sacrifici

 [del ll. sacrificium, íd., der. de sacrificare ‘sacrificar’]
 
m 1 1 HIST REL BÍBL CRIST Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat.
  
2 sacrifici incruent (o el sacrifici de l’altar, o el sant sacrifici) CATOL Celebració de la missa.
 
2 Acció de sacrificar o de sacrificar-se, privació, concessió onerosa, dolorosa. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Haver-se de privar d’això és per a ell un gran sacrifici. Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui vés-hi.

Soraya Alvarez i Cristina Gallardo

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

Català:

1.Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.

2.Individu d’un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Països Catalans.

3.Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.

4.En oposició al valencià, mallorquí, etc, habitant del Principat de Catalunya.

5.Membre d’un partit de la noblesa siciliana, anomenat així per l’origen català o aragonès de la major part dels seus components.

Mònica Donadeu i Laura Iglesias.

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

Amistat: Bona intel·ligència, bones relacions (entre pobles, corporacions, etc)

Lligam afectuós entre dues persones donat d’una estimació i benvolença mutuals, i també afecció d’una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l’amor sexual.

Núria Llorens i Adrián Rodríguez

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

VIDA

[o.; del ll. vīta, íd.]

f 1- BIOL 1 Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.

2- Conjunt de tots els éssers vius.

3- Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions. Estar entre la vida i la mort. No donar senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Passar de mort a vida.

4- fig Vigor, energia, intensitat. Una pintura plena de vida.

5- Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc. La vida de l’esperit. La vida moral, intel·lectual .

Camila Urquieta i Inés Ferrón.

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

Riure:

1.Tenir una cosa un aspecte tan delitós o favorable que mou a l’alegria, a satisfacció, etc.

2. Començar a rompre’s la tela, les sabates, etc, a conseqüència de l’ús excessiu o de la mala qualitat del material.

3. Ésser pres per un sentiment de viva alegria, de satisfacció, de derisió.

4. Mostrar menyspreu, no fer cas d’alguna persona o cosa.

5. Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles.

6. Riure molt; trencar-se de riure

Laia Peña i Núria Llorens

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

Esdevenir

[s. XIII; d’un encreuament dels verbs ll. evenīre ‘sortir, escaure’s, produir-se’ i devenīre ‘venir baixant, caure’, tots dos der. de venīre ‘venir’]

[®prevenir ] v 1 intr 1 Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.

2 Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.

2 1 intr Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.

2 pron Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s’esdevingué fa cinquanta anys.

Ivan Gómez i Camila Urquieta

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

aquiescència
[1839; de aquiescent, sobre el model ll. de quiescentia]

f Consentiment tàcit, passiu; no-oposició.

a_qui_es_cèn_ci_a.

Míriam Aguilar i Sergio Carrillo

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

Amor (del llatí, amor, -ōris) és un concepte universal relatiu a l’afinitat entre éssers, definit de diverses formes segons les diferents ideologies i punts de vista. Habitualment s’interpreta com un sentiment, relacionat amb l’afecte i la inclinació.

Fran Garcia i Inés Ferrón.

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

ALEGRIA: Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció d’ànima i es manifesta amb signes exteriors (a la cara, paraules, etc).

Alejandro Martos i Dani Ruiz

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

Laia Peña i Fran Garcia

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

FELICITAT

[1399; del ll. felicĭtas, -ātis, íd.]

f 1 1 ÈTIC Estat de l’ànim plenament satisfet.

2 felicitat eterna Beatitud 2.

2 p ext Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció. El diner és la seva felicitat. Desitjar riqueses, plaers i altres felicitats.

3 1 Manera bona, grata, afortunada, d’esdevenir-se o d’ésser acomplerta alguna cosa. Arribàrem a la nostra destinació amb tota felicitat.

2 Esdeveniment favorable, que omple l’ànim de satisfacció. Et desitjo tota mena de felicitats.

3 felicitats! (o moltes felicitats!) Fórmules de felicitació

Núria Llorens i Míriam Aguilar

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

BATZEGADA

Canvi brusc en l’estat de repòs o de moviment d’un cos, per una causa exterior.

Laura Iglesias i Omar González

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

MODA

Sandra Pérez i Natàlia Herrera

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

AMIC- IGA

[s. XIII; del ll. amīcus, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells amics. Persones amigues.

2 adj i m i f 1 Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells.

2 Partidari d’algú o d’alguna cosa. Els amics del govern.

3 Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.

3 m i f Amant.

4 adj Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga.

Carolina Aranda i Camila Urquieta

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »

ABRAÇAR

[s. XIV; de braç]

[®començar ] v 1 1 tr Cenyir, estrènyer, amb els braços. Abraçar un infant. Abraçar un pilar.

2 pron En veure’s, s’abraçaren.

3 Qui molt abraça poc estreny Qui vol fer moltes coses al mateix temps no sol reeixir-hi.

2 pron Agafar-se a alguna cosa cenyint-la amb els braços. Abraçat al pal de la nau.

3 tr Cenyir, circumdar. La liana abraça l’arbre. La mar abraça l’illa.

4 tr Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una creença, un estat, un partit. Abraçar l’estat religiós.

5 tr Contenir, incloure (alguna cosa) en tota la seva extensió. La medicina abraça la pediatria i la geriatria.

6 tr Copsar amb la vista o el pensament (una cosa) en tota la seva extensió. Abraçar tota la vall amb la mirada.

7 tr Agafar o sostenir amb el braç. Abraçar l’escut.

Carolina Aranda i Camila Urquieta

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »