Les Barraques Digitals

Què és el “vitiligo”:

El “Vitiligo” és una malaltia de la pell de caràcter autoimmune, en la qual els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) són destruïts pel sistema immunològic, deixant així de produir melanina i, per tant, donant lloc a zones de la pell amb pèrdua de pigment. Aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat, encara que la majoria ho pateix per genètica.

Causa:

La falta de color en aquestes zones característica del vitiligo es deu a la desaparició de melanòcits. Els melanòcits són cèl·lules que fabriquen melanina, que és la substància que dóna color a tomb i a la pell. Es desconeix la causa d’aquesta desaparició cel·lular. Actualment existeixen diverses teories per explicar-la, però encara no hi ha proves concretes que avalin cap d’elles:

Teoria autoimmune: El mateix sistema immune del pacient reconeix als melanòcits com una amenaça i els elimina. Actualment és la teoria més sòlida, sobretot en el “vitiligo” generalitzat, a causa de la seva associació amb altres trastorns autoimmunes com la diabetis, la tiroïditis, etcètera.
Teoria necrògena: En les terminacions nervioses s’allibera alguna substància que és tòxica per a les cèl·lules que donen color a la pell. Se sustenta aquesta teoria en els casos en els quals la despigmentació es distribueix tan sols per un dermàtom (àrea de pell que rep terminacions nervioses d’una arrel de la medul·la). Seria el “vitiligo” segmentari.
Teoria d’autodestrucció: Els melanòcits es destrueixen a si mateixos, es creu que per excés de funció o bé per una incapacitat d’eliminar les toxines derivades del metabolisme de les cèl·lules de la pell acumulant-se i resultant tòxiques per als melanòcits.

Tots aquests mecanismes probablement també poden donar-se alhora i explicar alguns casos de “vitiligo”, formant una teoria integradora, com postulen molts especialistes en dermatologia.

Tipus de “vitiligo”: 

Existeixen diversos tipus de vitiligo segons la seva forma d’aparició:

Localitzat exclusivament en mans o cara: Aquesta és la forma més habitual.
Segmentari: Segueix el recorregut d’un nervi o dermàtom. Apareix com a gruixudes línies al llarg de la pell, en un costat del cos. Aquest tipus gairebé mai s’estén més enllà de la regió inicial. Una vegada que apareix, és molt estable.
Generalitzat: A diverses zones corporals, properes unes a unes altres. Sovint amb una disposició simètrica en tots dos costats del cos.
Dispers: Es troba en diferents zones, allunyades unes d’unes altres.
Universal: Per gairebé tota la superfície del cos.

Pronòstic:

L’evolució del vitiligen és molt variable. En 3 de cada 10 persones afectades de vitiligen no hi ha una resposta satisfactòria als tractaments prèviament exposats. Davant de casos que romanen estables durant anys, hi ha altres amb una progressió més ràpida. Però en la major part dels casos el seu curs és lentament progressiu durant diversos anys, fins que finalment s’estabilitza.

S’han determinat alguns factors que poden influir sobre la progressió i pronòstic del vitiligen:

L’edat d’aparició de les lesions: sembla que els pacients amb inici més precoç tendeixen a tenir major estabilitat de les lesions i per tant a no progressar.

Extensió: es considera que el vitiligen universal (afectació molt extensa) tendeix a progressar amb més freqüència donada la seva relació amb un origen autoimmune.

Història familiar: quan hi ha diversos casos en una mateixa família, la possibilitat de progressió de les lesions és més gran.

Afectació de les mucoses: Sol acompanyar a lesions més extenses, com en la forma universal, i en aquests casos hi ha major progressió.

Aquí us deixem una foto d’aquesta enfermetat:

Andrea Barato i Alba Iglesias

Filed under: Reportatge | Tagged: Vitiligo, Winnie Harlow | Leave a comment »