Entrevista a la Maysam!

Avui li farem una entrevista a la Maysam, una noia de l’institut Marta Mata que va a la classe de 4tA. Parlarem una mica sobre el seu passat, present i futur.

Bé, ara començarem l’entrevista parlant sobre la seva infantesa.

· El passat està ple d’anècdotes, explica’m una anècdota que t’hagi passat.

Un dia estava a un parc amb les meves amigues, va venir un gos molt gran i em va mossegar a la cama i vaig haver d’anar a l’hospital.

· Quin aniversari recordes com el millor que has tingut?

Quan tenia 5 anys que em van fer una festa sorpresa a un local de Montornès que es diu La Lira, està al centre del poble, va venir la meva família i tots els meus amics.

· Quin era el teu somni quan eres petita?

Quan era petita volia ser perruquera i tenir el meu propi negoci.

· Hi ha alguna cosa del teu passat que trobis a faltar i t’agradaria recuperar?

Sí, un collaret amb el meu nom que me’l va regalar el meu avi.

Fins ara hem estat parlant sobre la teva vida quan eres petita. A continuació, parlarem d’aspectes de la teva vida actual.

· Fas esport?

No, i no m’agradaria.

· Què és el que més t’agrada del teu dia a dia?

Quan arriba la nit i me’n vaig al meu llit a dormir. Quan és hivern m’agrada més perquè com fa fred quan em fico al llit em sento molt còmoda.

· Com et descriuries a tu mateixa?

Jo considero que soc una persona tranquil·la, amable, responsable i bona persona.

· Quins són els teus hobbies?

M’agrada sortir al carrer amb les meves amigues, estar amb la meva família i veure series perquè em distrec de tot.





Desprès de comentar la infantesa i el dia a dia de la Maysam, parlarem sobre el teu futur.

· Què t’agradaria ser en un futur, què tens pensat estudiar?

Tinc pensar estudiar un cicle d’esport i després de fer el cicle no tinc clar el que m’agradaria fer però sí que voldria treballar després d’això.

· On t’agradaria viure d’aquí a 10 anys?

En el lloc on m’agradaria viure es a Bèlgica, perquè és un lloc mol bonic i vull tenir un treball allà.

· Quin somni vols que se’t compleixi?

El somni que voldria que es complís és tenir un bon treball, molta salut per mi i els meus familiars i tenir la meva família desitjada.

· Hi ha alguna cosa que esperes canviar o millorar en la teva vida?

No, estic bé i no m’agradaria canviar res.

Moltes gràcies pel dedicar-nos aquest temps, Maysam. Ara ja et coenixem una mica més!

Paula Mora

ENTREVISTA A CLAUDIA GÓMEZ

Benvinguts i benvingudes a l’entrevista que li farem a la nostra companya de 4t, la Claudia Gómez. Aquesta entrevista constarà de quinze preguntes les quals estaran dividies en tres grups. En el primer grup hi haurà preguntes sobre la infantesa, en el segon hi trobarem preguntes actuals i en el tercer grup sobre el futur. Ara que ja sabem la dinàmica de l’entrevista comencem.

Com ja he dit ara preguntarem coses sobre la infantessa.

Què t’agradava fer quan eres petita?

M’agradava anar amb la família a la muntanya i passar tems amb ells

A què et volies dedicar quan eres petita? Per què?

De petita volia ser professora perquè m’agradaven molt els nens petits, però ara he vist que no tinc massa paciència crec que això no és del tot compatible.

Podries explicar algun record que tinguis i vulguis compartir?

Doncs una de les coses que més recordo són els estius, quan anava al meu poble amb la família i jugàvem tots junts, sopàvem i en general passàvem temps tots junts.

A quina escola anaves? Sempre has anat a la mateixa?

Sí, sempre he anat a la mateixa la qual era el Mogent, he anat des de P3 fins a 6è.

Quina ha sigut la teva experiència a l’escola?

