Les Barraques Digitals

Avui a Cançó de la setmana us ensenyaré una cançó que té molt ritme i espero que us faci ballar. La cançó es diu “Fins que arribi l’alba” i és del grup Els Catarres.

Els Catarres són un grup de música català d’estil pop-folk compost per l’Èric Vergés, en Jan Riera i la Roser Cruells. El grup es va formar a finals de 2010 i van iniciar la seva carrera tocant a bars i a la Fira d’Artesania d’Aiguafreda. El seu primer grup de cançons va estar disponible exclusivament a internet.

Gràcies a una de les cançons, «Jenifer», una cançó que parla de l’amor prohibit entre un patriota català i una xoni de Castefa, van saltar a la fama el 2011.

La cançó “Fins que arribi l’alba” parla sobre tot el que faries per amor. Concretament parla sobre una noia o noi que faria qualsevol cosa per a la persona de la qual està enamorat/da.

Diu que ballaria sobre lava, aguantaria tota la nit sense dormir, que creuaria l’Himàlaia, etc.

Lletra

Per tu (per tu)
No sóc un dels teus amants (per tu, per tu)
Però creuo l’Himàlaia per tu (per tu, per tu)
I robaré dotze diamants
Un per cada lluna plena

Per tu (per tu)
Jugo a daus amb el perill (per tu, per tu)
Ballo sobre lava per tu (per tu, per tu)
Aguantaré tota la nit sense dormir

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l’alba
Tornar-me a embriagar amb el teu perfum
Mentre a fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l’aire
Memoritzar els racons del teu cos nu
Tan fora del comú

Per tu (per tu)
No seré mai un esclau (per tu, per tu)
Però guanyaré la guerra per tu (per tu, per tu)
I lluito fins l’últim assalt amb les apostes en contra

Per tu (per tu)
Atrapo bales amb les dents (per tu, per tu)
I domaré les feres per tu (per tu, per tu)
Accelero sense frens, de zero a cent

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l’alba
Tornar-me a embriagar amb el teu perfum
Mentre a fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l’aire
Memoritzar els racons del teu cos nu
Tan fora del comú

Més enllà més amunt jo voldria seguir-te
Més enllà més amunt al costat més salvatge
Més enllà més amunt jo voldria seguir-te
Més enllà més amunt al costat més salvatge

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l’alba
Tornar-me a embriagar amb el teu perfum
Mentre a fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l’aire
Memoritzar els racons del teu cos nu
Tan fora del comú

Erin Casas

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »

Avui, a la secció de “La cançó de la stmana”, us porto 0001confinat de Blaumut. Blaumut és una formació musical de Catalunya que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom prové de la cançó “Islàndia”, del disc d’aquest mateix grup, El turista. El grup, està integrat per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l’Església (veu i guitarra), Vassil Lambrinov (violí), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (baix i contrabaix). L’atmosfera de les seves cançons la formen lletres plenes d’imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Enregistraments de discos i gires seguides des del 2012 van fer que Blaumut es donés un temps per respirar. Una temporada profitosa per idear el seu quart àlbum, ‘0001’, una analogia entre els tres primers discos (els tres zeros), i l’1, un recomençament després d’aquesta parada. L’objectiu era tornar a reprendre un projecte amb les mateixes ganes que al principi, ja que després de tres discos “has d’afluixar una mica la maquinària i ara és com tornar a començar amb tot renovat”, assegura el cantant. Per tant, 0001confinat és un tema que forma part d’aquest disc musical.

La cancó parla de la condició humana, des de la part racional, l’emocional i la física. És una radiografia del que ens pot passar a tots per dins.

Lletra:

Soc capaç de pensar
molt més lluny que un humà,
puc predir-me el futur,
tinc el cor ordenat.

Soc més ràpid que el vol
d’un mosquit qualsevol.
Tan binari com tu
però m’arreglo tot sol.

Jo que sé tantes coses,
jo que invento el que mai ningú ha inventat,
penjaria les tecles en un camp de blat.

0001
0001

Mai no apaguis la llum
que jo cavalco el meu rumb,
mentre espolso amb els bits
quatre bytes plens de fum.

Però sentiu tantes coses
quan viviu la vostra càpsula espai-temps,
que jo us canvio memòria per un cel obert.
Jo que sé tantes coses,
jo que invento el que mai ningú ha inventat,
penjaria les tecles en un camp de blat.

0001
0001

Cançó:

Gala Aguirrebengoa Iglesias

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »

Antón Álvarez Alfaro (Madrid, 16 de juliol de 1990), més conegut com C. Tangana, és un cantant i raper espanyol de gèneres musicals com el trap, pop llatí i reggaeton.

