Divergente

Aquesta setmana us recomanem la sèrie “Divergente”, escrita per Veronica Roth.

Divergent és una trilogia per a joves-adults d’aventura i ciència-ficció, que va ser escrita per Veronica Roth. La trilogia es compon de Divergent, Insurgent i Lleial.[1] Ha estat comparada amb llibres per a adults joves similars, tals com Els jocs de la fam, per la seva temàtica i el públic al que es dirigeix. Roth va dir que la idea per a la sèrie va néixer mentre estudiava a la universitat. img_9050

Sinopsi:

En una distòpica i futurista Chicago, en una societat creada al començament de la gran pau que ha decidit agrupar a les persones en cinc faccions que tracten d’eradicar els mals que els van portar a la guerra. Els qui culpaven a l’agressivitat, van crear Cordialitat; els que culpaven a la ignorància, es van agrupar en Erudició; contra l’engany va sorgir Veritat; contra l’egoisme, Abnegació, i contra la covardia, Gosadia. Als setze anys, cada individu ha de triar si romandre en la facció dels seus pares o canviar-se. Si es canvia, haurà de renunciar a tornar a veure a la seva família. Després de la Cerimònia d’Elecció tots els nois han de passar per un procés d’iniciació en cada facció: el que no ho superi es quedarà Sense Facció, convertit en un paria.

Elena López i Mika Franganillo

Perfect strangers

Aquesta setmana a la secció de recomanacions us portem una cançó titulada “perfect strangers” de Jonas Blue. Es va llençar al 2016, per tant, molt recent.

Aquí us deixem la lletra de la cançó junt amb el videoclip.
You were looking at me like you wanted to stay
When I saw you yesterday
I’m not wasting your time, I’m not playing no games
I see you

Who knows the secret tomorrow will hold?
We don’t really need to know
Cause you’re here with me now, I don’t want you to go
You’re here with me now, I don’t want you to go

Maybe we’re perfect strangers
Maybe it’s not forever
Maybe the night will change us
Maybe we’ll stay together
Maybe we’ll walk away
Maybe we’ll realize
We’re only human
Maybe we don’t need no reason
Maybe we’re perfect strangers
Maybe it’s not forever
Maybe the night will change us
Maybe we’ll stay together
Maybe we’ll walk away
Maybe we’ll realize
We’re only human
Maybe we don’t need no reason
Why
Come on, come on, come over
Maybe we don’t need no reason
Why
Come on, come on, come over

No one but you got me feeling this way
There’s so much we can’t explain
Maybe we’re helping each other escape
I’m with you

Who knows the secret tomorrow will hold?
We don’t really need to know
Cause you’re here with me now, I don’t want you to go
You’re here with me now, I don’t want you to go

Maybe we’re perfect strangers
Maybe it’s not forever
Maybe the night will change us
Maybe we’ll stay together
Maybe we’ll walk away
Maybe we’ll realize
We’re only human
Maybe we don’t need no reason
Maybe we’re perfect strangers
Maybe it’s not forever
Maybe the night will change us
Maybe we’ll stay together
Maybe we’ll walk away
Maybe we’ll realize
We’re only human
Maybe we don’t need no reason
Why
Come on, come on, come over
Maybe we don’t need no reason
Why
Come on, come on, come over
Maybe we’re perfect strangers
Come on, come on, come over
Maybe we don’t need no reason
Why
Come on, come on, come over

 

Elena López i Mika Franganillo

RISOTTO DE GAMBES

Ingredients:

– Arròs, 325 grams
– Gambes, 1/4 kg
– Mig got de vi blanc
– Una ceba mitjana
– Brou de peix, un litre
– Mantega, 75 grams
– Formatge paremesà, 75 grams
– Sal
– Oli d’oliva

Procediment:

Començarem a preparar els ingredients que emprarem en aquest fantàstic risotto, pelant les gambes, traient-li el cap i les closques. D’altra banda pelarem i picarem la ceba. I ara ja prepararem el risotto de gambes. En un cassó a part on farem el risotto, posarem a escalfar el brou de peix.

Posarem una paella amb oli d’oliva a escalfar a foc mitjà, i quan estigui fregirem la ceba picada fins que estigui dorada. En aquest moment afegirem les gambes que vam pelar anteriorment. Les deixarem un parell de minuts per a què es fregeixin una mica per ambdós costats.

