Ara que estem junts

Posted on gener 11, 2017 by jcv6

Aquesta setmana portem un llibre que la nostra professora de català i directora d’aquesta web ens ha recomanat: Ara que estem junts. ara-que-estem-junts

Aquest llibre de Roc Casagran basat en l’època franquista tracta sobre dos germans bessons, en Tòfol i en Tian, són completament diferents. En Tòfol és el guapo, el fort, “l’animal”, mentre que en Tian és el llest, el que li encanta llegir, el solitari i “l’artista” de la família. En Tòfol escriu el llibre per explicar tot el que li va passar a en Tian quan ell no estava present. Tòfol escriu sobretot quan ha de marxar de Sabadell cap a França amb la seva mare i el seu bessó a causa que Franco estava atacant a la gent partidària dels rojos, i el seu pare era soldat d’aquesta banda. França era la terra “promesa”, que els salvaria. Això ells creien.

Tòfol sobretot parla de la seva solitud, ja que la seva mare sempre està pendent del seu germà perquè té problemes respiratoris i el seu pare mai està. A sobre, la noia que li agrada no la podrà veure mai més per culpa d’aquest rebombori de la guerra contra Franco.

Un dels nostres redactors l’ha llegit i el recomana a tothom, perquè pugui apreciar el que segurament han passat familiars vostres que han estat en aquest terrible temps. A més, aquesta novel·la és molt curta i fàcil de digerir, i es recomana a un públic jove i adult.

Esperem que us agradi el llibre i el gaudiu! La setmana que ve en portem un altre més.

Judit Costa i Aaron Estela

Filed under: Recomanacions | Tagged: | Leave a comment »

La La Land

Posted on gener 11, 2017 by jcv6

Aquesta setmana en aquesta secció explicarem una pel·lícula que ha guanyat el Globus d’or d’aquest any nou: La La Land.

Aquesta pel·lícula del director Damien Chazelle que es va estrenar el 9 de desembre de l’any passat, s’ha fet famosa en un període molt curt de temps i fins i tot es diu que ha superat a la sèrie més ben parlada d’aquests anys: Joc de Trons.

La veritat, aquesta pel·lícula té molt poc argument, però ha arribat a commoure la seva història romàntica per arreu del món. La La Land explica la història de l’amor entre Sebastià Wilder (Ryan Gosling) i Mia Dolan (Emma Stone). Sebastià vol ser un famós pianista de jazz que revolucioni a tota la ciutat de Los Angeles (que és on transcorre tota la història), però solament és un pianista de bar. Mentrestant, Mia vol ser una actriu reconeguda mundialment, però es dedica a ser la multitasca d’altres famosos actors. Per coses del destí i de la vida, aquests dos personatges s’arriben a conèixer mentre intenten aconseguir els seus somnis.

Un periodista crític de la revista The New York Times, A. O. Scott, ha donat la seva opinió sobre la pel·lícula:

La La Land triomfa com una fantasia efervescent i una fabula pragmàtica, una comèdia romàntica i un melodrama sobre el negoci de l’espectacle, un treball magnífic i commovedora autenticitat.

Aquí deixem el tràiler de la pel·lícula:

Judit Costa i Aaron Estela

Filed under: Cinemaniàtics | Tagged: , , , | Leave a comment »

Lo mejor de mi

Posted on gener 9, 2017 by eleenalopez24

“Lo mejor de mí” és una pel·lícula de gènere romantic i dramàtic dirigida per Michael Hoffman. Es va estrenar el 30 d’abril de 2015. Té una durada de 117 minuts.

Personatges principals:

Amanda Collier (de gran i d’adolescent)

Dawson Cole (de gran i d’adolescent)

Tuck: com de la família per als protagonistes.

Harvey Collier: pare d’en Dawson

Germà d’en Dawson

Xicota del germà d’en Dawson

Sinopsi:

Amanda Collier i Dawson Cole s’enamoren a la tardor de 1984, quan són dos adolescents. Encara que són de mons diferents el seu amor sembla no conèixer  els límits a una petita ciutat de Carolina del Nord. A l’estiu del seu últim any d’institut la parella passa per una sèrie d’infortunis que els hi porta a trencar per sempre i prendre camins separats.

Vint-i-cinc anys després, es trobaran a la seva ciutat natal, on acudeixen al funeral d’una persona molt estimada per ambdós. Aviat els antics amants, obligats a enfrontar-se als seus records del passat, s’adonaran que no han pogut oblidar aquell primer amor que va canviar les seves vides per sempre.

