Mot a mot: Despullar

Aquesta setmana, com sempre, et portem una nova paraula:

Despullar: [s. XIII; del ll. despŏlĭare ‘saquejar, robar’, der. de spŏliare, íd., que ho és de spolium ‘pell dels animals; botí, desferra’]

v 1 1 tr Llevar a algú allò que li cobreix el cos, especialment els vestits. Despulla el nen, que el banyarem.

2 tr p ext El vent ha despullat de fulles els arbres.

3 tr fig Despullar de retòrica un llibre.

4 pron Encara no sap despullar-se tot sol?

5 pron p ext Els ametllers es despullaven del fullam.

2 ant 1 tr Li despullaren la sobrevesta.

2 pron Es despullà la roba.

3 1 tr Desposseir. Fou despullat de tots els seus regnes.

2 pron Desprendre’s voluntàriament d’alguna cosa. Es despullà de tots els béns i els donà als pobres.

4 tr Extreure (d’un conjunt de documents, d’un llibre, d’un text, etc.) els documents que convé examinar, els passatges, les notícies, que convenen, o bé els índexs de l’obra.

5 tr DR Amb prèvia sentència, treure la possessió de béns a algú per tal de donar-los a l’amo legítim.

6 tr GRÀF Treure la pasta d’un roleu per tornar-lo a fondre.

Omar Gonzalez i Ivan Gómez

Deixa un comentari