Després ficarem l’arròs per a què es cuini una mica. Recorda que has de fer servir arròs especial de risotto si en tens, o bé arròs de gra curt o rodó, que és l’adequat per fer risotto, però mai utilitzis aquell arròs que no es passa, perquè el resultat final serà molt diferent del que hauria de ser.

Després de coure l’arròs sense deixar de remoure-la, afegirem el mig got de vi blanc i remourem bé fins que es consumeixi. L’arròs anirà absorbint tot el sabor dels ingredients que tenim a la paella i ficarem el brou de peix, que ha d’estar calent, per a què la cocció de l’arròs es freni. No ho agregarem tot de cop, sinó un parell de casos més o menys i deixarem consumir. Després afegirem altres dos, i així successivament fins a acabar-lo. Si necessites més brou perquè l’arròs encara està dur, afegiu el just i espereu que es consumeixi.

Quan l’arròs hagi absorbit tot el brou, corregiu el punt de sal, afegeix la mantega i el formatge parmesà, removent després per a que es mescli bé. Ha de quedar un arròs ben cremós. Aparteu-lo  del foc sense esperar massa temps, ja que el risotto ha de ser consumit només acabar de fer-ho.

Disfruteu d’aquesta fantàstica recepta.

Elena López i Mika Franganillo

 

Juan Francisco

Aquesta setmana a la secció “Coneix els professors!”  hem entrevistat al Juanfran.

Defineix-te en una sola paraula.                                                                                          

Solidari.dscn1006

Quants anys portes de professor?                                                                                        

Fa 22 anys que treballo de professor.

Quin va ser el teu primer treball?                                                                                          

De delineant projectista.

Volies ser professor de petit?                                                                                                 

No, volia ser Pilot.

Quina altra professió triaries?                                                                                                

La meva m’agrada molt, no n’escolliria una altra.

Què t’agradaria fer en un futur?                                                                                     

Intentar fer tot el que no he pogut fer abans.

Tens fills?                                                                                                                                     

Sí, en tinc dos.

On t’agradaria viatjar?                                                                                                              

A les Maldives.

Quina pel·lícula i quina sèrie recomanaries?                                                                      

Com a pel·lícula recomanaria Odisea en el espacio i sèries no en veig.

Quin consell donaries als alumnes de 4t de cara al seu futur?                                      

Intentar fer el que us agrada.

Judit Costa i Ruth Pajuelo

Coneix els alumnes!

Aquesta setmana us portem una petita entrevista a Víctor Martín de 4tA, Tarek El Harrak de 4tB i Mika Franganillo de 4tC.

Digues una cosa positiva i una altra negativa de tu.    

Víctor: Treballador i tímid.

Tarek: Fort i massa sincer.                                                                             dscn1007

Mika: Amigable i pesat.

Quina és l’assignatura que més t’agrada? I la que menys?                                          

 Víctor: Socials. Tot m’agrada.

Tarek: Filosofia. Mates la que menys.

Mika: Enfoc i web les que més. Mates la que menys.

Com seria el teu cap de setmana ideal?                                                                            

Víctor: Fent activitats. No m’importaria sempre i quan estigui ocupat.

Tarek: Anar de festa.

Mika: Productiu i divertit o estar al sofà de casa.dscn1008

Si tinguessis un poder quin seria?                                                                                         

Víctor:  Volar.

Tarek:  Ser ràpid.

Mika: Ser ràpid.

Digues el lloc on aniries a desconnectar.                                                                             

Víctor: Alemanya.

Tarek: França

Mika: Polinèsia.

Si marxessis a algun lloc del món i només poguessis emportar-te 3 coses. Què t’emportaries?                                                                                                                             

Víctor: Diners, el mòbil i una motxilla.

Tarek: Noies, preservatius i diners.

Mika: La càmera, el carregador de la càmera i a la meva dona.

Quina pel·lícula i quina sèrie recomanaries?                                                                      

Víctor: La pel·lícula Que bello es vivir i la sèrie Strengers things.

Tarek: La pel·lícula 50 sombras de Grey i la sèrie La que se avecina.

Mika: La pel·lícula Joc de trons i sèries segueixo diverses.