Molt divertida, m’ho he passat molt bé, però he de reconèixer que anava més a jugar que a estudiar, però bueno .Encara així no tinc cap mal record.

Ara que ja hem acabat aquest bloc de preguntes continuarem amb les que son relacionades amb l’actualitat.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

M’agrada sortir a passejar amb les meves amigues o passar temps amb la família en general.

Quina és la teva experiència a l’institut?

Els primers anys van ser estranys, difícils, però una vegada passats ja no els noto tan estranys, ja ho tinc com a rutina.

Què vols fer una vegada acabat l’institut?

Jo vull estudiar criminologia, però al final no sé què faré perquè no hi ha cicles i no vull fer batxillerat.

En quins sentits has canviat des de la teva infantesa?

No sé, jo em veig igual perquè continuo sent la mateixa.

Què acostumes a fer després de l’institut?

Jo vaig a casa, menjo i una vegada he acabat faig els deures que tingui aquell dia o si no, estic amb el mòbil.

Ara, per acabar la nostra companya ens contestarà a preguntes relacionades amb el seu futur

Com et veus d’aquí a vint anys?

Amb fills, és a dir, formant una família i vivint fora.

On t’agradaria viure en el teu futur? Per què?

M’agradaria viure als Estats Units perquè em crida l’atenció.

Creus que el teu futur serà com te l’imagines ara?

Pot ser que sí o pot ser que no, però el que hagi de ser serà.

Quines són les teves aspiracions per al futur?

Jo vull tenir una família i que no li passi res. També vull viure bé en tots els sentits tant a nivell de salut, econòmic…

Com creus que seràs en el futur?

Jo crec que seré bona mare i hauré après moltes coses a fi de comptes.

Ara que ja hem acabat aquesta entrevista només ens falta donar les gràcies a la nostra companya per haver contestat a les preguntes tan amablement.

Paula Camarero

Coneixent a la ZOE SÁNCHEZ!

En el dia d’avui, entrevistarem la Zoe Sánchez, alumna de quart A, i companya nostra de l’institut Marta Mata. Doncs, continua llegint aquesta publicació si vols saber una mica sobre la Zoe!

Evelyn V: Per començar, ens agradaria molt que ens expliquesis amb una pinzellada el teu origen, quin és el teu trasfons. De fet, situant-nos en el inici de la teva vida, de la teva existència; quan vas arribar, a aquest món?

Zoe S: Vaig néixer el 14 de setembre del 2009

Evelyn V: Bonica data, certament. Quin fou el moment més bonic de la teva infantesa? Quin és el record més tendre, divertit o especial que conserves d’aquesta fugadissa etapa?

Zoe S: El record més bonic que tinc és quan va arribar el meu gos a casa. Els meus pares volien regalar-me’l, però com a sorpresa. Tot i això, jo ja m’ho ensumava. En aquell moment, em vaig sentir molt emocionada, però també trista, perquè ja feia dos anys que el meu altre gos havia mort.

Evelyn V: Suposo que ha sigut el teu bon amic, des d’aquell moment, oi? Bé, parlant d’amics… Mai vas tenir un amic imaginari quan eres petita?

Zoe S: No, mai el vaig tenir.

Evelyn V: Quina era la teva major por, per aquells temps?

Zoe S: Irònicament, tenia por als gossos.

Evelyn V: Certament si que és irònic. A quina escola vas anar? T’agradà?

Zoe S: Vaig anar a l’escola Palau d’Atmella. Em va agradar, però al mateix temps no, ja que coneixia a molt poca gent.

Evelyn V: Ara deixarem el passat enrere, on ha d’estar, i ens centrarem en el present. Quins són els teus gustos, actualment? Alguna afició que t’agradaria mencionar?

Zoe S: Ballar. Em fa oblidar-me dels problemes i em fa sentir lliure. Ballo Hip Hop, ballet, contemporàni i Jazz. De tots, el Hip hop és el meu favorit, sense dubte.

Evelyn V: Parlan’s de la teva familia. Tens cap germà o germana?

