Les Barraques Digitals

Aquesta setmana parlarem sobre la Setmana Santa.

Què és la Setmana Santa?

La Setmana Santa és l’última setmana de la Quaresma, que va des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, en què l’església catòlica commemora la passió, la mort en la creu i la resurrecció de Jesús.

Quan es celebra?

La data canvia cada any ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d’aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril.

Dies deceleració:

Divendres de Dolors. És el divendres anterior al diumenge de Rams.

Diumenge de Rams. Commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. Es celebra amb processons que inclouen la benedicció dels rams, d’olivera o de llorer, les palmes i els palmons.

Dilluns Sant. S’inicien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.

Dijous Sant. Es commemora l’Últim Sopar amb el apòstols.

Divendres Sant. Recorda la Crucifixió.

Dissabte Sant o de Glòria.

Diumenge de Pasqua. Es celebra la Resurrecció.

Processons:

Entre les processons del Dijous Sant, es documenta al segle XVII és la de Badalona, que destaca tant per l’antiguitat com pel valor emotiu. La processó badalonina es coneix com processó del Silenci. Es basa únicament en les espelmes amb les quals els veïns decoren finestres i balcons, a més dels ciris que il·luminen les creus situades a les parets de les cases o que porten els membres del seguici.

Hem fet  unes preguntes sobre la Setmana Santa a diferents alumnes de l’institut per veure i comparar les diferents respostes.

Les alumnes són: Paula Aguilar i Marta Manzanares de 3r i Paula Plana de 4t.

-Creus en Déu?

Paula Aguilar: No.

Marta Manzanares: Sí.

Paula Plana: No.

-Saps què és la Setmana Santa?

Paula Aguilar: Sí.

Marta Manzanares: Sí.

Paula Plana: Sí.

-Saps per què es celebra?

Paula Aguilar: Sí.

Marta Manzanares: Sí.

Paula Plana: Sí, per conmemorar la mort de Jesús.

-Per a tu són dies importants?

Paula Aguilar: No.

Marta Manzanares: Sí.

Paula Plana: No massa, m’ho prenc com unes vacances.

-Has anat alguna vegada a veure les processons?

Paula Aguilar: No.

Marta Manzanares: Sí, vaig anar quan era  petita.

Paula Plana: No, però m’agradaria.

-Saps per què es celebra el diumenge de Rams?

Paula Aguilar: No.

Marta Manzanares: Sí.

Paula Plana: No.

-Què has fet aquesta Setmana Santa?

Paula Aguilar: Sortir amb els amics.

Marta Manzanares: No he pogut anar a veure les processons perquè tenia el casament de la meva tieta. He anat de casament i he sortit amb els amics.

Paula Plana: He estat pel poble sortint amb els amics.

-Has fet alguna cosa relacionada amb la tradició de Setmana Santa?

Paula Aguilar: No.

Marta Manzanares: Aquest any no.

Paula Plana: No

-Han sigut unes vacances qualssevol o molt importants per a tu?

Paula Aguilar: Unes vacances qualssevol.

Marta Manzanares: Aquestes  vacances han sigut unes qualssevol.

Paula Plana: Unes vacances qualssevol.

-Què és el que més t’agrada de la Setmana Santa?

Paula Aguilar: No haver d’anar a fer classes.

Marta Manzanares: Estar  amb la família.

Paula Plana: Estar amb la família.

Hem arribat a la conclusió que depèn la religió que tens sí que són per a tu unes vacances importants i amb celebracions que has de fer.

Esperem que t’hagi agradat i que hagis passat una bona Setmana Santa.

Júlia Romero i Raquel Ortiz

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El passat dimecres 9 de març, l’institut va obrir les portes als futurs alumnes de l’institut Marta Mata de 16 h a 18 h.

Com es van fer les portes obertes?

La jornada va consistir en una volta guiada pels alumnes que es van presentar voluntaris per tot l’institut, i es van explicar totes les aules i les matèries que es fan dins. A les 18 h hi va haver una xerrada al gimnàs.

La volta va començar a la planta d’accés, a continuació van pujar a la primera planta, després van baixar a la planta baixa i van presentar les aules específiques (Aules de cicle formatiu, aula de música…) Un cop van ser a la planta baixa, van sortir al pati i van anar al gimnàs, la visita va finalitzar a la planta d’accés.

Quines exposicions hi havia?

Exposició de castells: Treball de socials dels alumnes de 2n. L’exposició es pot trobar al vestíbul.

Exposició dels ecosistemes aquàtics de Catalunya: Exposició dels ecosistemes aquàtics per l’assignatura de ciències naturals. L’exposició es pot trobar al final del passadís de 1r i 2n.

Línia del temps: Projecte que s’ha fet amb la col·laboració de tots els alumnes de l’institut a la festa de Nadal 2015. L’exposició es pot trobar a tots els passadissos.

Querkles: Dibuixos que estan formats per rodones i s’han de pintar de diferents colors per a què surti un personatge famós. L’exposicio es pot trobar a l’aula de V.I.P.

Com ens vam organitzar?