La pel·lícula alterna “les dues històries” (present i futur), tot i que ambdues formen part de la mateixa, fins que arriben a un nexe, el final de la pel·lícula.

Elena López i Andrea Barato

Filed under: Recomanacions | Leave a comment »

Un dia

Posted on gener 9, 2017 by eleenalopez24

“Un dia” és un llibre de drama romàntic escrit per David Nicholls format per 432 pàgines. La primera edició catalana d’aquesta obra va ser publicada a Columna l’any 2010.

Sinopsi:

Anglaterra, 15 de juliol de 1988. L’Emma i en Dexter es coneixen el dia de la seva graduació i passen junts una nit que mai més no podran oblidar. L’endemà, però, cadascú haurà de seguir el seu camí. On seran aquell mateix dia, el 15 de juliol, l’any següent? I l’altre 15 de juliol? I tots els que vindran? Se n’adonaran, que estan fets l’un per l’altre?

Tan real com la vida, Un dia té moments tendres, divertits i tristos. Un llibre sobre com canviem i com seguim sent els mateixos.

Andrea Barato i Elena López

Filed under: Recomanacions | Leave a comment »

Bakuman

Posted on Desembre 22, 2016 by andreachwan

Aquesta setmana recomanem un anime -o sèrie d’animació- per a tots aquells que són dins el món del frikisme japonès. La sèrie en qüestió es diu Bakuman.

Bakuman és l’adaptació d’un manga escrit per Tsugumi Ohba i il·lustrat per Takeshi Obata (els mateixos creadors que Death Note). L’anime està dividit en 3 temporades, d’uns 25 capítols cadascuna.

bakuman-1

I ara ens deixem d’anar pels núvols i anem al que interessa: de què tracta? Bakuman explica la història del Mashiro Moritaka, un estudiant de secundària el qual dibuixa força bé. El seu somni sempre havia estat ser mangaka (dibuixant de manga) com el seu tiet, fins que un bon dia aquest mor degut la fatiga i el sobreesforç que li provoca el treball. Un dia, el Mashiro deixa oblidada la seva llibreta a classe i el seu company Akito Takagi, el més intel·ligent del curs, hi troba un dibuix d’Azuki Miho, la noia de la qual està enamorat en Moritaka. Ell promet tornar-se-la amb la condició que facin un duet de mangakas, però el Mashiro s’hi nega. Més tard, el Takagi li diu que vol declarar-se a l’Azuki perquè ell l’acompanyi. Un cop a la seva casa, abans que el seu company ho faci, el Mashiro, que s’acaba d’assabentar del somni de la Miho, li proposa fer d’actriu de doblatge quan el manga que faci amb el Takagi es torni anime. També, amb l’emoció del moment, li fa una proposta inesperada a l’Azuki. Això, però, no t’ho direm nosaltres, hauràs de veure el primer capítol.

bakuman-2

Hem de confessar que les seves cançons són molt enganxoses. També n’estem segures que si et va agradar l’estil d’animació a Death Note, aquest anime també t’ho semblarà.

Recomanem aquesta sèrie a les persones que ja hagin llegit manga o vist uns quants animes. A Bakuman s’explica com és el procés des que es comença a escriure i fer els primers esborranys del manga fins que es torna anime. Per això, si encara no coneixes aquest gènere, tot et resultarà molt confús.

Esperem que la gaudiu!

Andrea Barato i Elena López

Filed under: Recomanacions | Tagged: , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment »

Lukas Graham – You’re not there

Posted on Desembre 16, 2016 by andreachwan

Aquesta setmana us recomanem una cançó que està començant a escoltar-se a la ràdio. És de Lukas Graham i s’anomena You’re not there. Va sortir al juny del 2015 amb l’àlbum Lukas Graham (Blue Album). Recentment s’ha publicat el videoclip de la cançó.

