente de Oregon. 
Un viaje a Los Ángeles para conocer a la nueva familia de su padre.
Un hermanastro problemático y muy atractivo.
Muchas tensión y un amor desesperadamente irracional. 

Hi ha tres llibres:

Love you

Need you

Mis you

 

Tambe han fet un Book Tràiler:

Joel Martín i Mika Franganillo

A què es deu la manera de ser de les persones?

Hi ha diversos factors que influeixen en la manera de ser de les persones, tot i que n’hi ha de més evidents.

Un gran factor que defineix la manera de ser de les persones, és la família. La família és amb qui convius més temps, i per tant, amb qui comparteixes més moments (de vegades els més íntims, aquells que no mostres a tothom). Doncs, es podria dir, que en la major part dels casos, la família són les persones amb qui ets tu mateix, encara que hi ha altres persones amb qui també ho ets.

Hi ha gent que creu que els pares són qui més determinen la personalitat de cadascú, per l’educació que els han transmet, i, encara que sí que són grans influents, no són els únics.
L’actitud dels germans per exemple, influeixen molt en el comportament de la persona. Els aspectes negatius, moltes vegades s’adopten d’ells, malgrat que també s’adquireixen de positius.

Els avis també són influents, ja que motiven a ser una millor persona, tenen aquesta característica que et fan voler fe bé les coses, encara que sigui per ells. Els seus consells, de vegades, t’entendreixen i t’humanitzen.

Un gran condicionant també són els amics. Ells resideixen a la teva vida des que tens ús de raó i estan amb tu moltes hores al dia, per tant, vulguis o no, condicionaran molt la teva personalitat, perquè adoptes les seves costums, formes de parlar i de pensar. A més, majoritàriament, són les persones a qui acudeixes quan tens un problema, de manera que també t’aconsellaran des del seu punt de vista, que potser, tard o d’hora, acabaràs adquirint.

Un altre factor serien els records. Aquests, tot i que no sempre estan presents, formen part de tu, i com tot el viscut, et fan més dèbil o més fort, depenent de quin, i condicionen molt la forma de ser i de pensar, tot i que no sempre ens n’adonem.
pensem que el passat és passat i només queda en una etapa, però aquells fets que et maquen els portes amb tu sempre.

Doncs, es podria dir que els principals influents de la manera de ser de les persones, en el que respecta a la família, són els pares, germans, avis i/o altres familiars propers a aquella persona, i els records.

 

Ruth Pajuelo, Nerea Corbacho i Elena López

Com saber dir “no”

La importància de saber dir que no


És molt important aprendre a dir que no, del contrari, perdríem el control de la nostra vida i ens enrabiaríem per no fer el que en realitat volem. Potser hi ha gent que pensa que dir que no és de mala persona i que d’aquesta manera estem sent desagradables. Però és necessari, per moments, saber establir límits i no cedir davant de manipulacions i/o xantatges emocionals.

L’assertivitat es refereix a la capacitat de tenir seguretat de si mateix per poder dir que no quan siguui necessari.

Com aconseguir una major assertivitat en les nostres accions?


Hem de controlar la por i la sensació de culpabilitat al negar-nos en una situació determinada. La por s’ha de superar de l’única forma possible, afrontant-lo.
Pel que fa la culpa, és més un tema social que hem après, però si tenim clars els nostres principis, podrem dir que no ambuna base clara i precissa del perquè, de manera que incrementarà la seguretat que necessitem.

En el moment en que valorem les nostres raons, no actuem precipitadament i prenem una decisió, ja no queda lloc per a la culpa, doncs hem actuat en base a les nostres creences.

Nerea Corbacho, Ruth Pajuelo i Elena López