Les Barraques Digitals

Aquest passat diumenge 17, Venècia ha passat la pitjor inundació des de 1966. L’aigua del mar ha tornat a inundar part de la ciutat de Venècia. Del que més s’ha parlat ha sigut de la plaça de Sant Marc. Se sap que al temple catòlic l’aigua va arribar als 110 centímetres i va submergir la cripta del sant. L’església romandrà uns dies tancada mentre els operaris assequen els marbres i els mosaics afectats per la sal, una de les majors enemigues de la conservació.

Aquestes inundacions es deuen a diferents raons meteorològiques i astronòmiques. Entre les primeres trobem el vent i la presència de pertorbacions atmosfèriques. La llacuna de Venècia es troba a la part més septentrional del mar Adriàtic. Quan el vent del sud-est, conegut com a xaloc, bufa durant uns dies sobre aquest mar, masses d’aigua marina es veuen “arrossegades” cap al nord i entren a la ciutat.

El segon factor meteorològic és la pressió: una zona de baixa pressió a l’Adriàtic meridional fa que les masses d’aigua es moguin cap al nord. Les oscil·lacions del nivell de l’Adriàtic, un mar molt estret i allargat, són conegudes com a “seiche” i tenen influència en les altes marees a la llacuna de Venècia.

El Govern italià va aprovar destinar 20 milions d’euros per a una primera ajuda, amb indemnitzacions de 5.000 euros als veïns que han patit danys i fins a 20.000 per als comerciants. Des de l’ajuntament calculen que els desperfectes soferts per l’aigua ascendeixen als mil milions d’euros.

Seixanta esglésies de la ciutat van acabar xopes i els seus mosaics van patir la infiltració de la sal del mar. Per evitar la seva ràpida corrosió, la Superintendència de patrimoni creu que caldran 60.000 euros per a cada temple.

Nina Molano i Maria Costa

Filed under: Internacional |