Així doncs, en aquest dies de confinament es va sumar “Bé :(“, cançó que dona nom al projecte i reveladora de la situació de la generació millennial. Una cançó nostàlgica que recorre un dia trist, en el qual no hi ha res a fer, però tampoc per què plorar, encara que a la fi acabis plorant. El tema ve acompanyat per un videoclip animat que reforça l’atmosfera malenconiosa i que us deixem a continuació. Finalment, també trobem la nova “adelante_ruffdemo2016”, peça que ens recorda el Tangana de fa uns anys.

LLETRA

Todo va a estar—

‪Aunque parezca que me vo’a matar‬
‪Aunque veas que no voy muy bien‬
‪Aunque el mundo se vaya a acabar‬
‪No estés triste, no hay porqué llorar‬
‪Pero si quieres, tú puedes llorar‬
‪Un día de mierda a veces sienta bien‬
‪No pasa nada si quieres gritar‬
‪Se ha hecho de día, no me voy a acostar‬


‪Todo va a estar bien
Todo va a estar bien‬
‪Ba’e, todo va a estar bien
(Todo va a estar bien)‬


Tengo unas obras al la’o
Que no me dejan descansar
¿Pero pa’ qué me vo’a quejar?
Algún día van a terminar
Y tú me vas a perdonar
Y voy a dejar de esnifar
Voy a volver a entrenar
No tienes porqué llorar


‪Todo va a estar bien
Todo va a estar bien‬
‪Ba’e, todo va a estar bien
Todo va a estar bien


Mmm-mmm, mmm-mmm
Mmm-mmm, mmm-mmm
Mmm-mmm, mmm-mmm
Mmm-mmm

Eira Garcia

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »

Ja portem més de dos mesos confinats i la música ha sigut una gran companya durant aquests dies una mica tristos i avorrits.

Avui us volia recomanar la música de l’Alfred García, un noi de 23 anys del Prat de Llobregat, Barcelona. És un cantant, compositor, productor i intèrpret, conegut per la seva participació en el concurs Operación Triunfo 2017, on va arribar fins a la final, quedant en quarta posició.

Va ser triat per representar Espanya al Festival d’Eurovisió 2018 amb el tema «Tu canción», cantat a duo amb la seva companya, Amaia Romero, actualment la seva ex parella.

El seu primer disc d’estudi es diu 1016, fent l’ullet al número que li van posar al càsting del talent show. Aquest inclou cançons en castellà i en català.

Personalment opino que totes les composicions d’aquest cantant transmeten molt, però la cançó de la qual parlaré ara em sembla molt especial.

Aquesta canço és “Et vull veure”, la qual canta amb l’Amaia, la guanyadora de OT17. “Aquesta cançó va sorgir a l’Acadèmia d’Operación Triunfo i parla sobre com m’agradava veure l’Amaia dins de l’Acadèmia, moments que la gent no veia, moments a la finestra… Va començar sent un poema i li vaig afegir uns versos per compartir-la en un duo” són les paraules amb les que l’autor explica de què va la composició. En el moment de la gravació els dos cantants ja no eren parella, pel que va causar molta nostàlgia als seguidors.

Lletra “Et vull veure”

Et vull veure, seguint de prop on mor el vent
Et vull veure, fent cançons fins que no puguis més
Tinc una extranya sensació de no poder anar a millor
Però es que amb tu tot va perfecte
Et vull veure, igual que el primer dia aquí
Cantant cançons de la Judit, del Kanka com si fessis acudits
I esque tot ho fas tan fàcil com petit
Pero tu et fas gran en vas fer dinou a mitjanitEt vull veure al carrer a la porta de camí
Et vull veure deixant notes soltes pel jardí
Tothom et veu a la televisiò però no coneixen la cançó
Que fa parar boig sempre al teu cor
Et vull veure poc a poc però sense tenir porVine amb mi aquesta nitQue et vull veure bufant las espelmes del pastis
Que et vull veure cada dia com si fos ahir

Nina Molano

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »

Hola a tots! Avui, a la secció de “Cançó de la setmana”, us animo a escoltar la cançó “Tot anirà bé”, perquè com ja sabeu estem molt temps a casa pel confinament però a vegades la música et pot alegrar el dia. Aixequeu-vos del llit i escolteu aquesta cançó que segur us farà somriure.

“Tot anirà bé” és una cançó de Joan Dausà i Riera, que va néixer el 9 de juny de l’any 1979. És un músic, actor, presentador, llicenciat en administració i direcció d’empreses per la UPF. Quan ell va néixer, la seva mare al poc temps va morir degut a una malaltia. Amb catorze anys ja solia cantar i tocar la guitarra en un grup d’esplai. Posteriorment, a la universitat, va formar un grup de música, Na’fent. Dins el món de l’esplai, també havia estat professor de danses i cançons a la Fundació Pere Tarrés.

