Yaiza Contreras, l’alumna destacada!

Avui a L’alumne destacat portem una entrevista diferent a la Yaiza Contreras de 4t B. En aquesta podreu conèixer què té l’alumna al mòbil i com l’utilitza.

1. Quin és el teu mòbil?

Tinc un iPhone 7 en color rosa.

2. Quant de temps passes fent-lo servir?

Quan torno de l’institut i a la nit, a la tarda el vaig agafant de tant en tant.

3. Quin és el teu accessori preferit pel dispositiu?

Les fundes. Crec que són un accessori que dóna personalitat al teu aparell.

4. Quantes aplicacions tens?
En tinc 60 en total, comptant les que ja incloïa el telèfon i les que he baixat després.

5. Quina és la teva aplicació preferida?
L’Instagram perquè puc penjar fotos, veure les dels meus amics i també xatejar.

6. Quina de les que tens fa la teva vida més fàcil?

A part del Whatsapp que facilita la comunicació a tothom, l’app Pages també m’és de molta utilitat. Aquesta serveix per fer tot tipus de treballs (presentacions, PDF, documents…) des del mòbil i m’agrada perquè em resulta bastant pràctic.

7. Quina aplicació et sembla inútil però et fa pena esborrar-la?

Picsart, ja no la faig servir però no la esborro per si algun dia decideixo fer-ho. A més, em fa recordar les fotos del passat que havia editat amb aquest programa.

8. Quin és el teu programa preferit per fer i editar fotografies? 

El VSCO, ja que té bons estris per millorar la imatge i compta amb molts filtres.

9. Tens jocs al telèfon?

Sí, en tinc sis: Tap Tap Dash, Rolling Sky, Block, Stampede, Sling Kong i Six!. El meu preferit és l’últim.

10. Recomana una app que hauria de tenir tothom.

La que més recomano és Snapchat. Aquesta app tracta d’enviar fotos que desapareixen del dispositiu del destinatari a les 24 hores després d’haver-les publicat. En aquestes imatges s’hi poden afegir filtres molt divertits. En definitiva, la recomano perquè us ho passareu pipa fent-la servir!

Per acabar, us volem deixar una imatge de la Yaiza amb l’efecte d’un gos que hem fet amb la xarxa social Snapchat que ella tant recomana!

 

Aarón Estela i Nerea Corbacho

Sabies que… ?

Sabies que el cor d’una dona batega més ràpid que el d’un home?


Així és, els cors de les dones bateguen més ràpidament que els dels homes ja que l’òrgan femení és més petit, per tant, han de compensar la seva mida.
La mitjana del pes del cor d’un home és de 275 grams mentre que el de les dones és de 250 grams.

La freqüència cardíaca d’una dona adulta volteja als 78 batecs per minut, 8 batecs més ràpid que la freqüència cardíaca d’un home adult.

 

Elena López

El món interior

Aquesta fotografia l’he vist a l’assignatura de català, és de Delvaux i forma part de l’època del Surrealisme (Avantguardisme).
La foto junt amb el seu significat m’ha cridat molt l’atenció i crec que el seu sentit és molt profund.
A simple vista només es veu una noia d’esquenes amb una cremallera que l’obra on s’aprecia un paisatge acolorit. Realment, la fotografia representa que la noia, com tota la resta de persones, guarda al seu interior com és en realitat i que no tothom, per no dir gairebé ningú, coneix, i que les aparences moltes vegades enganyen. Cada persona és un món.

Elena López

Mitja Marató més solidària que mai

El proper Sant Jordi, 23 d’abril, es farà la Mitja Marató a Montornès, ja és la 24ª edició.

La Mitja Marató és una cursa que travessa els pobles de Montornès, Montmeló, Vilanova i la Roca. Es preveu un nombre màxim de 4000 esportistes: 2500 participants en la Mitja, 1000 a la cursa dels 6 km i 500 a la cursa Mini Solidària.

Tots els participants rebran un lot de productes de la marca Henkel, una samarreta tècnica i una motxilla.

Aquest any, la Mitja Marató recaptarà diners per a la investigació del càncer infantil a l’Hospital de Sant Joan de Déu, per a la Creu Roja de Granollers, i destinarà diners en menjar per donar a Càritas de Montornès.

Resultado de imagen de mitja marató montornes

23ª Mitja Marató de Montornès

Andrea Barato i Júlia Costa

NIÑOS MALOS

Aquesta setmana us volem portar un creepypasta (històries curtes de terror que es comparteixen mitjançant internet i aterren al lector) que us gelarà la sang.

Es tracta d’un programa de televisió que es transmetia durant la Guerra Mundial molt pertorbador.
Aquí us deixem una petita carta que va escriure un periodista que quan era petit va veure aquest programa i va decidir investigar més.

