Les Barraques Digitals

Aquesta setmana a la secció d’A10, portem l’entrevista feta a Clàudia Fernández Puigdollers, de la tercera generació de l’institut (2008-2012).

1.Què és el que més recordes de la teva estada al Marta Mata?

Recordo sentir-me molt gran! Ara ho veig des d’un altre punt de vista i no té res a veure, però recordo l’estada al Marta Mata com l’època de créixer: fer nous amics, començar a sortir, les primeres festes a la nit…Va ser el primer gran canvi de les nostres vides. I tot i que hi havia coses que potser no m’apassionaven, recordo aquesta època com un temps molt maco i feliç.

2.Tens bons records de l’institut? 

I tant! Recordo la meva estada a l’institut com uns anys molt macos, i que m’han aportat molt com a persona i han influït molt en qui sóc actualment.

3.T’hagués agradat fer l’ESO al nou institut o a les barraques? 

M’hauria encantat acabar l’ESO al nou institut, perquè era el que en teoria ens tocava i ens feia il·lusió estrenar les noves instal·lacions, però reconec que les barraques eren un lloc especial i, tot i el fred que passàvem a l’hivern, en tinc un molt bon record.

4.Quina assignatura t’agrada més? I la que menys?

Les assignatures que més m’agradaven a l’ESO eren Música i Enfoc. Recordo que vam fer un flashmob molt divertit en aquesta assignatura. I la que menys m’agradava era química, perquè se’m donava fatal i em costava moltíssim.

5.Ens podries explicar qualsevol anècdota divertida que t’hagi passat amb algun professor, o en alguna classe?

Una cosa que encara ara hem seguit comentant de vegades amb alguns companys de quan anàvem a primer de la ESO, eren les classes de Música amb una professora que es deia Dolors. Aquestes classes sempre començaven amb un minut de “relaxació”. La professora ens posava música de piano molt tranquil·la i ens apagava els llums, fent que també tanquéssim els ulls. I això, a primera hora del matí…era insuportable! Més d’un cop ens adonàvem que en encendre els llums, algú s’havia quedat adormit, i sempre començàvem totes les classes amb una son increïble.

6.Trobes a faltar algun professor, alumne o assignatura?

Sí, en general trobo a faltar el caliu de l’institut, el conjunt de companys i professorat. Ho recordo com un ambient maco. Sovint me’n recordo dels consells de la Montse Morcillo i les classes d’història del Jose Luis Fierro, que m’agradaven molt. Però considero que tot són etapes i que ens hem de quedar amb les coses bones de cadascuna i evolucionar a partir d’aquestes, i cada cop les experiències són més i més bones.

7.Eres bona alumna o, pel contrari, solies tenir conflictes?

Sempre em renyaven per xerrameca, però no donava gaires problemes més enllà d’això.

8.Quina és l’excursió o festa que més recordes?

Recordo amb molta il·lusió el Crèdit de Síntesi de segon, quan vam anar a passar dos dies sencers a Coma-ruga, per visitar diverses parts de Tarragona. Van ser com unes colònies, amb jocs de nit i tot, i recordo que vaig disfrutar moltíssim.

Evidentment el viatge a Itàlia de final de curs de quart va ser increïble, però ho comptaria més com a viatge que no pas com a excursió.

9.Trobes a faltar la vida i l’ambient de l’institut? N’has après alguna cosa?

La recordo amb nostàlgia i molta dolçor, però ara mateix no hi tornaria. Crec que va ser una època molt maca de la meva vida i que n’he aprés molt, però tinc ganes de seguir evolucionant com fins ara.

10.A què et dediques ara?

Ara estic estudiant Interpretació a Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic. El Grau consta de quatre anys, i actualment estic fent segon curs, en l’especialització de Teatre Musical.

Recordo que quan feia quart de la ESO ho vaig passar molt malament per triar quin camí volia seguir, ja que els prejudicis i la inseguretat em feien dubtar. Però finalment vaig escollir l’única cosa que sempre m’ha motivat i considero que fins ara ha sigut la millor decisió que he pres mai. Així que pels qui els hi toca triar un camí… confieu en les vostres vocacions i en allò que realment us apassiona i de ben segur que gaudireu molt!

Marina Carrillo i Carles Fernández

Filed under: A10! | Leave a comment »