Els alumnes voluntaris es van organitzaran en grups de 2 o 3 persones i van anar acompanyats d’un professor, però la major part de la visita la van fer els alumnes. Els alumnes porten fent la visita des que es va instaurar la jornada intensiva.

A continuació mostrarem unes de les fotos que els professors van fer mentre els alumnes feien la visita.

 La valoració general va ser molt positiva, ja que als alumnes ens va agradar molt fer aquesta tasca i considerem que tothom va estar a l’alçada. A més, les explicacions estaven ben preparades i l’insitut estava molt ben presentat.

Alex Casanova i Algene Galiza

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana portem un reportatge sobre els hobbies.

Un hobby és una activitat que algunes vegades no busca una finalitat productiva concreta, sinó que el seu valor resideix en l’entreteniment d’aquell que ho executa. Moltes activitats poden ser aficions, i els que s’hi dediquen s’anomenen aficionats.

Una afició pot ser practicada per diverses raons:

• Perquè vols fer algun esport/activitat.
• Perquè t’agrada.
• Perquè t’obliguen.
• Perquè hi van els teus amics.
• Per desfogar-te, desconnectar.

Fer una activitat té beneficis de diversos tipus:

• Et fa trobar a gent que tenen els mateixos gustos i aficions. Si no tens cap cosa que fer això et manté ocupat en comptes de dormir o estar amb les xarxes socials tot el dia.
• Et manté ocupat.
• Serveix per ampliar i desenvolupar les capacitats personals.
• Ens planteja nous reptes.
• Fomenta la disciplina
• Disminueix el sentiment de soledat i d’aïllament social, sobretot, si es practica en grup.

Però també té aspectes negatius, com per exemple que et pot crear obsessió i un estat de tristesa quan no et surten les coses com esperaves.

Hem enquestat a alguns alumnes de l’institut sobre aquest tema:

1. Practiques alguna activitat/esport?

Algene: Si, Bàsquet.

Jaime: Si, Futbol Sala.

Ainhoa: Si, Motocròs.

2. Per què ho practiques?

Algene: Per què m’agrada.

Jaime: Per què m’agrada.

Ainhoa: Per què m’agrada i pel meu pare.

3. Ho practiques sol o en equip?

Algene: En equip.

Jaime: En equip.

Ainhoa: Sola.

4. Què t’aporta?

Algene: Diversió.

Jaime: Satisfacció.

Ainhoa: Conèixer a més gent.

5- Des de quan ho practiques?

Algene: Des dels 9 anys.

Jaime: Des dels 8 anys.

Ainhoa: Des dels 5 anys.

6. Has fet amics en aquest esport?

Algene: Si.

Jaime: Si.

Ainhoa: Si.

7. Si un dia no hi pots anar trobes a faltar més l’activitat física o el grup de gent?

Algene: El grup de gent.

Jaime: El grup de gent.

Ainhoa: Motocròs

Paula Aguirrebengoa i Paula Castillo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana el reportatge tracta sobre l’addicció al mòbil.

Nombrosos investigadors ja estan alertant que hi ha moltes persones amb telèfon mòbil que estan patint problemes físics i psicològics com ansietat, palpitacions i suors quan obliden el mòbil a casa, la seva targeta de prepagament es queda a zero, es queden sense cobertura o sense bateria.

Encara hi ha moltíssims avantatges en la utilització del telèfon mòbil, però molts usuaris han de començar a plantejar-se si tenen addicció en no poder estar ni un minut sense el seu telèfon.

Què és l’addicció al mòbil?

Diàriament, hi ha milions de SMS en el món sencer. Escoltem en molts llocs timbres i melodies de manera constant i veiem moltes persones enganxades a aplicacions per poder estar contínuament comunicat. L’ús del mòbil es converteix en addicció quan passa a ser una repetició contínuament agafar-lo. S’anomena “Telefonitis” i és un impuls que no es pot controlar d’usar el telèfon una i altra vegada durant el dia o la nit.

Com es genera l’addicció al mòbil?

L’addicció normalment es comença a generar quan una persona té problemes afectius, amb dificultats per parlar amb els altres, o que estigui en una època difícil de la seva vida, com és el cas de l’adolescència.  Això farà que moltes persones seran víctimes de la dependència mòbil i, per tant es convertirà en addicte.

Hem fet un qüestionari a dos alumnes de l’institut Marta Mata, l’Ainhoa Córova de 1r i a la Clàudia Mota de 3r:

A quina edat vas tenir el primer mòbil?

-Ainhoa Córova: Als 12.

-Clàudia Mota: Als 12.

Creus que tens addicció als telèfons mòbils?

-Ainhoa Córova: No.

-Clàudia Mota: No.

Podries estar un dia sense el mòbil?

-Ainhoa Córova: Sí.

-Clàudia Mota: Sí.

Quantes hores passes amb el mòbil?

-Ainhoa Córova: 2 hores.

-Clàudia Mota: 3 hores.

Et preocupa que se t’acabi la bateria del mòbil fora de casa?

-Ainhoa Córova: No.

-Clàudia Mota: No.

Al mes, quants diners pagues pel teu mòbil?