Zoe S: Tinc un germà gran, de vint-i-dos anys, que és ballarí profesional. El seu nom és Ian Sánchez. No ens portem gens bé, per la diferència d’edat.

Evelyn V: Quina llàstima! Però, has dit que és ballarí, oi? Fou potser ell qui et contagià el gust per ballar?

Zoe S: Sí. De fet, ell em va motivar, en part, a ballar. El veia ballar i em semblava divertit.

Evelyn V: Quina és la teva estació preferida?

Zoe S: L’estiu. Hi han vacances llargues, no he de matinar, puc estar amb la família…

Evelyn V: Es clar! A més a més, és quan es sol viatjar… A quin país t’agradaria anar?

Zoe S: A Estats Units, a Los Ángeles. El meu germà va estar-hi, i li va agradar. A més a més, crec que és bonic per visitar.

Evelyn V: Interessant, sens dubte. M’agradaria que ara ens expliquessis les teves visions i objectius pel futur. Per començar, t’agradaria estudiar, formar-te en alguna cosa en específic?

Zoe S: Encara no ho sé. Ho he de pensar.

Evelyn V: I com et veus, en trenta anys?

Zoe S: En un pis, amb la meva familia, sense fills. 

Evelyn V: Ja que estem, de què t’agradaria treballar?

Zoe S: Professora de ball. M’agrada ajudar la gent a aprendre noves habilitats.

Evelyn V: Completament afí amb els teus gustos. En aquest futur utópic i somniat, quin seria l’escenari? On t’agradaria viure?

Zoe S: En estats units, a los Ángeles. 

Evelyn V: Finalment, per tancar aquesta ronda de preguntes, que voldries fer avans de morir?

Zoe S: En un aspecte més personal, demenar-li perdó als meus pares per tot el que he fet. Però, tambè, m’agradaria viatjar per tot el món, coneixer noves cultures…

I fins aquí aquesta breu però fascinant entrevista.

Evelyn Vallribera

25 DE NOVEMBRE

El dia 25 de novembre celebrem el dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Masclista en memòria de les germanes Mirabal que van ser unes germanes assassinades el dia 25 de novembre l’any 1960 mentre que anaven a Puerto Plata (República Dominicana).

La violència tothom pensa que només és física, però el que algunes persones no saben és que també la violència pot ser sexual, psicològica i econòmica.

Des de principis d’aquest any 41 dones van ser assassinades per una violència i contant des de 2003 han sigut 1.286 assassinades.

Milions de dones i homes el dia 25 de novembre d’aquest any han anat als carrers per reivindicar que no volen més violència masclista. El que passa és que encara que tothom o la majoria de gent es reivindiqui, encara hi ha homes que fan accions dolentes.

La meva opinió de tot això és que tothom hem d’estar al cas que passa actualment a moltes dones. Llavors aquest dia a mi em sembla un dia significatiu per molts.

Paula Garcia

ENTREVISTA A PAU RIVERO

Hola a tots, gràcies per llegir la meva entrevista. Avui tenim l’oportunitat d’entrevistar a en Pau Rivero, un estudiant de 4t d’ESO de l’institut Marta Mata.

Sabem que la teva vida és bastant interessant, però volíem preguntar-te algunes qüestions sobre les diferents fases de la teva vida. Recorda que si pots, aprofundeix tot el possible sense sortir de la teva ‘zona de confort’.

Comencem amb una pregunta senzilla.

Com estàs ara, com et sents en el curs actual 2024-2025?

Estic normal, tot i que hi ha hagut millors cursos però anem fent.

Parlant de l’institut, quina és la teva assignatura favorita? 

Educació Física, perquè m’agrada molt fer esport.

Quin és el teu record favorit de classes?

El dia que la meva classe i jo vam guanyar el premi de got talent dos anys seguits.

Quin esport practiques? És el teu favorit?

Faig Atletisme, m’agrada molt. Sobretot, el que més m’agrada és fer velocitat.

Penses que en aquest esport donés tot el que pots?

