Les Barraques Digitals

Aquesta setmana us recomanem el llibre Jo confesso, una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català l’any 2011.

L’Adrià Ardèvol va néixer en una família que el va inculcar l’amor per l’estudi però greus mancances afectives. Només tenia un amic íntim, en Bernat, que coneixia de les classes de violí, i dos ninots. Va fixar-se en una noia i van començar tímidament una relació però ella el deixa sense motiu aparent i fuig a París. Després d’intentar obtenir explicacions i oblidar-la, va a buscar-la perquè ella el rebutgi. Incapaç de refer-se, va aprofundir en les humanitats fins a esdevenir un savi, professor universitari i assagista de renom. Un bon dia la Sara, el seu gran amor, va tornar per sorpresa a casa seva i van intentar reprendre la relació, que s’havia trencat per influència dels pares, però els secrets de tots dos (el passat tèrbol del pare de l’Adrià, lligat a l’extorsió de víctimes del nazisme, i una filla morta en el cas de la Sara), fan que la seva felicitat mai no sigui completa. Després d’una forta baralla en descobrir que el violí que sempre ha acompanyat l’Adrià, una joia feta per Lorenzo Storioni té també un origen tèrbol, la dona abandona el pis comú i es refugia amb el seu germà. Ell ofega les penes en braços d’una antiga amant i per això no està present quan la Sara torna a casa i té un accident que la deixa tetraplègica. A l’hospital, ell es fa perdonar però en va perquè ella acaba morint, deixant-lo desemparat. Llavors es bolca en un darrer llibre, una autobiografia, on explica tot el seu passat i que acaba just abans que la malaltia d’Alzheimer li esborri els records i mori. En paral·lel s’explica la vida del Bernat, que no es conforma amb el seu paper de músic i vol ser escriptor sense tenir el talent suficient, la Sara i els seus avantpassats.

Tania Cano i Carmen García

Filed under: Recomanacions |