-Ainhoa Córova: No ho sé.

-Clàudia Mota: No ho sé.

Si no tens connexió a Internet, intentes connectar-te algun Wifi?

-Ainhoa Córova: No.

-Clàudia Mota: No.

Què et preocupa si no tens el mòbil?

-Ainhoa Córova: No em preocupa res.

-Clàudia Mota: Que em truquin.

Com et sents sense el mòbil?

-Ainhoa Córova: Bé.

-Clàudia Mota: Sola.

Quina aplicació et té més enganxat?

-Ainhoa Córova: Instagram.

-Clàudia Mota: WhatsApp.

Podries ser feliç sense el mòbil?

-Ainhoa Córova: Sí.

-Clàudia Mota: No.

Pots estar a metres del teu mòbil i no tenir la necessitat d’agafar-lo?

-Ainhoa Córova: Sí.

-Clàudia Mota: Sí.

A casa vostra mengeu amb el mòbil a taula?

-Ainhoa Córova: No.

-Clàudia Mota: Sí.

Utilitzes el mòbil com alarma?

-Ainhoa Córova: Sí.

-Clàudia Mota: Sí.

Si no hi hagués la norma a l’Institut de no portar el mòbil, creus que afectaria al treball acadèmic?

-Ainhoa Córova: Sí.

-Clàudia Mota: Sí.

Portes el mòbil a l’escola?

-Ainhoa Córova: Sí.

-Clàudia Mota: Sí.

També hem fet les mateixes preguntes a dos mestres per comparar respostes. Són el David Iglèsias d’ Anglès i el Germán Torregrossa de Naturals:

A quina edat vas tenir el primer mòbil?

-David Iglèsias: Als 31.

-Germán Torregrossa: Als 16.

Creus que tens addicció als telèfons mòbils?

-David Iglèsias: No.

-Germán Torregrossa:No.

Podries estar un dia sense el mòbil?

-David Iglèsias: Sí

-Germán Torregrossa: Sí

Quantes hores passes amb el mòbil?

-David Iglèsias: 2 hores.

-Germán Torregrossa: 1 hora.

Et preocupa que se t’acabi la bateria del mòbil fora de casa?

-David Iglèsias: No

-Germán Torregrossa: No.

Al mes, quants diners pagues pel teu mòbil?

-David Iglèsias: No ho sé.

-Germán Torregrossa: 30 euros.

Si no tens connexió a Internet, intentes connectar-te algun Wifi?

-David Iglèsias: No.

-Germán Torregrossa: No.

Què et preocupa si no tens el mòbil?

-David Iglèsias: Que tingui una emergència.

-Germán Torregrossa: Que em truquin.

Com et sents sense el mòbil?

-David Iglèsias: Tranquil.

-Germán Torregrossa: Tranquil.

Quina aplicació et té més enganxat?

-David Iglèsias: Internet.

-Germán Torregrossa: WhatsApp.

Podries ser feliç sense el mòbil?

-David Iglèsias: Sí.

-Germán Torregrossa: Sí.

Pots estar a metres del teu mòbil i no tenir la necessitat d’agafar-lo?

-David Iglèsias: Sí.

-Germán Torregrossa: Sí.

A casa vostra mengeu amb el mòbil a taula?

-David Iglèsias: No.

-Germán Torregrossa: No.

Utilitzes el mòbil com alarma?

-David Iglèsias: Sí.

-Germán Torregrossa: Sí.

Si no hi hagués la norma a l’Institut de no portar el mòbil, creus que afectaria al treball acadèmic?

-David Iglèsias: No.

-Germán Torregrossa: Sí.

Portes el mòbil a l’escola?

-David Iglèsias: Sí.

-Germán Torregrossa: Sí.

Després de fer l’enquesta als quatre podem veure que no coincideixen en totes les respostes, però en algunes sí . Tenen diferents gustos, diferents maneres i diferents opinions.

Esperem que us hagi agradat i que us hagi fet pensar!!

Júlia Romero i Jaime Pelayo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Avui portem un reportatge sobre la relació dels joves amb l’alcohol d’ara i d’abans.

Avui en dia la gent té uns altres conceptes sobre que una festa sense alcohol, no és festa.

En canvi abans una festa sense alcohol, era lo més normal. 

El 1973 una comissió de Treball del Govern d’Espanya va elaborar una memòria sobre els Problemes d’alcoholisme al nostre país. L’estudi arribava a unes conclusions sobre els hàbits en el consum d’alcohol que tenien, que no és res comparat amb avui en dia.
El tipus de beguda alcohòlica més estès era el vi, encara que la cervesa va posar-se en segona posició .
La quantitat consumida variava enormement en funció  del sexe. Els homes bevien dos terços i les dones un terç.
La major part del consum tenia lloc en els menjars.

En canvi ara els joves beuen en les festes i no en els menjars.

Abans la gent bevia a partir dels 18 anys i amb una precaució petita, en canvi ara els adolescents beuen cap als 13 anys, i consumeixen una gran quantitat d’alcohol.

Hem fet algunes preguntes d’aquest tema a professors i alumnes d’aquest institut.

