Les Barraques Digitals

Hi ha molts casos de bullying però pocs reconeguts. La gent s’ho calla i no diu res perquè no els hi afecti més del que ja els afecta però no s’adonen del mal que es poden a fer a ells mateixos.

Què és?

És l’exposició que pateix un nen a danys físics i psicològics de forma intencionada i reiterada per part d’un altre, o d’un grup d’ells, quan acudeix a l’escola. La persona que proporciona aquest dany, aprofita un desequilibri de poder que existeix entre ell i la seva víctima per aconseguir un benefici, mentre que l’assetjat se sent indefens i pot desenvolupar una sèrie de problemes psicològics que afectin directament a la seva salut o fins i tot, en situacions extremes, propiciar que vulgui acabar amb la seva vida mitjançant el suïcidi.

Causes

Depenen de cada cas concret, encara que solen tenir unes característiques comunes: l’agressor escolar no té empatia i, per tant, és incapaç de posar-se en el lloc de la víctima i ser sensible al seu patiment.

L’origen de la violència pot venir causat davant l’absència d’un pare o que aquest tingui una conducta violenta. Situacions com aquesta poden provocar que el nen desenvolupi una actitud agressiva i per tant actuï així.

Conseqüències

Les conseqüències afecten principalment a la víctima que pot tenir fracàs escolar, nivells alts d’ansietat, fòbia a anar al col·legi, insatisfacció i canvis de personalitat, passant a convertir-se en una persona insegura, amb baixa autoestima. Si l’assetjament s’intensifica, poden desenvolupar-se símptomes d’histèria o depressió.

La imatge que poden arribar a tenir les víctimes de si mateixos és molt negativa i arriben a creure que no són competents ni en l’àmbit acadèmic ni en l’àmbit social. Això pot provocar que en alguns casos tinguin reaccions agressives que acabin en intents de suïcidi.

Tipus

Les formes que utilitza l’agressor per intimidar a la seva víctima es divideixen de la següent manera:

-Físic: copeja, empeny o utilitza algun instrument per fer mal físic.

-Verbal: Consisteix a insultar, posar malnoms, fer amenaces o provocar a un altre nen.

-Social: Difon rumors, convenç a altres nens perquè no parlin amb ell o ho humilien en públic.

-Sexual: Tocaments no consentits o es burlen de l’orientació sexual de la víctima.

-Cyber bullying: A través de mòbils, tauletes, ordinadors, etc. En aquests casos la persona que proporciona aquest mal sol enviar missatges de text o correus electrònics desagradables, difondre rumors a través de l’email o a les xarxes socials, o imatges i vídeos inadequats.

L’últim tipus està augmentant en els últims anys.

Com actuar?

Els pares:

Si el nen mostra canvis d’humor o de comportament és important tractar de parlar amb ells per determinar quin és el motiu. Han de mantenir la calma i escoltar tot el que hagi de dir, sempre confiant que el que explica és la veritat. En cas que el nen confessi sentir-se assetjat, cal reforçar la seva autoestima i recolzar-li, fent-li saber que no és culpa seva.

A continuació, posar-se en contacte amb el col·legi és el primordial. Si el col·legi no sap com actuar o es nega a prendre part, es pot denunciar aquest mal proporcionat al nen.

Els professors:

Quan aquests tinguin coneixement sobre la situació, és important vigilar als nens implicats en totes les situacions per controlar que el problema no vagi a més i si és possible que s’aturi completament.

Quan es vagi a parlar amb els nens, no han de dirigir-se únicament a l’agressor i a la víctima, sinó també a la resta de nens implicats.

Aquí us deixem un cas de cyberbullying que va acabar amb suïcidi:

Amanda Todd.

Ruth Pajuelo i Alba Iglesias

Filed under: Reportatge | Tagged: acòs, agressor, Amanda Todd, bullying, nens, suïcidi, víctima | Leave a comment »