Venècia és una ciutat única al món que tots volen visitar. Un lloc que, cada vegada que tornin, aconseguirà sorprendre’ls per les emocions i els encants que té. Venècia és una destinació turística durant tot l’any, tant que a l’estiu arriba a abarrotar-se.

Aquí teniu el mapa de venècia:

Per dues nits estaria bé allotjar-vos a l’hotel Alla Corte Rossa. L’hotel Alla Corte Rossa, situat en una zona elegant i tranquil·la, li permetrà gaudir del centre artístic i històric de Venècia. Es troba en el districte de Dorsoduro Sestiere, una de les zones més elevades de la ciutat. A més, està pròxim a la Basílica de Santa María dei Frari i a l’Escola de Sant Rocco, i es troba a pocs metres del Canal Gran, un dels llocs més bells del llac. Passar un cap de setmana a aquesta meravellosa ciutat, bressol de l’urbanisme i el carnaval, pot ser una experiència molt interessant. Tothom pensa que és una ciutat romàntica, però per mi es tracta de molt més que góndoles i viatjar abraçats sobre elles. És l’oportunitat de mirar d’aprop un dels imperis més rics i importants del món antic, i la simbiosis dels estils orientals amb el més pur i refinat barroc italià. Comencem el viatge per l’estació de Venècia-Santa Lucia. Molts dels visitants decideixen allotjar-se a Mestre (terra ferma) però recomano quedar-se a l’illa perquè tot i ser més cara, t’estalvies els diners del vaporetto i el temps en cada viatge que hauries de fer a diari. A més, tindràs la teva habitació a prop si necessites un descans i no hauràs de patir per això. Així que un cop baixis de l’estació, agafa el vaporetto i vés directe al teu alberg o hotel, per evitar passejar les maletes amunt i avall. Els ponts i escales et podrien destrossar abans d’hora. L’illa està dividida en sestieres, nom derivat del fet que són sis les parts. El recorregut que recomanem el distribuirem en cadascuna d’aquestes, al llarg del gran canal. Comencem per la zona esquerra, sense creuar el famós pont degli Scalzi o Ferrovia, construit el 1934. Ens trobem al sestiere de Cannaregio, conegut per albergar l’antic barri jueu. Si t’interessa pots visitar la sinagoga i recórrer els carrers d’atractives tendes. També hi ha el Palazzo Labia i Ca D’oro, aquest darrer restaurat l’any 1995, de gòtic florit, ja no conserva tota la façana d’or a que deu el nom. Però conserva encara la màgia de la Venècia gòtica digna de ser vista. Ara passem pel sestiere de Castelo, ple d’esglésies espectaculars que no pots perdre’t. La meva recomanació personal són San Zaccaria, San Zipolo i Santa Maria del Miracoli. A Castelo també hi ha el famós barri de l’Arsenal, denominat així perquè era on estava antigament el polvorí i el port on s’allotjava l’armada naval que defensava l’illa. Creuant tot el sestiere arribaràs a la rambla que recorre el canal de San Marco, i així et toparàs amb el Pont dei Sospiri, just al límit dels sestieres de Castelo i San Marco. Universalment conegut, deu el nom als suspirs i lamentacions dels presoners que el creuaven i contemplaven des de la seva alçada el mar abans de ser executats. Així que el nom no té cap connotació romàntica. Per visitar el pont, cal visitar el Palazzo Ducale, que recomanem perquè aporta una idea magnífica de la història de Venècia, i permet observar meravelloses obres d’art i arquitectura. Era l’antiga residència del Dux o governant de Venècia, obisp de l’església també. Ja estaràs cansat, així que després de passejar una mica per San Marco, busca un lloc on menjar. És complicat donar direccions per arribar a llocs en concret ja que tot és enrabassat, però els carrers propers al Camp de San Silvestro i San Polo, un cop creuat el pont de Rialto, estan plens de restaurants amb preus solidaris (un promig de 20 € per un menú complet, amb postres i vi). Recomano les ostreries, molt famoses pel menjar tradicional i marisc, i una pizza i un carpaccio del Antico Panifichio, el màxim. Segur que aquest viatge us agradarà molt. El voldreu repetir!

Fran Garcia i Dani Ruiz

Filed under: Per desconnectar! | 1 Comment »