El Carnaval anomenat també temps de carnestoltes, troba el seu origen en antigues festes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar, és una festa mòbil. S’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. Dimecres de Cendra es mourà entre el 4 de febrer i 10 de març, mentre que Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i 4 de març.
Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, el Rei del Carnaval.

Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són el de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals. A la resta d’Espanya destaquen el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i el Carnaval de Cadis.

La religió
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, no es pot menjar gaire, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esborrajat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames de dejuna i no menja carn.
La gastronomia
El Carnaval representa la festa de la carn. Als Països Catalans el Carnaval s’associa amb menjar gras i proteïc: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades eren les proteïnes més a l’abast i també la sardina. la coca de llardons o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de Carnaval són, per exemple, la botifarra d’ou.

El dijous de Carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d’ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d’ou.
Abans de l’enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o si no, fregides.
A Mallorca són menjars típics de carnestoltes: l’ensaïmada de tallades i la greixonera dels darrers dies.
(Bunyols de Quaresma, sardines, coques de llardons)

Millors Carnavals de Catalunya
Carnaval de Terra Endins (Torelló)
Carnaval de Solsona
Carnaval de Tarragona
Festes de Ranxo
Brunzidor
Violí de bufa
Catolicisme
Angela Calado García
Filed under: Reportatge | Leave a comment »