I only got you in my stories
And you know I tell them right
Remember you and I, when I’m awake at night
So give it up for fallen glory
I never got to say goodbye
I wish I could ask for just a bit more time

Every step I take, you used to lead the way
Now I’m terrified to face it on my own

You’re not there
To celebrate the man that you made
You’re not there
To share in my success and mistakes
Is it fair?
You’ll never know the person I’ll be
You’re not there
With me

Though I know that you’re not there
I still write you all these songs
It’s like, you still got the right to know what’s going on
As I struggle to remember how you used to look and sound
Sometimes I still think I can spot you in the crowd

Time can heal your wounds if
You’re strong and standing tall
I’ve been doing all of that, it didn’t help at all
They say you’ll grow older, and it’ll get better still
Yes, I will, but no it won’t
They don’t get it,

‘Cause you’re not there
To celebrate the man that you made
You’re not there
To share in my my success and mistakes
Is it fair?
You’ll never know the person I’ll be
You’re not there
With me

 

Andrea Barato i Elena López

Filed under: Recomanacions | Leave a comment »

Lost on You – LP

Posted on Desembre 14, 2016 by nereeaacorbacho

LP és una cantant a la qual no cal perdre-li la pista. El seu nom real és Laura Pergolizzi. Porta uns quants anys en això de la música i el seu nou single Lost on You està sonant fort a diversos països europeus. Un tema d’ànima acústica, amb un ukelele de base i ritmes entre pop i soul, i amb una melodia irresistible:

When you get older, plainer, saner
When you remember all the danger we came from
Burning like embers, falling, tender
Long before the days of no surrender
Years ago and well you know

Smoke ’em if you got ’em
‘Cause it’s going down
All I ever wanted was you
I’ll never get to heaven
‘Cause I don’t know how

Let’s raise a glass or two
To all the things I lost on you
Oh oh
Tell me are they lost on you?
Oh oh
Just that you could cut me loose
Oh oh
After everything I’ve lost on you
Is that lost on you?
Oh oh
Is that lost on you?
Oh oh
Baby is that lost on you?
Is that lost on you?

Wishing I could see them back in nations
Understand the toil of expectations in your mind
Hold me like you never lost your patience
Tell me that you love me more than hate me all the time
And you’re still mine

So smoke ’em if you’ve got ’em
‘Cause it’s going down
All I ever wanted was you
Let’s take a drink of ever lisk
And turn around

Let’s raise a glass or two
To all the things I’ve lost on you
Oh oh
Tell me are they lost on you?
Oh oh
Just that you could cut me loose
Oh oh
After everything I’ve lost on you
Is that lost on you?
Oh oh
Is that lost on you?
Oh oh, oh oh
Baby is that lost on you?
Is that lost on you?

Let’s raise a glass or two
To all the things I’ve lost on you
Oh oh
Tell me are they lost on you?
Oh oh
Just that you cold cut me loose
Oh oh
After everything I’ve lost on you
Is that lost on you?
Is that lost on you?

Nerea Corbacho

Filed under: Musipèdia | Tagged: , , , , , , | Leave a comment »

Preguntados!

Posted on Desembre 14, 2016 by eleenalopez24

Aquesta setmana a la secció de Recomanacions us presentem un joc per a dispositius portàtils anomenat Preguntados. preguntados

L’aplicació consisteix en un concurs de preguntes (al més pur estil del Trivial) en què els usuaris posen a prova els seus coneixements mitjançant desafiaments mutus i permet xatejar entre ells.

El funcionament del joc és el següent: l’usuari fa girar una roda amb preguntes de diferents categories i les contesta en un termini de temps. Quan falla es passa el torn al contrincant.

Per aconseguir guanyar la partida, el jugador ha d’acumular les corones de totes les categories en què està dividida la roda (art, entreteniment, història, geografia, ciència, esports).

Hi ha dues maneres d’aconseguir la corona: la primera és encertant tres cops seguits les preguntes formulades, que implica omplir la barra de corona; la segona es duu a terme quan la roda cau en la casella especial de corona (la setena casella de l’anell giratori) i encertes la pregunta.

Quan omples la barra de corona, el participant té dues opcions: reptar a duel a l’oponent per robar-li un dels seus personatges acumulats o contestar una nova pregunta sobre la categoria triada.

 Elena López i Andrea Barato

 

 

 

Filed under: Recomanacions | Tagged: , , , , | Leave a comment »

Kill Bill

Posted on Desembre 8, 2016 by jcostav7

Aquesta setmana a la secció de Cinemaniàtics us volem recomanar una pel·lícula de Quentin Tarantino, Kill Bill, estrenada el 2003.

Quentin Tarantino ha fet moltes pel·lícules que s’han tornat molt famoses, com:

  • Pulp Fiction

  • Jackie Brown

  • The Hateful Eight

Sinopsi:

Durant una boda, es produeix una massacre, on només sobreviu la noia embarassada, que queda en coma. La massacre la va organitzar el cap de l’Escuadró Assassí de la Vívora Letal, els antics companys de la noia que ella va voler abandonar.