Quins són els teus hobbies?                                                                                                    

Víctor: Balonmano

Tarek: Anar al gimnàs

Mika: Anar al cinema

Què vols fer en l’acabar l’ESO?                                                                                              

Víctor: Batxillerat.

Tarek: Batxillerat per arribar a ser Policia.

Mika: Batxillerat.

Digues una frase que t’identifiqui o una frase que serveixi com a consell per la gent.                                                                                                               

Víctor:  Confiar en tu i no rendir-se.

Tarek: Vaig trigar una hora a conèixer-te i una eternitat en oblidar-te.

Mika: No en sé cap.

Judit Costa i Ruth Pajuelo

A10! amb Laura Del Álamo

En un dia com avui, hem volgut entrevistar a una exalumna del nostre institut, Laura Del Álamo, que actualment té 17 anys.

  • Què estàs fent ara? Estudies o treballes?

Ara estic estudiant 2n de Batxillerat a l’institut Vinyes Velles.   laura-del-alamo

  • Et penedeixes de la teva elecció?

Clar que no, per arribar als objectius que em proposo m’ho he de treballar.

  • Trobes a faltar el centre?

I tant que sí, crec que massa.

  • Què opines del nou institut? Has tornat a entrar?

Des de la meva experiència, m’ho passava millor a les barraques, però clar que són millors les instal·lacions del nou, es podria dir que té més forma d’una escola normal. He de tornar a entrar, ja que tenim previst anar a veure als professors.

  • Què és el que més recordes?

El que més recordo és l’últim any a 4t, ja que va ser el que més vaig gaudir. Si hagués de tornar, tornaria a 4t sens dubte, però amb els mateixos professors i companys.

  • Quina era la teva assignatura preferida? I la que menys?

La meva assignatura preferida era Web amb la Montse i la que menys m’agradava no m’enrecordo.

  • Quina sortida va ser la que més et va agradar o recordes?

Si es pot anomenar sortida diria el viatge a Itàlia.

  • Has tornat a viatjar a Itàlia? I algun altre lloc?

A Itàlia no he tornat, però desitgem amb ànsies tornar a fer aquest viatge junt amb la Montse, l’Azahara i en Francesc. Pròximament aniré a Londres amb l’institut i a Mallorca de fi de curs.

  • Què vols ser de gran? Ha canviat la teva elecció durant aquests anys?

M’agradaria poder acabar el meu propòsit que és treure’m la carrera de Criminologia. No ha canviat molt, però si no acabo estudiant això buscaré alguna cosa que també m’agradi i em cridi l’atenció.

  • Quin és el teu hobby?

El meu hobby des de petita és ballar flamenc, a més també m’agrada la boxa, però ho he hagut de deixar i ara estic anant al gimnàs.

I aquesta ha sigut l’entrevista! Desitgem sort a la Laura perquè pugui complir el seu somni!

Judit Costa i Ruth Pajuelo

Kuchisake-onna

Aquesta setmana portem un segon article d’Expedient paranormal sobre una llegenda urbana japonesa. Es tracta de la llegenda de la Kuchisake-onna (traduït com “dona de la boca tallada”).

Diu la història que fa molt de temps hi havia una bella dona que estava casada amb un samurai. La dona tenia molts pretendents i acostumava a ser adúltera. El seu marit quan va adonar-se d’això, en un atac de gelosia i ràbia, li va tallar la boca d’un costat fins a l’altre de la cara mentre li cridava “Creus que ets bella?”.

kuchisake-onna

Molts anys després, va aparèixer una dona que caminava sola a les nits pel carrer i duia una màscara -no és estrany perquè al Japó és costum dur-les quan es vol prevenir de malalties. Quan trobava algun jove, ella li preguntava “Sóc bella?”. Si el jove contestava que sí, aleshores ella es treia la màscara i li tornava a preguntar.

Aquí es podien donar dues situacions: el més probable era que la persona respongués negativament i la rebutgés. Llavors la Kuchisake-onna agafava unes tisores i li feia un tall com el seu a la boca. Mentre que si tornava a respondre que sí, la dona el perseguia fins a la porta de la seva casa i allà l’assassinava.

Com totes les històries populars, que es transmeten pel boca a boca, existeixen diferents versions de la llegenda.

També es creu que la llegenda és resultat d’un experiment del govern japonès per esbrinar quant triga un rumor a difondre’s pel país. Pots ampliar la teva recerca mirant el següent vídeo:

Si és que el Japó i les seves llegendes donarien per fer un munt d’articles…

Iván Pérez i Andrea Barato

La calma en foto!