Preguntes als professors:

-A la teva edat, la gent prenia tant alcohol com ara?

Montse Morcillo: No.

Natalia Iuman: No.

-Has tingut alguna experiència dolenta amb l’alcohol? I els teus amics?

M: No, Sí.

N: No, Si, Un amic meu va beure més de la compte, i es va barallar amb la seva xicota i el dia següent, no recordava res. La noia li va dir que no volia estar amb gent com ell.

-Abans quedàveu per beure o per celebrar la festa?

M: Per celebrar la festa.

N:Per celebrar la festa.

Preguntes als alumnes:

-Has begut aquest carnaval?

Monica Wis: Sí.

Lorena Sanchez: Sí.

-És la primera vegada que beus?

M: No.

L:No.

-Has begut per integrar-te al grup o per gust?

M: He begut per gust.

L: He begut per gust.

-Si cada festa que vas, haguessis de tenir cura d’un amic teu que està molt begut, què faries?

M: Deixar-lo i passar-m’ho bé.

L: Dir-li que la pròxima vegada no el cuidaré més.

Clàudia Liñan i Gerard Reyes

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El tennis es va inventar a Anglaterra, al segle XVI, encara que la majoria d’historiadors creuen que es va crear a França. Segles abans ja es jugava a aquest esport, però d’una manera diferent, consistia en donar cops a una pilota amb la mà i que rebotés en qualsevol paret.

Ja al mitjans del segle XIX (entre 1859 i 1865)  Harry Gem i el seu amic Roberth Manrique, originaris d’Estats Units, van desenvolupar un joc que combinava elements de la raqueta, i de la pilota del joc de la pilota basca.

Harry Gem

Al 1884 els dos nord-americans i dos metges del poble (Leamington Spa) van fundar el primer club de tennis, el Leamington Tennis Club. Més tard es van anar creant diferents torneigs.

A partir del tennis, altres persones van desenvolupar nous esports (tennis de taula, badminton…).

Les mesures d’un camp de tennis són les següents:

El tennis es juga en una pista (ciment, terra batuda o herba) de forma rectangular, de 23,77 metres de longitud per 8,23 m d’ample. Per als partits de dobles la pista és de 10,97 m d’amplada.

Les línies que limiten els extrems de la pista s’anomenen línies de fons i les línies que limiten els costats de la pista s’anomenen línies laterals. A cada costat de la xarxa i paral·lela a ella, es tracen dues línies entre les línies laterals a una distància de 6,40 m a partir de la xarxa. Aquestes línies es diuen línies de servei. A cada costat de la xarxa, l’àrea entre la línia de servei i la xarxa queda dividida per una línia central de servei en dues parts iguals anomenades quadres de servei. La línia central de servei es traça paral·lelament a les línies laterals. Cada línia de fons es divideix en dos per una marca central de 10 cm de longitud, que es traça dins de la pista i és paral·lela a les línies laterals d’individuals. La línia central de servei i la marca central són de 5 cm d’amplada.

La pista està dividida a la seva meitat per una xarxa que té una mida d’1,07 m.

El 1970 es van unificar els tornejos de tennis, d’aquesta manera va néixer el primer circuit de tennis, que més endavant es va convertir en el Grand Slam. Al 1972 els tennistes van crear l’ATP, l’associació de tennistes, amb l’objectiu de defensar els seus drets. El 23 d’agost de 1973 el ATP publicà el seu primer rànquing, que segueix sent utilitzat actualment en el tennis professional.

El 23 de setembre de 1970 es va crear també la WTA (Women’s Tennis Association) que era el mateix que l’ATP però de dones.

Les normes i les mesures del tennis actual són les següents:

-El partit de tennis comença amb el servei d’un dels jugadors. Aquest ha de colpejar la bola de tal manera que pot dins el quadre diagonal respecte del costat del que treu. És a dir, el jugador sempre ha de servir o treure de forma creuada.

-El jugador té dues oportunitats de servei. Si falla la primera, té una altra oportunitat de ficar la bola. Si no fica la pilota en aquestes dues oportunitats el punt és per a l’altre. En cas que en el primer servei fregui la xarxa i caigui en el quadrat corresponent, té dos intents més. Això només si ocorre en el primer servei. Si ocorre en el segon, el jugador disposarà únicament d’un servei més.

-Quan el jugador treu i fica la pilota de camp a camp, el contrincant haurà de colpejar la pilota després d’un bot o abans del bot, però mai podran deixar que la pilota boti dues vegades. En aquest cas el jugador contrari s’emportarà el punt.

-En el tennis els punts no són 1, 2, 3… Sinó que es de la manera següent:

1 punt=15

2 punts=30

3 punts=40

4 punts= un joc

En el cas que els dos jugadors vagin 40-40 hauran de desempatar guanyant dos punts més seguits. Si un dels jugadors guanya un punt el marcador queda així: adv (avantatge)-40, però si perd el segon es tornarà al 40-40.

Guanyant 6 jocs s’aconsegueix 1 set.

Guanyant 2 sets es guanya el partit.