Al despertar del coma, 4 anys després de la tragèdia i sense el seu bebè, decideix venjar-se dels seus antics companys, matant-los a tots.

Curiositats:

Una curiositat és que, el vestit groc que porta la noia és un homenatge a Bruce Lee.

Altra curiositat del personatge, lluita amb catanes perquè a el Japó va aprendre a utilitzar-les.

Una curiositat de la pel·lícula que potser no sabies és la següent:

Segur que ja havies escoltat aquesta melodia, però no sabies que era d’aquesta pel·lícula, oi?

Per finalitzar, us recomanem aquesta pel·lícula si us agrada el gènere d’acció i el gore (molta sang, MOLTA).

Alba Iglesias i Júlia Costa

Filed under: Cinemaniàtics | Tagged: , , , , , , | Leave a comment »

Needed me – Rihanna

Posted on Desembre 8, 2016 by juditdurang

Aquesta setmana a musipèdia us porto aquesta cançó titulada “Needed Me” de Rihanna:

I was good on my own, that’s the way it was, that’s the way it was
You was good on the low for a faded fuck, on some faded love
Shit, what the fuck you complaining for?
Feeling jaded, huh?
Used to trip off that shit I was kickin’ to you
Had some fun on the run though I give it to you

But, baby, don’t get it twisted
You was just another nigga on the hit list
Tryna fix your inner issues with a bad bitch
Didn’t they tell you that I was a savage?
Fuck your white horse and a carriage
Bet you never could imagine
Never told you, you could have it

You needed me
Ooh, you needed me
Feel a little more and give a little less
Know you hate to confess
But, baby, who, you needed me

You been rollin’ around, shit, I’m rolling up
Light and roll it up
Break it down like a pound, shit was never us
Shit was never us
That’s the real on the real. Are you serious?
How you feel, how you feel?
Used to trip off that shit I was kickin’ to you
Had some fun on the run though, I give it to you

But, baby, don’t get it twisted (don’t get)
You was just another nigga on the hit list
Tryna fix your inner issues with a bad bitch
Didn’t they tell you that I was a savage?
Fuck your white horse and a carriage
Bet you never could imagine
Never told you, you could have it

You needed me
Ooh, you needed me
To feel a little more and give a little less
Know you hate to confess
But, baby, who, you needed me

Judit Durán

Filed under: Musipèdia | Tagged: , , | Leave a comment »

Stranger Things

Posted on Desembre 8, 2016 by jcostav7

Aquesta setmana a Recomanacions, us volíem recomanar una sèrie, amb només 8 capítols, que s’ha fet molt popular aquest any: Stranger Things.

Va ser elaborada aquest any i els seus creadors són Matt i Ross Duffer. Els seus principals gèneres són la ciència-ficció i la fantasia.08-08-2016-16-11-25

Sinopsi

La història comença quan un nen de 12 anys, Will Byers, desapareix en una ciutat anomenada Hawkins, Indiana. La família i els amics del nen el busquen desesperants, mentre el cap de policia comença a investigar per ell sol.

Un dia, després de la desaparició de Will, apareix una nena que actua d’una manera molt estranya. A més a més, sembla a ser que darrere de la desaparició del noi, està involucrada una organització secreta del govern i uns éssers paranormals…

Alba Iglesias i Júlia Costa

Filed under: Recomanacions | Tagged: , , , , , , , , | Leave a comment »

Ore Monogatari!!

Posted on Desembre 8, 2016 by jcostav7

Aquesta setmana us recomanem llegir el manga Ore Monogatari, de Kazune Kawahara i dibuixat per Aruko, publicat el 2015.

Aquest manga consta de 13 volums i un anime. 20213913510_719f796b45_o

Sinopsi:

Ore Monogatari!!, tracta sobre la vida d’en Takeo Gouda, un estudiant de secundària musculós i gegant, que vol aconseguir una xicota, però no té molta sort amb els temes amorosos, sobre tot perquè totes les noies que  ell s’enamorava, estaven enamorades del seu millor amic, Makoto Sunakawa, el qual sempre les rebutjava.