Aquesta setmana a la fotografia ús porto una foto de Nova York en el Greenwich Village. Que està situat en el 11th Street amb Waverly Pl.

Aquesta imatge per mi simbolitza la tranquil·litat, aquesta casa petita és la personalització de quan vols estar una estona sense que ningú et molesti mentre romans llegint un llibre, escrivint una carta, una postal, un poema, etc. I per exemple, si ets escriptor, novel·lista o acabes d’entrar en el món dels escriptors aquest lloc és el perfecte per poder-te relaxar.

I sobretot he escollit aquesta fotografia perquè algun dia m’agradaria poder viatjar a Nova York, ja que és un dels somnis que tinc per poder complir algun dia.

fotografia-new-york

Helena Martín

Andy’s coming & Trump is coming challenge

Un dels altres reptes que hi ha bastant conegut és el Andy’s coming i el Trump is coming i ara us explicaré de què tracta.

Andy‘s coming challenge: qui en la seva vida no ha vist Toy Story la primera pel·lícula en 3D de Pixar, del que tracta aquest challenge és que tu ets una de les joguines d’Andy i quan criden Andy coming el que has de fer és tirar-te a terra com si fossis una joguina seva i fer com si no tinguessis vida.

Trump is coming challenge: A conseqüència que als Estats Units Donald Trump fos escollit han creat un repte en què algú diu “Trump is coming” i tothom ha de sortir corrents.

Aquí us deixo els enllaços dels dos vídeos.

[YouTube=https://www.youtube.com/watch?v=7TPrcNk5_so]

[YouTube=https://www.youtube.com/watch?v=WsXd9CmAoc4]

Helena Martín

Toledo City

Aquesta setmana al Per desconnectar! viatgem a Toledo, l’actual capital de Castella-La Manxa.

Toledo és una ciutat amb molta història i cultura, protagonista d’algunes novel·les de reconeixement universal com Lazarillo de Tormes i lloc de pas d’itineraris culturals com la Ruta del Quixot i rutes de pelegrinatge.

Localització, població i superfície

Toledo està situat a la part sud de la Meseta Castellana, envoltada pel riu Tajo, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Té un total de 83.226 habitants i una superfície de 232,10 km², és a dir, la densitat de població és de 359,04 hab./km².

mapa-toledo-espana mapa-ciutat-toledo

Clima

Toledo pertany a la zona de clima mediterrani continental: les pluges són escasses i es concentren a la primavera i la tardor; l’estiu, per contra, és època de sequera tots els anys amb temperatures màximes que superen els 40 ºC; als hiverns les temperatures es tornen fresques i hi neva freqüentment.

toledo-neu

Festes populars

La major part de les festivitats que fan a Toledo són de caràcter religiós. Aquestes són les celebracions més destacades:

-Verge del Valle. És una romeria que se celebra l’1 de maig.

-Setmana Santa. A Toledo, com el Corpus Christi, està declarada Festa d’Interès Turístic Internacional i se celebra a la primavera d’acord amb el calendari religiós.

corpus-christi-de-toledo nazarenos-semana-santa-toledo

-Verge del Sagrari. Se celebra el 15 d’agost amb una processó dins la Catedral.

Els seus patrons són Sant Ildefons (se celebra el 23 de gener) i Santa Leocàdia (el 9 de desembre).

Turisme

-Catedral de Toledo

És una construcció d’estil gòtic d’influència francesa. Està formada per 5 naus sostingudes per 88 columnes i 72 voltes.

catedral-toledo-interior exterior-catedral-de-toledo

-Alcàsser de Toledo

És una fortificació construïda sobre roques que presideix la ciutat. Als seus inicis funcionava com a palau romà. També s’ha utilitzat amb funcions militars per la seva situació estratègica.

alcazar

-Mirador de la vall

Per tenir unes bones vistes de la ciutat, el millor és anar a la carretera de Circumval·lació o al balcó de l’ermita de la Verge de la Vall.

mirador

Restaurants

Cerveseria-Restaurant “Tornerías”.

Es troba al carrer Tornerías. La gent comenta que els seus menús tenen bons preus. Serveixen principalment menjar tradicional de la zona.

restaurant-tornerias-exterior albondigas-con-patatas-tornerias postre-tornerias

-Restaurant La Ermita.

