Els retrets del tècnic de la Reial Societat semblen oportunistes després d’una final en què les blaugrana no van vacil·lar en cap moment les seves rivals

El Barça sempre perd, fins i tot quan guanya, com ha passat a la Supercopa femenina de Salamanca. Ja no hi ha discussió possible sobre el triomf blaugrana.
Malgrat que amb el temps ha deixat de ser una institució victimista i acomplexada, encara no ha aconseguit tenir el gen guanyador del Madrid. Ningú pregunta pels èxits del Barça, sinó que el Madrid guanya perquè sí, sense més explicació fora o dins de Bernabéu.
El Barça respon, al cap i a la fi, la condició del club poliesportiu que atén fins i tot seleccions no professionals, algunes tan populars com l’atletisme o el rugbi, moltes amb arrelament a Catalunya.
Ningú discuteix el caràcter social i d’unió blaugrana, sinó que la controvèrsia se centra en el fet que el seu poder econòmic i arrogància afecta l’ecosistema de l’esport català i espanyol fins al punt que el desequilibra, ara també en el futbol femení, després del resultat de Salamanca.
Tot i que la diferència en l’alineació va ser d’una sola jugadora respecte a l’any passat, el Barça passa avui a ser un equip immisericordiós quan llavors era la riota després de demanar clemència davant del Lió i claudicar davant l’Atlètic. L’estratègia barcelonista va consistir a invertir en el futbol femení sense fomentar actes populistes, com jugar al Camp Nou.
Ja fustigat en la derrota, ara es taquen les victòries del Barça perquè no són homologades o perquè competeix en condicions inassumibles pels altres, fins i tot en especialitats en què els adinerats no inverteixen gens, com el futbol femení o l’handbol; l’error no és del Barça sinó, precisament, d’aquest ecosistema.
Per tant, el Barça perd fins i tot quan guanya.
Raúl Aguilar i Carla Martínez
Filed under: Esports, Notícies | Tagged: esport femení, Fútbol, Notícia | Leave a comment »