Si en un dels dos sets, o en els dos, el marcador és de 5-5 jocs, es disputaran dos jocs més, ja que un set s’ha de guanyar per avantatge de dos jocs. Si es fan dos jocs més però el marcador és el següent 6-6, es disputarà un tie-break. El tie-break és el desempat, consisteix en un últim joc una mica diferent als altres, el primer contrincant que arribi als 7 punts (no als 15, 30, 40…) amb avantatge de dos punts guanyarà el tie-break, i per tant també el set.

Esperem que us hagi agradat i us interesseu per a aquest bonit i apassionant esport!!

Raquel Ortiz i Abel Linares

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Com arribar a ser un cantant exitós? No tothom aconseguirà la meta de convertir-se en un artista reconegut i amb milions de fanàtics, recolzant-lo a llistes musicals i creant importants beneficis en un curt període de temps… O, potser, mai ho farà. La competència en el món de la música és molt alta, posseint cantants de talla alta, en termes de popularitat.

Tots aquells ídols internacionals (i nacionals) que nosaltres seguim, han sigut descoberts a través de concursos televisius, vídeos de Youtube, en el carrer etc., la majoria convertits en figures d’immediat èxit.

El cas és que no funciona així en tots els països; Corea del Sud n’és un bon exemple. Podríem dir que la majoria de la població del territori forma part d’aquest món. No seria una exageració, doncs més de 50 grups debuten cada any.

El gènere musical, kpop, mou grans masses, comptant amb una fanbase internacional per a cada grup; i tot això cantant en el seu idioma natal. Però, sens dubte, el que atrau la gent d’aquests tipus de grups és la seva gran habilitat per proporcionar espectacle al públic, embadalint-los amb l’execució de poderoses i carismàtiques coreografies, juntament amb un estable cant (tampoc podem oblidar el concepte del grup, la temàtica, que compta com a primera impressió).

Heus aquí un exemple:

No obstant, com la majoria d’artistes internacionals, no tothom pot arribar a l’estrellat. D’aquests més de 5o grups, només podran triomfar-ne 4 o 5. Això significa que hi ha encara més competència. No seria estrany topar-se amb la dissolució d’algun.

Cal destacar que, a diferència del tipus de figura musical occidental, els joves aspirants a debutar, no saben el temps determinat del seu entrenament. Normalment, els artistes solen finalitzar el seu període d’entrenament entre dos i quatre anys.

No obstant, s’han donat casos en els quals la preparació s’ha demorat uns tres i, fins i tot, deu anys. Això ha portat a algun jove a cometre suïcidi o rendir-se, acabant el seu contracte amb l’empresa i podent seguir estudiant tranquil·lament.

En conseqüència a tots aquests fets, probablement desconeguts, i per comparar ambdós casos, hem decidit entrevistar uns quants companys de classe; la Marina Carrillo, Paula Plana, Alex Casanova i Júlia Romero.

Entrevista

1. T’agradaria ser cantant?

Marina: No.

Paula: Sí.

Júlia: Sí.

Alex: No.

2. Què creus que necessita una persona per a debutar com a cantant?

Marina: Cantar bé i sense playback.

Paula: Cantar bé i no ser prepotent.

Júlia: Talent i no fer playback.

Alex: Tenir talent.

3. Fas una audició per a una empresa i t’escullen. Quin creus que serà el següent pas?

Marina: Formar-me com a cantant.

Paula: Formar-me com a cantant.

Júlia: Fer promoció.

Alex: Fer promoció.

4. Creus que és fàcil per a un artista triomfar en el món de la música?

Marina: Si ets guapo, sí.

Paula: Si cantes bé, sí.

Júlia: No.

Alex: No.

5. Creus que les discogràfiques són justes amb els seus artistes?

Marina: No, els forcen.

Paula: Depèn de les discogràfiques.

Júlia: No.

Alex: Depèn.

6. Quant temps creus que una persona entrena per començar la seva carrera musical?

Marina: Depèn de la veu que tinguis.

Paula: Depèn de la persona.

Júlia: Tres anys.

Alex: Quatre anys.

Traient conclusions d’aquesta entrevista, podem veure que en els països occidentals, tot funciona de diferent manera i molta gent és descoberta, i promocionada, al moment. Per una altra banda, als països orientals, el procés de formació és molt més difícil i només s’escullen els millors candidats que compleixin totes les expectatives del mercat actual.

Per últim, insistim en què algunes de les preguntes realitzades als entrevistats, per exemple la pregunta núm.6 (que parla de l’entrenament), no es van entendre i, per tant, vam haver d’explicar el seu significat. Pel que sembla, els occidentals no som conscients de la importància sobre el treball dur que es duu a terme anys enrere a altres llocs, abans de trepitjar un escenari o començar a cantar.

Pensem que aquest és un detall important a l’hora de comparar els dos diferents pensaments respecte al camí que una persona ha de recórrer per anomenar-se artista a sí mateix.