Un dia, mentre el protagonista és al tren amb el seu amic, veu a una noia que està sent assetjada i decideix actuar. Takeo aconsegueix portar a la policia a l’abusador i la noia, anomenada Yamato, s’ho agraeix molt. Aquesta decideix anar a la casa d’en Takeo i portar-li un pastís per agrair-li el que ha fet per ella. A partir d’aquí, la vida d’en Takeo canvia completament.

a9c597bca95610d142dd3b0c798337bf

Alba Iglesias i Júlia Costa

Filed under: Recomanacions | Tagged: , , , , , , , , | Leave a comment »

Make me (Cry)

Posted on Desembre 1, 2016 by albaaiglesias

Aquesta setmana a recomanacions us portem una cançó en la qual hi ha hagut massa polèmica, ja que diuen que Noah Cyrus canta quasi igual que la seva germana, Miley Cyrus.

I never needed you like I do right now
I never needed you like I do right now
I never hated you like I do right now
‘Cause all you ever do is make me…

Gave you up ’bout 21 times
Felt those lips, tell me 21 lies, yeah
You’ll be the death of me
Sage advice
Love-lovin’ you could make Jesus cry

When I hear you’re sayin’ “Darling,
Your kiss is like an antidote.”
I’m fightin’ like I’m Ali,
But you got me on the ropes

I never needed you like I do right now
I never needed you like I do right now
I never hated you like I do right now
‘Cause all you ever do is make me…

Couldn’t hear the thunder
But I heard your heart race
Couldn’t see the rain
We’re too busy makin’ hurricanes, yeah
Love ain’t easy when it ain’t my way
But it gets hard, when you ain’t here makin’ me crazy

Baby, say the word, darlin’
You know just how to hold the sucker down
So I see you in the morning
I can’t watch you walk out

I never needed you like I do right now
I never needed you like I do right now
I never hated you like I do right now
‘Cause all you ever do is make me…

Cry
Cry
Cry

Hear the thunder
See the rain
Yeah
Keep on makin’ me cry
Yeah
Hey, hey, yeah
Keep makin’ me scream and holler
Keep on makin’ me cry
You don’t know what you’re doin’ to me
Hey, hey, yeah
Yeah

I never needed you like I do right now
I never needed you like I do right now
I never hated you like I do right now
‘Cause all you ever do is make me.

 

Júlia Costa i Alba Iglesias

Filed under: Recomanacions | Tagged: , | Leave a comment »

Sarah is missing

Posted on Desembre 1, 2016 by albaaiglesias

Aquesta setmana a Recomanacions us portem una aplicació de suspens i bastant entretinguda.

L’App va sobre una noia anomenada Sarah que perd el seu telèfon i nosaltres el trobem. Hem de trobar la forma de contactar amb ella. Succeeixen moltes coses il·lògiques. Si vols saber més d’aquest joc, busca-ho a Play Store i a jugar! Només es pot en Android, Mac OSX i Windows. Ho recomano a persones que saben l’Anglès.

foto1Júlia Costa i Alba Iglesias

Filed under: Recomanacions | Tagged: | Leave a comment »

Divergente

Posted on Novembre 30, 2016 by eleenalopez24

Aquesta setmana us recomanem la sèrie “Divergente”, escrita per Veronica Roth.

Divergent és una trilogia per a joves-adults d’aventura i ciència-ficció, que va ser escrita per Veronica Roth. La trilogia es compon de Divergent, Insurgent i Lleial.[1] Ha estat comparada amb llibres per a adults joves similars, tals com Els jocs de la fam, per la seva temàtica i el públic al que es dirigeix. Roth va dir que la idea per a la sèrie va néixer mentre estudiava a la universitat. img_9050

Sinopsi:

En una distòpica i futurista Chicago, en una societat creada al començament de la gran pau que ha decidit agrupar a les persones en cinc faccions que tracten d’eradicar els mals que els van portar a la guerra. Els qui culpaven a l’agressivitat, van crear Cordialitat; els que culpaven a la ignorància, es van agrupar en Erudició; contra l’engany va sorgir Veritat; contra l’egoisme, Abnegació, i contra la covardia, Gosadia. Als setze anys, cada individu ha de triar si romandre en la facció dels seus pares o canviar-se. Si es canvia, haurà de renunciar a tornar a veure a la seva família. Després de la Cerimònia d’Elecció tots els nois han de passar per un procés d’iniciació en cada facció: el que no ho superi es quedarà Sense Facció, convertit en un paria.

Elena López i Mika Franganillo

Filed under: Recomanacions | Leave a comment »

« Pàgina prèvia — Pàgina següent »