Les Barraques Digitals

El cargol de mar de Marsoulas és l’instrument de vent més antic del seu tipus. Aquesta gran closca marina ornamentada va ser descoberta a la cova de Marsoulas, a França, en 1897.

Segons la datació per la prova Carboni 14 realitzada sobre un tros de carboni i un fragment d’os d’un os del mateix nivell arqueològic que la closca, es va datar al voltant de 18.000 anys. I ara podem escoltar com sonava.

La closca ha estat decorada amb un pigment vermell (hematita), característic de la cova Marsoulas, el que indica que aquest objecte és simbòlic. La punta del cargol de mar està trencada de forma no accidental, formant una obertura de 3,5 centímetres de diàmetre. Com la obertura era irregular, els investigadors suposen que portava una embocadura.

Per saber com podria sonar aquest instrument, els investigadors del Centre Nacional per la Investigació Científica (CNRS), el Museu de Toulouse, la Universitat Toulouse-Jean Jaurès i el Musée du quai Branly-Jacques-Chirac van contractar un trompetista que va aconseguir fer sonar tres sons propers a les notes do, do sostingut i re. Ho podeu escoltar a continuació:

Fins a la data, només s’han descobert flautes en contextos anteriors del Paleolític Superior europeu, i les closques que es troben fora d’Europa són molt més recents.

Aquí teniu el model 3D de la closca per explorar-la com us vingui de gust:

A la nostra península Ibèrica podem trobar el ball d’Ibio o dansa d’Ibio que és una peça tradicional del Folklore de Cantàbria, i una de les manifestacions més populars de la cultura de Cantàbria.

L’origen del ball es troba, principalment, en la dansa de les llances de Ruiloba, on encara es conserva per tradició i és possible gaudir la seva execució en les festes patronals. Cal destacar el cargol marí com a instrument utilitzat en aquesta dansa, el qual produeix un so molt característic, acompanyat pel tambor que marca el ritme.

Laura Carrillo i Irina Salas

Filed under: Sabies que... |