Coneix la llegenda Ernest

Avui, a Coneix els professors, us portem una de les entrevistes més esperades… Qui és aquest del qual tots parlen? En aquesta entrevista trobareu els esdeveniments més importants, la carrera professional i acadèmica d’Ernest Company, un geni de les mates que dona classes a l’Institut Marta Mata. Comencem.

Dibuix d’Ernest Company

On vas estudiar? Vaig començar a estudiar la meva carrera a la Universitat Politècnica de València i després vaig anar d’intercanvi a l’Institut Tecnològic Reial d’Estocolm i, finalment, a l’Illinois University, EEUU.

Per què ho vas escollir? No ho sé, eren les 3 (i encara no ho tenia clar) i havia d’enviar la inscripció a les 9, així que vaig escollir segons com d’interessants eren els projectes de recerca i les matèries, considerant també les possibilitats de fer intercanvis.

Quant de temps vas estar a la NASA? Uns 10-11 mesos, no ho recordo molt bé.

Què feies allà? La gent té una impressió distorsionada de la meva estada allà, era assistent de projectes de recerca sobre trajectòries d’òrbita de satèl·lits artificials.

Com descriuries la teva experiència als EEUU? Vaig fer amics que encara conservo, perquè els americans són molt hospitalaris i amistosos, i parlen amb tothom. Una anècdota de quan estava estudiant a Illinois seria que un company de classe em va convidar a sopar la nit d’Acció de Gràcies amb la seva família (jo ni els coneixia).

Si t’haguessin ofert feina, t’haguessis quedat? És clar, per què no?

Si poguessis deixar la teva vida actual per dedicar-te al que volguessis, què faries? Comprar-me unes cabretes i viure tranquil al camp, d’una forma més relaxant.

De la NASA al Marta Mata, per què vas acabar sent profe? És complicat, sempre m’havia interessat i, com tenia un màster, podia ensenyar.

Si poguessis participar a qualsevol missió espacial (ja realitzada o pendent de realització), quina escolliries? La missió de dur humans a Mart, però en uns anys.

Preferiries controlar-la des de la Terra o viatjar tu a l’espai exterior? M’agrada més la feina de fer càlculs i donar ordres darrere la pantalla que pujar jo a la nau.

Creus en els viatges temporals a través de forats de cuc? Crec que sí seria possible, però no als nivells que ens imaginem a la ciència ficció.

I el teletransport mitjançant forats negres? Encara que fos possible, no valdria la pena, perquè sortiries espaguetificat.

Gràcies Ernest per compartir aquestes anècdotes tan interessants amb nosaltres, ara podrem conèixer la veritat darrere els gossips que poden circular per l’insti (sobre tot, com bé has dit, sobre la teva estada a la NASA).

Alexandra Molina

Teardrops on My Guitar by Taylor Swift

Taylor Swift és una cantautora Americana nascuda a Pennsilvània el 13 de desembre de 1989. Al 2004, la cantant va marxar a Tennessee per perseguir la seva carrera en la música country. Al 2006 va començar a destacar en el gènere musical amb el seu auto-nomenat àlbum i amb el seu segon àlbum, Fearless, va començar a fer-se famosa. La seva música ha anat evolucionant i desprès de dedicar-se al pop un temps, aquest any ha tornat al country amb els seus dos últims àlbums: Folklore i Evermore.

Image result for taylor swift folklore
Taylor Swift

La cantant és bona capturant l’amor juvenil i el desamor i Teardrops on My Guitar és un clar exemple. La cançó va ser publicada el 19 de febrer de 2007 i és un dels dos singles del seu primer àlbum. La cançó tracta sobre un amor d’institut i està basada en una de les experiències de la cantant. Simplement sap com capturar com se sent pel fet de ser jove i estar enamorada d’algú que està enamorat d’una altra persona.

Lletra de Teardrops on My Guitar

Drew looks at me, I fake a smile so he won’t see

That I want and I’m needing everything that we should be

I’ll bet she’s beautiful, that girl he talks about

And she’s got everything that I have to live without

Drew talks to me, I laugh ’cause it is just so funny

That I can’t even see anyone when he’s with me

He says he’s so in love, he’s finally got it right,

I wonder if he knows he’s all I think about at night

He’s the reason for the teardrops on my guitar

The only thing that keeps me wishing on a wishing star

He’s the song in the car I keep singing, don’t know why I do

Drew walks by me, can he tell that I can’t breathe?

And there he goes, so perfectly,

The kind of flawless I wish I could be

She’d better hold him tight, give him all her love

Look in those beautiful eyes and know she’s lucky cause

He’s the reason for the teardrops on my guitar

The only thing that keeps me wishing on a wishing star

He’s the song in the car I keep singing, don’t know why I do

So I drive home alone, as I turn out the light

I’ll put his picture down and maybe

Get some sleep tonight

Because he’s the reason for the teardrops on my guitar

The only one who’s got enough of me to break my heart

He’s the song in the car I keep singing, don’t know why I do

He’s the time taken up, but there’s never enough

And he’s all that I need to fall into

Drew looks at me, I fake a smile so he won’t see

Videoclip Teardrops on My Guitar

Lucía Pavón i Carla Rodríguez

L’animal més elèctric que podem trobar a la natura genera fins a 860 volts

Electro és una anguila elèctrica que pot generar grans quantitats d’electricitat, teòricament fins a aproximadament un milió de volts. A la naturalesa no podem trobar alguna cosa així, però almenys sí una criatura que pot generar fins a 860 volts. Aquesta criatura és l’anguila elèctrica (gènere Electrophorus), que és nativa dels sistemes fluvials del tròpics de Sud-Amèrica i Centreamèrica.

Les anguiles elèctriques poden aconseguir grandàries enormes, de fins a 2 metres però, amb freqüència, aquests monstres tenen menys voltatge que altres exemplars més petits.

El animal más eléctrico que podemos hallar en la naturaleza genera hasta 860 voltios
Electro, l’anguila elèctrica

La potència de l’Electrophorus Voltai podria explicar-se com una forma d’adaptar-se al seu medi aquàtic, situat en altiplans, on la conductivitat elèctrica és feble. Unes 250 espècies de peixos elèctrics viuen a Amèrica del Sud. Totes produeixen corrent elèctric per comunicar-se o orientar-se, però les anguiles són les uniques que la fan servir per caçar o defensar-se.

Les anguiles elèctriques, que malgrat el seu nom s’assemblen més als peixos que a les veritables anguiles, apassionen els científics per la seva capacitat de produir electricitat, aconseguint paralitzar les seves preses mitjançant un mecanisme de electroxoc. Per fer-nos una idea: una pistola Taser proporciona 19 pulsos d’alt voltatge per segon, mentre que l’anguila elèctrica produeix 400 pulsos per segon. L’anguila seria capaç de fer caure un cavall.

Irene Palma i Irina Salas