Coco:

Considerem que Coco és una bona pel·lícula perquè no té la típica trama popular de superheroi i malvat. Reflexa molt bé la cultura i tradicions mexicanes sense caure en estereotips.

El protagonista es diu Miguel, un nen de dotze anys que li agradaria dedicar-se a la música, però la seva família no ho permet perquè van tenir conflictes al passat. El dia dels morts, Miguel va descobrir que tenia relació amb un músic molt famós anomenat Ernesto de la Cruz. Va decidir agafar la seva guitarra, però quan la va fer sonar va quedar-se atrapat al món dels morts on va conèixer als seus avantpassats. Per tornar al món real, en Miguel ha de rebre una benedicció abans que acabi el dia dels morts. Durant l’aventura al món dels morts, coneix a l’Hèctor i tots dos se’n adonen que el seu amic Hèctor és el seu rebesavi i no l’Ernesto. Ernesto va trair a l’Hèctor per robar les seves cançons i la seva fama.

Té una animació impressionant i uns efectes especials espectaculars.

En la nostra opinió, és una pel·lícula amb una trama poc típica i canviar una mica d’estil mai ve malament, a més, parla d’altres cultures i aprens una mica.

Claudia Pérez i Paula García

Filed under: Ressenya cinematogràfica | Leave a comment »

El darrer 11 de febrer de 2023 es va celebrar l’edició número 37 dels premis Goya, són els guardons atorgats de manera anual per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, amb la finalitat de premiar als millors professionals en cadascuna de les diferents especialitats del cinema espanyol. Algunes de les pel·lícules premiades són les següents:

1.”Cinco lobitos“

Aquesta pel·lícula va rebre 3 premis Goya.

És un film dirigit per Alauda Ruiz de Azúa que es va publicar el 20 de maig de 2022.

Ressenya:

“L’Amaia acaba de ser mare i es adona que no sap molt bé com fer-ho. A l’absentar-se la seva parella per treball durant unes setmanes, decideix tornar a casa dels seus pares en un poble bonic del país basc, i així compartir la responsabilitat de cuidar al seu bebè. El que no sap l’Amaia, és que encara que ara sigui mare, no deixarà de ser filla”.

Tràiler “Cinco lobitos”

2.“Modelo 77″

Va rebre 7 premis Goya.

Dirigida per Alberto Rodríguez Librero i es va publicar el 23 de setembre de 2022.

Ressenya:

“Un jove comptable, a l’espera de ser jutjat al 1977 per malversació de fons amb una possible condemna de 20 anys, s’uneix a un grup de presos que exigeixen una amnistia.

Tràiler “Modelo 77”

3.”As bestas”

Va ser la que va rebre més premis, un total de 9.

Dirigida per Rodrigo Sorogoyen i publicada l’11 de novembre de 2022.

La ressenya de la pel·lícula és:

“L’Antoine i l’Olga són una parella francesa que es va instal·lar a una aldea de l’interior de Galícia. Allà porten una vida tranquil·la i en contacte amb la naturalesa. No obstant això, un conflicte amb els seus veïns, els germans Anta, farà que la tensió creixi en l’aldea fins a aconseguir un punt de no retorn”.

Tràiler “As vestas”

Aquests són els 3 films més destacables i que van guanyar més premis.

Filed under: Ressenya cinematogràfica | Leave a comment »

La pel·lícula tracta sobre «una criatura horrible, alta i prima, amb uns braços anormalment llargs amb arpes gegants i un rostre sense ulls, boca, nas, ni orelles, i molt pàl·lid que té fama de ser responsable de l’obsessió i desaparicions d’innombrables nens i adolescents, majoritàriament en els boscos.

Repartiment

• Joey King com Wren
• Julia Goldani Telles com Hallie
• Jaz Sinclair com Chloe
• Annalise Basso com Katie
• Taylor Richardson com Lizzie
• Alex Fitzalan com Tom
• Kevin Chapman com el Sr. Jensen
• Javier Botet com Slender Man
• Direcció: Sylvain White
• Producció: Brad J. Fischer, James Vanderbilt, William Sherak, Robyn Meisinger i Sarah Snow
• Guió: David Birke
• Música: Brandon Campbell i Ramen Djawadi
• Fotografia: Luca Del Puppo
• Montatge: Jake York

Ferran i Emma

Filed under: Ressenya cinematogràfica | Leave a comment »

El periodista Eddie Brock comença a investigar la Fundació Vida, dirigida pel científic Carlton Drake. En descobrir que realitzen experiments amb éssers humans i formes de vida extraterrestre, farà tot el possible per treure a la llum aquest tipus d’excessos. Així que, tractant de descarregar evidències d’un estrany organisme independent anomenat simbiont, una de les criatures escapa, prenent a Eddie com a hoste. Un estrany i poderós ésser al que algunes vegades intenta controlar, però també es deixar treure.

Repartiment:

• Scott Haze com Roland Treece.
• Michelle Williams com Anne Weying.
• Riz Ahmed com Carlton Drake / Riot.
• Michelle Lee com Malaysia EMT / Scream.
• Peggy Lu com Mrs. Chen.
• Reid Scott com Dr. Dan Lewis / Toxin.
• Stan Lee (cameix) com ell mateix.​
• Woody Harrelson com Cletus Kasady / Carnage.
• Jared Bankens com Isaac / Blue.
• Sope Aluko com Dr. Collins.
• Wayne Pére com Dr. Emerson.
• Jenny Slate com Dr. Dora Skirth.
• Tom Hardy com Eddie Brock / Venom.
• Director: Ruben Fleischer
• Producció: Avi Arad, Matt Tolmach i Amy Pascal
• Guió: Scott Rosenberg, Jeff Pinkner, Kelly Marcel i Will Beall
• Música: Ludwig Göransson
• Fotografia: Mathew Libatique
• Montatge: Alan Baumgarten

Ferran i Emma

Filed under: Ressenya cinematogràfica | Leave a comment »

Avui estrenem nova secció. Ressenya cinematogràfica. Tracta sobre pel·lícules antigues, relacionades amb la música, la literatura i el cinema. Consta d’una crítica elaborada pels alumnes de 3r després d’haver-la visionat.

Títol original: North by Northwest.

Any: 1959

Director musical: Bernard Herrmann.

Director: Alfred Hitchcock.

Intèrprets: Eva Marie Saint, Cary Grant, James Mason, Martin
Landau.

Breu sinopsi: Per culpa d’un malentès, es confon la identitat d’un alt executiu en publicitat per la d’un agent secret a qui persegueixen per matar-lo. Tot plegat enmig d’una atípica història d’amor i d’altres embolics.

Recomanat per a: Incondicionals d’Alfred Hitchcock, amants del cinema d’acció i intrigues policíaques i per a tots aquells que els agrada sentir diàlegs carregats de sentit de l’humor (en especial ironia i humor tirant a negre).

Contraindicat per a: Adolescents que busquen realisme a través d’efectes digitals i per aquells que no suporten les trames complexes.

Recursos musicals: Leit motive, underscore i música circular per crear angoixa.

Curiositats: El director apareix als primers compassos de la pel·lícula com també va passar amb Vertigo.

Crítica: dos punts
(no tot el que és clàssic és bo)

Jordi Gil i Armand Malagón

Filed under: Ressenya cinematogràfica | Leave a comment »