Ariadna Fernández i Daniel Ferrero

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Actualment, a Espanya a l’hora d’entrar en un treball és important tenir un bon aspecte físic, ja que  acostumem a prejutjar a les persones abans de saber com són per dins. La gent que va arreglada i ben vestida, té més possibilitats de trobar treball que la gent que va de qualsevol manera. Als Estats Units, a través d’un estudi s’assegura que cada vegada hi ha més discriminació social, econòmica i laboral a causa de l’aspecte físic. També es destaca que moltes noies cauen en depressions com a conseqüència de no ser com les models de passarel·la. 

Nosaltres creiem que això està malament,  ja que algú que porti  piercings, tatuatjes o rastes pot ser millor persona que algú que no les porti. El físic no condiciona el rendiment. 

A continuació us deixem una entrevista que li hem fet a l’Ariadna Fdez i a la Raquel Ortiz sobre aquest tema:

1- Acostumes a prejutjar la gent?

Ariadna: Sí.

Raquel: Sí.

2- Creus que la imatge personal és molt important?

Ariadna: Sí, defineixen la teva “suposada” personalitat, poden pensar de tu una cosa diferent del que ets. 

Raquel: No, ja que penso que tots som iguals i que cadascú pot vestir-se com vulgui.

3- Creus que al treball han de posar requisits sobre l’aspecte físic?

Ariadna: Per una part sí, ja que si estàs atenent a un client de l’organització on treballes és important cuidar el teu aspecte físic per donar una imatge de confiança i formalitat.

Raquel: Crec que no, ningú t’ha de dir com has d’anar vestit, has de ser tu mateix. 

4- T’ha perjudicat alguna vegada el teu aspecte físic?

Ariadna: No, en absolut. 

Raquel: No, mai.

5- I beneficiat?

Ariadna: No. 

Raquel: No, la gent que m’estima ho fa per com sóc. 

Paula Plana i Carles Fdez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

La loteria és un joc que es juga tot l’any, i consisteix en posar a la venta unes paperetes amb números, i si el número coincideix en el que surt al sorteig, rep el premi amb metàl·lic, depèn dels números que has encertat el premi varia.

La loteria va arribar a Espanya el 10 de desembre del 1963 gràcies a Carlos |||, que va portar la idea de Nàpols. Només es podia jugar a la Villa de Madrid, però al pas del temps es va anar ampliant la zona de venta de loteria, fins arribar a tota Espanya.

A continuació hem fet unes preguntes a alumnes i professors d’aquest institut, sobre la loteria de nadal:

1- Heu comprat loteria aquest nadal?

Tots han comprat loteria.

2-Quants diners us heu gastat en loteria?

S’han gastat entre 9 i 100 euros.

3- Cada any en compreu?

Tots han respost que sí.

4- Tens alguna mania a l’hora de comprar?

Alguns no tenen mania i altres sí perquè ells creuen que els donarà més sort a l’hora del sorteig, com per exemple que l’última xifra sigui el seu número preferit.

5-Si et toqués una xifra de diners molt gran, què faries amb  ells?

Quasi tots han contestat que es comprarien una casa més gran i aparells tecnològics.

Clàudia Liñán i Blai Menchen

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana, ja que estem cada vegada més a prop del Nadal hem fet el reportatge de les festes per veure de quines maneres diferents  gaudeixen els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO depenent de la família.

Aquí us deixem l’enquesta: 

• Què és per a tu el Nadal?

-Una festa que t’ho passes molt bé.
-Una festa amb la família.
-Una celebració amb la família.

• T’agrada el Nadal?

-Sí.
-Sí.
-Sí.

• Amb qui celebres el Nadal?

-Amb la família.
-Amb la família.
-Amb la família.

• Què sols menjar?

-Sopa i carn.
-Pollastre
-Canelons.

• Habitualment què celebres (Tió, Pare Noel,Reis Mags o tot) ?

-Tot.
-Tot.
-Pare Noel i Reis Mags.

• Fas alguna tradició especial ( Cantar nadales, amic invisible…) ?

-Amic invisible.
-Amic insisible.
-Amic invisible.

• T’agrada que comenci un any nou?

-Sí.
-Sí.
-No.

• Què sols fer per cap d’any?

-Sopar amb la família.
-Sopar amb la família.
-Sopar amb la família i després vaig al pavelló.

• Quin dia no t’agrada de les festes?

-M’agraden tots.
-M’agraden tots.
-M’agraden tots.

• Gastes molts diners?

-Sí.
-Sí.
-Sí.

• Com decores casa teva ( Arbre, pesebre o tot) ?

-Tot.
-Tot.
-Tot.

Hem arribat a la conclusió que depèn de la família cada persona celebra les festes diferents però tots tenen com objectiu gaudir del Nadal amb les persones que estimen.

Aquí acaba el reportatge d’aquesta  setmana i aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un feliç any nou 2016!!

Júlia Romero i Algene Galiza

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Gran recapte d’aliments a Catalunya:

Els passats dies 27 i 28 de novembre es va fer una obra social solidària per tots o gairebé tots els supermercats i mercats d’arreu de Catalunya.

Què és El Gran Recapte d’aliments ?

És una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d’aquí rebin ajuda alimentària.La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d’aliments de Catalunya.