Situat just al costat de l’ermita de la verge, podràs gaudir d’unes vistes increïbles. Tot i els seus preus elevats, rep molt bones valoracions per part de la clientela.

croquetas-ermita hamburguesa-ermita peix-ermita

Iván Pérez i Andrea Barato

Quin és el significat del petó d’esquimal

Mai has pensat el perquè els petons que es fan els esquimals ho fan amb el nas, doncs, sabies que us ho explicaré.

Ho fan per expressar afecte entre els membres de la família i sers estimats i ho fan pressionant o fregant el nas i el llavi superior amb el rostre de l’altra persona, la raó més senzilla és que ho fan pel fred i també perquè el nas és una de les parts que es queden descobertes del cos i és normal que intenten escalfar el seu nas fent això.

Encara que el principal motiu de no utilitzar els llavis és que ho fan per evitar fer-se ferides perquè  s’esquerden i es cobreixen d’una petita capa de gebre i es poden quedar amb els llavis enganxats.

Helena Martín

Maniquí challenge

Un repte molt conegut que cada vegada s’ha anat fent més famós és al maniquí challenge, i consta que persones com nosaltres normals i corrents o famosos que estan en algun lloc ben quiets, per exemple un gimnàs, un passadís, un jardí, etc.

Aquest repte és tan popular que fins i tot ho han fet en la “Casa Blanca”

Aquí us deixo el vídeo:

[YouTube=https://www.youtube.com/watch?v=IQV1ROxvVDM]

Helena Martín

L’alumne destacat! Albert Encinas

Albert Encinas de 4t A ha sigut escollit com l’alumne destacat d’aquesta setmana! Com fem sempre, hem fet diverses preguntes sobre ell i sobre la seva opinió. Aquí les deixem:

1. Què vols fer després de l’ESO? albert-encinas-4t-a

M’agradaria fer Batxillerat.

2. Quina voldries que fos la teva professió?

Professor d’educació física.

3. Quins són els teus hobbies?

M’agrada jugar a futbol, el pàdel, mirar a la Ruth, cantar i ballar.

4. Tens germans/germanes a l’institut? Si és que sí, creus que ets una referència per ell/ells?

Sí, una germana a 1r. Crec que sóc una bona referència per a ella.

5. Has viatjat fora d’Espanya?

Sí, he estat en Irlanda, Itàlia, Àustria i els EUA.

6. Si poguessis canviar-te de nom, per quin seria?

Crec que Pol em quedaria bé.

7. Quin és el teu amor platònic?

La Ruth Pajuelo.

8. A quina hora vas a dormir?

A les 21.30 h.

9. Què t’agrada fer els caps de setmana?

Jugar a futbol i anar al carrer amb els meus amics.

10. Amb qui t’agrada passar temps junts?

Amb la Ruth Pajuelo.

Us ha agradat l’entrevista? Si creieu que sou una mica diferents dels altres, no dubteu en advertir-nos i encantats us farem una entrevista!

Judit Costa i Ruth Pajuelo

La cita!

Aquesta setmana, ja que el 25 de novembre és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, hem decidit posar una cita de Winston Churchill amb relació a aquest dia:

792811_w650

Júlia Costa i Alex Gil

La noia del seient de darrere

Aquesta setmana a la secció d’Expedient paranormal us expliquem una història molt terrorífica. Tracta sobre el següent…

Julián acabava de finalitzar el seu torn de nit, únicament havia de deixar l’autobús abans de tornar a casa, un trajecte de 25 minuts que sempre se li feien eterns.asiento_atras

Transportar passatgers li semblava entretingut: sempre podia escoltar converses dels altres o entretenir-se mirant la minifalda d’alguna joveneta pel mirall del retrovisor. Amb l’autobús completament buit, però, els minuts es tornaven hores.

A més estava especialment cansat ja que la nit anterior gairebé no havia dormit quatre hores. Mentre conduïa, el son li anava guanyant i sense voler els ulls se li anaven tancant.

De sobte es va adormir i va perdre el total control del vehicle. Quan va baixar de l’autobús es va trobar a una noia al mig del bosc, una noia que va anar desapareixent a poc a poc sense deixar rastre.

Andrea Barato i Iván Pérez