Aquesta setmana, com sempre, et portem una nova paraula:
Despullar: [s. XIII; del ll. despŏlĭare ‘saquejar, robar’, der. de spŏliare, íd., que ho és de spolium ‘pell dels animals; botí, desferra’]
v 1 1 tr Llevar a algú allò que li cobreix el cos, especialment els vestits. Despulla el nen, que el banyarem.
2 tr p ext El vent ha despullat de fulles els arbres.
3 tr fig Despullar de retòrica un llibre.
4 pron Encara no sap despullar-se tot sol?
5 pron p ext Els ametllers es despullaven del fullam.
2 ant 1 tr Li despullaren la sobrevesta.
2 pron Es despullà la roba.
3 1 tr Desposseir. Fou despullat de tots els seus regnes.
2 pron Desprendre’s voluntàriament d’alguna cosa. Es despullà de tots els béns i els donà als pobres.
4 tr Extreure (d’un conjunt de documents, d’un llibre, d’un text, etc.) els documents que convé examinar, els passatges, les notícies, que convenen, o bé els índexs de l’obra.
5 tr DR Amb prèvia sentència, treure la possessió de béns a algú per tal de donar-los a l’amo legítim.
6 tr GRÀF Treure la pasta d’un roleu per tornar-lo a fondre.
Omar Gonzalez i Ivan Gómez
Filed under: Mot a mot |


Deixa un comentari