El seu objectiu és informar i sensibilitzar a tota la ciutadania de Catalunya sobre la realitat de la pobresa al nostre país i afavorir una col·laboració continuada amb els Bancs d’aliments durant tot l’any.

El Recapte es du a terme a partir de la col·laboració de gent solidària que ajuda a recol·lectar sense cobrar res a canvi .

Els aliments més adequats per donar són:

Llegums secs, oli, llet, llaunes de conserva de peix i aliments infantils. Aquests són aliments d’alt valor nutritiu, bàsics en l’alimentació de les persones.

Si vols mes informació pots dirigir-te de forma directa a:

Banc dels Aliments de Barcelona. Tel. 933 464 404
Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona. Tel. 977 757 444
Banc dels Aliments de Lleida. Tel. 973 257 612
Banc dels Aliments de Girona. Tel. 972 223 463

El Gran Recapte d’aliments al 2014 va recollir 4.686.000 kg en més de 2.000 punts de recollida i va comptar amb l’ajuda de 22.000 voluntaris. La fita per a l’edició del 2015 és tornar assolir una xifra similar gràcies a la col·laboració de 25.000 voluntaris.

Aprofitant que aquests dies des de l’institut també s’estan recollint aliments, hem realitzat una enquesta a 2 alumnes de cada curs:

ENQUESTA: 

4t

-Coneixes la campanya de recollida d’aliments?

-sí

-sí

-Has donat alguna cosa aquest any?

-sí

-no

-Coneixes algú que sigui voluntari?

-sí

-no

-Què penses de la recollida d’aliments?

-És necessari per la gent pobra.

-Està molt bé perquè hi ha gent que no té tants recursos com nosaltres.

-Series voluntariat?

-sí

-sí

3r

-Coneixes la campanya de recollida d’aliments?

-sí

-sí

-Has donat alguna cosa aquest any?

-no

-sí

-Coneixes algú que sigui voluntari?

-no

-sí

-Què penses de la recollida d’aliments?

-És bona ideea.

-Que està bé.

Series voluntari?

-no

-sí

2n

-Coneixes la campanya de recollida d’aliments?

-sí

-sí

-Has donat alguna cosa aquest any?

-no

-sí

-Coneixes algú que sigui voluntari?

-no

-sí

-Què penses de la recollida d’aliments?

-està bé per ajudar a la gent que no té per menjar

-que és bona idea i que va bé per al poble

Series voluntari?

-sí

-sí

1r

-Coneixes la campanya de recollida d’aliments?

-sí

-sí

-Has donat alguna cosa aquest any?

-sí

-no

-Coneixes algú que sigui voluntari?

-no

-no

-Què penses de la recollida d’aliments?

-és una bona idea per ajudar a les persones que ho necessiten

-és una bona manera d’ajudar als necessitats

Series voluntari?

-sí

-si

Blai Menchén i Daniel Ferrero

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana en el reportatge us parlarem sobre les dones segrestades pels jihadistes. A part d’això, posarem alguns casos.

L’Estat Islàmic segresta a centenars de dones i nenes a l’any, per exemple al Nord de l’Iraq, on són violades i maltractades de les pitjors maneres possibles. Les famílies d’aquestes dones i nenes, fugen a uns campaments que es troben a 150km del seu poble per amagar-se, mentre un equip clandestí d’investigació intenta salvar-les de l’Estat Islàmic en petits grups de persones. Aquests es comuniquen amb elles a través de telèfons mòbils i guies que envien per ajudar-les a sortir en secret, els proporcionen els mòbils de manera camuflada.

D’altra banda, hi ha un altre equip d’investigació que es fica dins de l’Estat Islàmic, falsificant papers i vestint-se com ells per passar desapercebuts. Aquest equip s’encarrega de fer fotografies i vídeos informant sobre com és realment viure a l’Estat Islàmic. En alguns dels vídeos es poden veure una llista de coses que ofenen a l’Islam. Com per exemple:

-Que les dones surtin de casa sense companyia d’un parent pròxim.

-Que les dones no vagin tapades amb dues túniques negres i tres vels per ocultar la seva forma física.

-Que  les dones es posin perfum o alcin la veu.

Les dones quan són dins de l’Estat Islàmic estan sotmeses a una sèrie de tortures inimaginables. Les violen de manera cruel i sense tenir cura de l’edat. Una dona (que va aconseguir escapar de l’Estat Islàmic) va explicar que el seu amo la utilitzava com si fos una joguina sexual. Després quan l’amo es va cansar d’ella la va donar als seus sis súbdits, que també la van utilitzar de la mateixa manera. 

En un altre vídeo, surten uns homes oferint a dones per vendre-les com si fossin mobles. Fins i tot deien que les de pell clara i ulls blaus pujaven de preu.

Quan les dones eres segrestades i anaven a ser entregades als seus amos, algunes d’elles cercaven maneres per suïcidar-se i quan ho feien el seu cadàver era donat als gossos.

En conclusió, creiem que és important que la gent s’assabenti de les coses que passen a l’Estat Islàmic, ja que sembla que actualment sempre donem més importància a les coses que només surten a la televisió.

