Les Barraques Digitals

Els habitants que pateixen malalties psicològiques de Veneçuela acudeixen a l’hospital El Pampero. El problema d’aquest hospital és la indecisió per a qui salvar, ja que disposa de molt pocs recursos vitals.

A l’hospital només tenen aigua corrent una hora al dia, gairebé no tenen per menjar, ni tan sols tenen paper higiènic. La meitat dels pacients pesen menys del que deurien. Les infermeres que treballen en aquest hospital tenen por dels malalts que estan en estat greu, per si en un cas poden ferir-les o inclòs matar-les.

En un cas molt extrem, dues companyes d’habitació, una de les quals estava plorant, l’altra es va afartar d’ella i li va mossegar el nas i se’l va menjar. Pels pocs recursos que disposava l’hospital, el màxim que van poder fer va ser posar-li una bena.

En un altre esdeveniment, un pacient va patir un atac psicòtic i l’únic remei que van trobar va ser lligar-lo a un llit amb cordes.

Els pacients que es troben en aquest hospital depenen de les ajudes de l’Estat, ja que no tenen família,  perquè els han abandonat o bé perquè han mort.

La falta de medicaments i de personal condiciona els pacients a viure pèssimament.

Júlia Costa i Elena López

Filed under: Internacional |