Debí haber tenido 6 o 7 años cuando vivía en el Líbano. El país estaba arrasado por la guerra en ese entonces, y los asesinatos eran comunes y frecuentes. Recuerdo que en una particularmente viciada era, en la cual los bombardeos raramente pararon, yo me quedaría en casa sentado en frente de la televisión viendo un show muy, demasiado raro.
Era un show para niños que duraba unos 30 minutos y contenía imágenes extrañas y siniestras. Hasta el día de hoy creo que era un intento apenas velado por los medios de comunicación de usar tácticas de miedo para mantener a los niños en su lugar, porque la moraleja de cada episodio giraba en torno a ideologías muy ”tensas”: cosas como, ”los niños malos se acuestan tarde”, ”los niños malos ponen sus manos debajo de las cubrecamas cuando duermen” y ”los niños malos roban comida del refrigerador en la noche”.
Era muy extraño, y en árabe por si fuera poco. No lo entendía mucho, pero en su mayoría las imágenes eran muy gráficas y comprehensivas. Sin embargo, lo que más me quedó grabado en mi mente fue el cierre. Era el mismo en casi todos los episodios. La cámara se acercaría a una vieja, oxidada y cerrada puerta. A medida que se acercaba más a la puerta, unos gritos extraños e incluso agonizantes se harían más oíbles. Era extremadamente espantoso, especialmente para una programación infantil. Entonces un texto árabe aparecería en la pantalla leyendo: ”Ahí es a donde van los niños malos.” Eventualmente la imagen y el sonido desaparecerían, y eso sería el fin del episodio.
En unos 15 o 16 años después me convertí en un fotógrafo periodístico. Ese show estuvo en mi mente toda mi vida, apareciendo en mis pensamientos esporádicamente. Eventualmente me cansé, y decidí investigar. Finalmente me las arreglé para descubrir la ubicación del estudio en donde mucha de la programación del canal se había grabado. Después de investigar más y eventualmente viajando al sitio, descubrí que ahora estaba desolado y había sido abandonado después de que la gran guerra había terminado.
Entré al edificio con mi cámara. Estaba quemado por dentro. Quizás un incendio había ocurrido o alguien quiso incinerar todos los muebles de madera. Después de un par de horas cautelosamente haciendo mi camino dentro del estudio y sacando algunas fotos, encontré una sala aislada fuera del camino. Después de tener que romper algunos candados y abrir la pesada puerta, me paralizé por varios minutos. Trazas de sangre, feces y pequeños fragmentos de hueso estaban esparcidos en el suelo. Era una pequeña sala, y una extremadamente morbosa escena.
Sin embargo, lo que más me espantó y me hizo nunca más volver, fue el atornillado y enjaulado micrófono colgando de el techo en medio de la sala….

Sens dubte aquesta carta no et deixa indiferent i sembla un tema bastant interessant, pot ser inclús que sigui real…

Ara et toca a tu investigar.

Helena Martín i Mika Franganillo

ELLA

Aquesta setmana a Recomanacions us portem un llibre d’amor. L’autor és Angel Zero i el llibre és titulat Ella.

El llibre en si tracta d’una persona que escriu poemes per a una noia, a la qual es refereix com Ella.

Sinopsi:

“El millor amor és aquell que manté la innocència de la nostra infància. En el qual es dubta durant dies com és el moment indicat per fer un petó. Aquests comiats de dos petons en la galta on el cor es revoluciona i les mans intenten buscar-se sense voler. Dues persones que saben que tenen tota la vida per voler-se, i que això, solament acaba de començar.”

Javi Jové i Judit Durán 

Consells per tenir confiança en tu mateix

Generalment, la gent no sol tenir confiança en si mateixa. Solen tenir desconfiança, inseguretat, dubtes… per això avui us portem 9 consells perquè això canviï.

  1. No estàs sol: Tothom té dubtes, no t’has de sentir diferent en la falta de confiança. Faràs malbé el teu èxit si et sents com un estrany.
  2. No et deixis influir pel que pensin els altres:  Les persones tenen molt temps lliure i tothom, conscientment i inconscientment, parlem dels altres. No deixis que el que digui la gent t’afecti.
  3. Proposa’t objectius: Planteja’t nous reptes. Al principi pensaràs que no pots però quan vegis que ho pots aconseguir et sentiràs millor amb tu mateix.
  4. Reflexiona: En comptes de pensar coses negatives, pensa en les coses que t’han sortit bé. Cada triomf és un altre pas per aconseguir els teus objectius.

  1. Rodejat de la gent correcta: T’has de mantenir a prop de la gent que t’aporta coses positives i et motiva.
  2. Sé positiu: La negativitat no t’aporta res.
  3. Sé decisiu: No tinguis por de canviar d’opinió o de poder penedir-te de les decisions que has pres.
  4. Distreu-te: Busca distraccions per quan estàs baix de moral.
  5. Enfronta les teves pors: Per molt que et sentis incapaç d’aconseguir alguna cosa no t’estanquis.

Ruth Pajuelo i Alba Iglesias