Sí, sempre dono el màxim. Si no, no triomfem.

Què recomanaries a altres persones que volguessin iniciar-se en el teu esport?

Que ho han de fe per gust, mai per obligació. El gaudiran com jo.

Ara, si no t’importa, ens posarem una mica més personals. Recorda que pots respondre si vols, em pots dir si no et sents còmode.

Ho vas passar bé a la teva infantesa? Tens un bon record de quan eres petit?

Sí, tinc moltes experiències bones. El meu record favorit és quan vaig guanyar un torneu d’atletisme amb dotze anys.

Quin era el teu lloc favorit de petit?

El Greti, tinc molts bons records en aquest lloc.

A quina escola vas anar? T’ho vas passar bé?

A l’escola Sant Sadurní, va ser una experiència normal, de petit no m’agradava anar a l’escola.

En quin curs diries que t’ho vas passar millor en la teva escola?

M’ho vaig passar millor a sisè de primària.

Quina època de l’any t’agradava més de petit?

El Nadal, per obrir regals i estar amb la meva família.

Estem acabant ja l’entrevista! M’encanten les teves respostes. Continuarem amb preguntes del teu futur.

A què et voldries dedicar en un futur?

A ser professor d’educació física.

Et veus continuant el teu esport en un futur?

Sí, estic capacitat i soc capaç.

Creus que la teva vida haurà canviat molt quan passin 10 anys?

Sí, sere més madur i estaré estudiant i fent el que vull.

Tens plans de continuar vivint a Montornès, a prop de la teva família o fora?

Sí, em quedaré a Montornès perquè m’agrada i per seguir a prop de la meva família.

Ja hem acabat l’entrevista, Pau. Gràcies per les teves respostes i per confiar en mi!

Noa Serrano

ENTREVISTA A L’OIER

Avui entrevistarem a l’alumne Oier Aizpitarte. Coneixerem la seva experiència amb els seus estudis, informant-nos de la seva infantesa a l’escola, dels seus estudis i opinions respecte al futur i opinions actuals, sobre que es plantegen fer a continuació i els seus objectius a partir d’ara.

Per començar, coneixerem com era la seva infantesa a l’escola. Anem a preguntar-li sobre els seus desitjos, les seves assignatures preferides, les seves opinions passades sobre l’escola i com se sentia davant del gran canvi de canviar d’escola, companys i ambient per anar a l’institut. 

Ells ens van comentar que quan era petit, desitjava treballar de guàrdia civil, sent el seu somni. Amb relació a les seves preferències escolars, li agradava molt l’educació física i el que més li agradava dins de l’escola eren les festes del carnestoltes, la castanyada i els balls de fi de curs. En canvi, no li agradaven els professors que hi havia. Respecte al canvi de la secundària, se sentia amb molta por i pensava que hi hauria molta gent més gran i que feien por. Sobretot, que seria molt més difícil de tot el que havia fet fins ara.

Seguidament, li vam fer preguntes actuals, veient en què han canviat els seus gustos i com veu ara l’institut, ja estant a l’últim curs. Com és ara la seva mentalitat de l’institut. 

Actualment, els seus gustos s’assemblen als que tenia de petit, encara tenint un gran gust per l’educació física. A comparació de l’escola, ara el que més li agrada és l’estona del pati i al contrari, ara no li agraden les assignatures que presenta. En relació amb el que sentia quan era petit cap a l’ESO, ara té una opinió del fet que l’institut és molt millor que primària perquè creu que ha après molt més del que feia abans i ha conegut a persones que ara són amics seus molt propers per al que li ha resultat una bona etapa que està gaudint més del que pensava, encara que també ens va comentar que molts dels seus amics dins de l’escola segueixen a l’institut i estan en contacte. Per acabar, li vam fer la pregunta clau, proposant-li la qüestió de si ara per a ell, és més fàcil estudiar a l’institut o ho era més senzill a l’escola? Doncs, a comparació del que ens va dir del que ell creia de petit, ens va dir que se li està fent més fàcils els estudis. 

