Les Barraques Digitals

Ja es va fent cada cop més evident que al final d’aquesta etapa li queda tan sols el compte enrere. I tot i que m’adono de tots els detalls, moments, persones i etapes que es troben dins d’aquests quatre anys massa efímers, crec que puc dir que al final del llarg camí recorregut em sento molt orgullosa de les meves passes, com la d’escollir web.

Aquí he pogut conèixer un bonic espai, dins i fora de les seccions. He sentit que he evolucionat poc a poc, he gaudit amb La cançó de la setmana, o Per desconnectar i, per acabar, he pogut recordar amb nostàlgia la primera secció que vaig fer i que, de fet, va ser un horror aconseguir voluntaris per col·laborar a Qui és qui?.

Però, al seu torn, Web m’ha ajudat a conèixer una mica més a algunes persones, completament desconegudes per a mi, i jo per a elles. És per això que crec que, juntament amb tot, ha sigut una molt bonica experiència a poder compartir.

Finalment, no podia acabar aquesta secció i, a la vegada, el meu últim post a “Les barraques digitals”, sense haver citat a Lluís Llach. Així doncs, a tots els que esteu llegint ara aquest text, tant sigui per buscar idees, perquè sou els meus companys d’optativa, o perquè l’has de corregir (“codazo, codazo”), només desitjo que, tant tu com jo, “tinguem sort i que trobem tot el que ens va mancar ahir.“

Alba Soley

Filed under: Editorial |