A continuació us deixem un documental de Tv3 on surt molta informació sobre aquest tema.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/fugir-destat-islamic/video/5566252/

Alex Casanova i Paula Plana

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Les escombraries espacials són objectes artificials sense utilitat que orbiten a la Terra. I està formada per restes de coets i satèl·lits. 

El juny de 2015 la quantitat de brossa espacial era de quasi 17.000 objectes. Dels quals, 6.282 són de la Comunitat d’Estats Independents, seguit per Estats Units amb un nombre de 5.182 i Xina amb 3.706. Però, quines conseqüències hi ha? Hi ha alguna solució?

Cada vegada les escombraries espacials comporten més problemes

• Molts d’aquests objectes són tan petits que viatgen a molta velocitat, i això comporta un gran risc a la Terra
• Des de 1991, hi ha hagut més de 3 col·lisions en l’òrbita terrestre, es calcula que hi haurà 18 col·lisions a l’any al cap de dos segles.
• Solucionar aquest problema és molt complicat i comportaria molts diners.
• La brossa espacial ha posat en perill a molt tripulants de la EEI (Estació Espacial Internacional). Tot i que, les escombraries van passar a 250 metres, els tripulants es van veure obligats a fer una evacuació d’emergència.

D’altra banda, hi ha mesures per prevenir més brossa:

• Observar-los amb telescopis òptics i determinar la mesura de l’objecte, per poder avisar als tripulants i prevenir impactes.
• Fer que d’alguna manera tornin a la terra sense crear desperfectes.
• Crear lleis per posar un límit de llançaments espacials als països.

Els tipus de brossa espacial són : 

1. Natural: Són bàsicament meteorits i asteroides que es consideren com brossa espacial, a causa que no tenen cap propòsit essencial i benefici per a l’ésser humà. Aquests meteorits existeixen en una quantitat mínima,  quasi no existeixen asteroides a prop de la Terra, en canvi sempre hi ha objectes diminuts.

2. Artificial: Està formada per tot tipus de material fet per l’home i que s’ha quedat en l’espai per diverses raons. Per exemple, al deixar de funcionar algun tipus de satèl·lits, coets o inclòs parts de roba espacial. No obstant, aquesta brossa està formada per milers de coses diferents, des de càmeres fins a partícules de combustibles, engranatges i pintura.

Marina Carrillo i Gerard Reyes

Filed under: Reportatge | Comentaris tancats a Escombraries espacials

El dia 31 d’octubre se celebren dues festes al món: La Castanyada i Halloween.

La Castanyada

La Castanyada se celebra el dia de Tots Sants, però no té res a veure amb aquest dia ja que és una festa per celebrar la tardor. 

La castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Els dies propers d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i normalment embolicades en paper de diari.

Algunes versions expliquen que la castanyada s’origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien de menjar llegums i fruita seca i els pans de l’oferta als difunts en els funerals: Els panellets.

Halloween

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que s’ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països de parla anglesa. Aquesta paraula és una contracció de l’expressió anglesa “All Hallow’s Eve”. Literalment, significa “Vigília de Tots els Sants”. 

Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain (nom del déu dels morts), que coincidia amb l’últim dia de l’any als antics calendaris celtes. El darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, es feien rituals religiosos i es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis perquè cap ànima volgués habitar el seu cos.

Quan va arribar el Cristianisme es va establir l’1 de novembre com el dia de Tots Sants i el 31 d’octubre es va convertir en All Hallows Eve, que en anglès antic significava  “vigília de Tots Sants”. D’aquesta expressió va sortir la paraula Halloween.

Moltes de les tradicions de Halloween es van convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units en el segle XIX. A partir d’aquí, la tradició, a través de les colonitzacions culturals dels Estats Units es va estendre arreu del món.

Una de les tradicions més conegudes d’aquesta festa és la del Trick or treat (“broma o regal”), on els nens disfressats, van de casa en casa demanant llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick (broma) és una petita amenaça de fer alguna trapelleria als propietaris de la casa si no els donen cap treat (regal).

Ara que ja coneixem les dues festes,  hem fet una enquesta per saber quina de les dues festes celebren a casa alguns alumnes i com.

1. Celebres Halloween o la Castanyada?

Yaiza Contreras: Halloween. 

Albert Encinas: Les dues coses.

David Gil: Halloween.

Judith Morales: Halloween.

2. Amb qui ho celebres?

Yaiza Contreras: Amb els amics.

Albert Encinas: Amb la família.

David Gil: Amb els amics.

Judith Morales: Amb el amics.

3. Com ho celebres?

Yaiza Contreras: Tirant ous.

Albert Encinas: A Port Aventura.

David Gil: Anant al carrer disfressat.

Judith Morales: Anant al carrer disfressat.

4. Quina de les dues festes creus que celebren més al món? Per què?

Yaiza Contreras: Halloween, perquè és més internacional.

Albert Encinas: Halloween, perquè és més internacional.

David Gil: Halloween, perquè és més internacional.

Judith Morales: Halloween, perquè és més internacional.

Paula Castillo i Paula Aguirrebengoa

Filed under: Reportatge | Comentaris tancats a Halloween/Castanyada