Aquesta cançó es va estrena el 5 de gener de l’any 2019, a quasi molta gent li va agradar aquesta cançó pel gran missatge que dona.

Aquí us poso la lletra d’aquesta cançó:

Trec el cap per la finestra del vagó
Veig algú que espera a l’estació
Amb un paper que dur el meu nom
Pujo a un cotxe que té més anys que jo
A la ràdio sona la cançó
Take me home, down country roads

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

Quan cau el sol
Parem a una pensió
Els queda lliure una habitació
Al costat del menjador

A mitjanit, de sobte sento un crit
I algú que riu em fa sortir del llit
T’esperem, diu, al segon pis

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

I ara vint anys després
Recordo aquell moment
I ens veig a tots tan bé

Tornaria a agafar el tren
Tornaria a aquell hotel
Per trobar-te entre la gent

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

En la meva opinió personal, m’agrada la part on diu “I ara el cor em diu… Que tot anirà bé” perquè em fa sentir que la vida, l’univers o el món vol donar-me un missatge, és a dir, que ara que estem confinats no vol dir que s’acaba tot, sinó que ara més que mai hem d’estar units ja que, amb força i voluntat, es pot fer moltes coses, jo ho dic per experiència. Sempre penso que és millor veure el que tenim al costat, aprofitar que tenim gent que estimem molt i no volem perdre, etc. En resum, aquesta cançó és increïble, com el que comentava abans: de vegades la música et pot transmetre alguna cosa bona. Una melodia, una veu o fins i tot la lletra d’una cançó et poden fer somriure cada dia de pensar en què tot això acabés.

Bé, espero que us hagi agradat molt la cançó i cuideu-vos molt. Adéu!

Gioryeth Malacas Rivera

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »

Avui a la secció de “La canço de la setmana”, us portem la cançó de Volcans de Buhos per pujar una mica els ànims en aquest confinament i ser també més positius.

Buhos és un grup d’una barreja d’aquest gèneres musicals: rock, ska, reggae, punk i pop. Va ser fundat al 2005 a Calafell (Tarragona). Els membres d’aquest grup són: Guillem Solé (veu i lletra), Jaume Nin (guitarra i autor de música), Joan Blázquez (bateria), Pep Vila-Abadal (teclat i cors), Josep Contreras (saxo), Klaus Stroink (trompeta i autor de la música), Rai Benet (baix) i l’equip tècnic: Josep Carbonell, Souley Bah, Jordi Salvador, Rouxo, Joan Vilalta, Marc Roca i Maria.

Aquí us deixem el videoclip i també la lletra:

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raóA la trinxera, a la que vam créixer plegats
Em vas fer creure, que tot estava al nostre abast
I ara tot canvia i ens té atrapats
Busquem una sortida entre mitges veritats
Es una guerra i vull lluitar-la al teu costatSense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raóHi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
Treu-me la pena i encén-me com un volcà
I quan tot es torça tu ets l’escalfor
La meva força sempre que em guanya la por
No hi ha bombers que apaguin el que ens crema al corSense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raóSense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó

Marta Soltero

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »

Hola! Aquesta setmana a la secció de “Cançó de la setmana” us portem cançons en català. La meva recomanació és “Volcans” del famós grup “Buhos”.

“Buhos” és un grup de rock provinent de Calafell (Baix Penedès) fundat l’any 2005. Els seus integrants són Guillem Solé (veu i lletra), Jaume Nin (guitarra i autor de música), Joan Blázquez (bateria), Pep Vila-Abadal (teclat i cors), Josep Contreras, “Puça” (saxo), Klaus Stroink (trompeta i autor de la música) i Rai Benet (baix).

La cançó “Volcans” està dins del disc “La Gran Vida”, que van publicar l’any 2018. Aquesta tracta sobre viure el moment i deixar de preocupar-nos per les regles que ens envolten i que no ens deixen ser qui som.

Lletra de la cancó:

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó

A la trinxera, a la que vam créixer plegats
Em vas fer creure, que tot estava al nostre abast
I ara tot canvia i ens té atrapats
Busquem una sortida entre mitges veritats
Es una guerra i vull lluitar-la al teu costat

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó

Hi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
Treu-me la pena i encén-me com un volcà
I quan tot es torça tu ets l’escalfor
La meva força sempre que em guanya la por
No hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d’avui se’ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó

Lucía García

Filed under: Cançó de la setmana | Leave a comment »