Finalment, saben que és el seu últim any, vam qüestionar-li sobre que té pensat per al futur, ja que és un àmbit molt important del que plantellar-se a aquestes dates amb el poc tems que li queda a la seva estança a l’educació secundària.

Els seus desitjos van canviar, ara ell té present ser enginyer informàtic, encara que ens va comentar, que si li donés l’oportunitat, preferiria treballar abans que estudiar. Per altra banda, aquesta por que tenia de petit per al canvi, ja no la presenta, tenint una mentalitat clara, pensant que si es proposa anar endavant i té les idees clares, tot anirà bé. Però també ens va mostrar algunes preocupacions, la principal, acabant en una carrera o cicle que després no li agradi, i que pensi que no és el seu. També li vam plantejar sobre l’antic sistema escolar, quan els estudis trigaven més i sorties de l’escola més format i més gran. Ens va dir que pensava que no eren necessaris més anys d’estudis obligatoris i que et donaven prou temps per pensar en el teu futur, que tot estava bé tal com és ara. 

Com a conclusió, ha evolucionat molt i ha après moltes coses davant els seus anys escolars d’estudis, ha tingut molts moments de gaudir i té una ment clara sobre el futur. El canvi és un àmbit molt difícil per molt i més quan ets petit, però a la mesura que et fas més gran, tens una mentalitat molt més madura i és més fàcil d’afrontar-ho i acceptar que ve. 

Finalment, donem les gràcies a Oier per col·laborar en l’entrevista. 

Adeu!

25 DE NOVEMBRE

El dia 25 de novembre se celebra el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, declarat per l’ONU en l’any 1999, encara que a Llatinoamèrica aquest dia se celebra des de 1891. Se celebra aquest dia en memòria de les germanes Mirabal, tres germanes, Patria, Minerva i Maria Teresa de la República Dominicana​ les quals van oposar-se a la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo i que per això van ser assassinades per ordre d’aquest mateix el dia ​25 de novembre de 1960. 

Avui dia la violència contra les dones, incloent-hi també a nenes, és una de les eliminacions dels drets humans més esteses i generalitzades del món. Es calcula que a escala mundial quasi una de cada tres dones han sigut víctima d​e violència​ física​ i/o sexual almenys una vegada a la seva vida. Encara que la violència de gènere​ no és únicament violència física o sexual, que també, com a violència de gènere desgraciadament trobem una varietat molt més​ ampla com: violència psicològica o emocional, violència​ econòmica, on es refereix a l’impediment de l’autonomia econòmica de la dona per coses com la prohibició de treballar o la retenció i el control dels seus ingressos, violència digita​l, la qual fa referència​ al ciberassetjament, amenaces a través de dispositius… i moltes més però jo crec que la més extrema és la​ violència feminicida, la violència que es refereix a l’assassinat d’una dona a mans d’un home pel simple fet de ser dona. Segons el govern d’Espanya fins avui dia s’han registrat uns 37 feminicidis, però segons la font que revisis les dades canvien per què​ s’utilitzen altres criteris per registrar-les. A Espanya el més recent ha sigut el de la Cloe, una adolescent de quinze anys la qual el 24 de novembre va ser assassinada per la seva exparella de disset anys. Aquest feminicidi és el primer aquest any en què la víctima és una menor. 

En conclusió, jo crec que és un dia que s’ha de continuar celebrant per què encara que el moviment ja fa molts anys que se celebra hi ha molta gent que diu “que la violència de gènere no existeix” després de les dades que trobem per internet podem veure que realment la violència de gènere sí que existeix i sí que és un problema real per què​ si “la violència de gènere no existís” en 2023 no haguessin hagut 36.582 dones víctimes de violència de gènere on 1.816 d’elles son nenes. Ni tampoc en el primer trimestre de 2024 s’haurien registrat 1.138 violacions. Ni s’haurien contat unes 1.240 dones assassinades per les seves parelles o exparelles des de 2003.

Paula Camarero