Les Barraques Digitals

El Barça estava obligat a fer un cap de setmana rodó després dels mals resultats madridistes al Bernabéu. Era impossible canviar un dels rècords que encara se li resistien: l’anhelat registre de Beenhakker i els seus 34 partits consecutius sense perdre. El conjunt de Luis Enrique no podia deixar-se sorprendre pel Sevilla. L‘equip va haver de esforçar-se al màxim per sumar tres punts més per guanyar un trofeu que va camí del museu culer.

Unai Emery havia advertit en la prèvia del partit que el Sevilla portava temps fregant la victòria al Camp Nou i que estava en condicions de donar la sorpresa aquesta temporada. No era una fanfarronada, ni molt menys. El tècnic tenia molt clara la fórmula per fer patir  el Barça: desactivar la capacitat creativa del centre del camp rival on es trobava a faltar Iniesta i Rakitic. I ho va aconseguir en el primer temps. El Barcelona va trigar més de mitja hora a prendre-li el pols al partit. Fins a aquest moment, a tremolar en cada contra del Sevilla i a encomanar-se a les genialitats del trident.  

El treball de pissarra d’Emery va desactivar gairebé del tot la capacitat creativa blaugrana. Sergi Roberto i Cremi van tenir seriosos problemes per enllaçar amb Sergio Busquets, forçant que Messi, Neymar i Luis Suárez apareguessin en comptades ocasions i sempre en complicades línies de passada. El resultat van ser nombroses pèrdues de pilota que van habilitar la sortida andalusa. I aquí, Trémoulinas per la seva banda esquerra va fer un vestit el Barça. Vitolo, al minut 10, va provar fortuna amb un xut centrat que no va sorprendre Bravo.

Sense fluïdesa en la circulació i amb pocs espais en la defensa del Sevilla, el Barça va haver encomanar a les accions a pilota parada a càrrec dels seus genis. Messi va fregar la llum en el minut 12. En un llançament de cantonada, la pilota es va estavellar al pal i va estar a punt de signar un gol olímpic. En la mateixa acció, Luis Suárez va recollir el rebuig i va estavellar la pilota al travesser. Però l’ordre del Sevilla seguia castigant, forçant imprecisions i donant ensurts a Mathieu.

Neymar ho intentava una i altra vegada en l’un contra un, amb escassa fortuna, encara que almenys en una de les accions va forçar la clàssica falta a la frontal de l’àrea. Transcorria el minut 31, una altra vegada a pilota parada, de nou Messi fregant la llum i, un cop més, el Camp Nou no va tenir més remei que posar-se en peu per celebrar un llançament espectacular. Una falta d’antologia per batre Sergio Rico.

L’empat sí va passar factura a un Sevilla cada vegada més replegat, cedint metres i, per moments, resignat a ser víctima d’una altra remuntada.

El que va succeir en els primers minuts de la represa va ser una autèntica bogeria. Barça i Sevilla es van oblidar de les precaucions i va arribar l’autèntic festival. Piqué va donar regna a la seva vocació golejadora i en el 47 ‘certificava la remuntada a empènyer una passada de Luis Suárez. Tot semblava encarrilat, però l’esquadra d’Emery no ho va posar gens fàcil.

Bravo, al 50 ‘, va haver de sortir al rescat en una altra intervenció providencial després d’una rematada impressionant de Gameiro. Sergio Rico no li va anar a la saga i va demostrar el seu estat de forma en dues aturades de mèrit després de trets de Neymar i Busquets.

Amb el partit obert, Luis Enrique va optar per desfer algunes de les rotacions de l’onze inicial. Dani Alves va rellevar Aleix Vidal i Iniesta va ocupar la plaça d’un Cremi que segueix sense donar la mesura del que ell s’espera. Un intent clar de buscar un major control de la pilota i tirar el forrellat a una trobada de marcador incert.

La consigna en la mitja hora final no va ser altra que recuperar les circulacions prolongades, ordenar l’equip amb la pilota als peus i esperar de manera pacient que el Sevilla es desorganizara enrere. El Sevilla no ho va posar fàcil i el col·legiat Jaume Latre tampoc, en ignorar una empenta estúpid de Rami sobre Neymar que molt bé va poder acabar en penal.

Luis Suárez va perdonar la sentència en el 73 ‘i Messi va disparar molt creuat en el 75’. Avisos i més avisos davant d’un Sevilla que aconseguia plantar a la frontal de Bravo amb certa facilitat i, en el pitjor dels casos, penjava pilotes aprofitant la debilitat blaugrana en el joc aeri.

La tensió es va perllongar fins al descompte, on el Sevilla va botar un lliure directe seguit de dos córners. Tot sota control. Patint, però amb la victòria i els tres punts lluint en la classificació.

Blai Menchén i Júlia Romero

Filed under: Esports | Leave a comment »