Les Barraques Digitals

Hola a tothom i benvinguts un cop més a La Cita. Avui us portem una frase cèlebre que, en aquesta ocasió ve de la mà de l’escriptor, periodista i guionista colombià Gabriel García Márquez, l’obra del qual va introduir els lectors al realisme màgic; un gènere literari que combina la narració més convencional amb elements fantàstics.

Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez va néixer el 6 de març de 1927 a Aracataca, al departament de Magdalena (Colòmbia). Fill de Gabriel Eligio García i Luisa Santiaga Márquez Iguarán, va ser el major de 12 germans. L’escriptor va ser criat pels seus avis materns i va créixer envoltat d’històries familiars. Des de ben petit va escoltar reminiscències militars del seu avi, històries plenes de fantasia de la seva àvia i aventures amoroses dels seus pares, que més tard deixarien una notable empremta a moltes de les seves obres, que, igual que al cas de molts dels seus coetanis, reflectien la situació política que el seu país estava vivint.

Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez

La seva primera novel·la va ser La Hojarasca i algunes de les seves creacions literàries més destacades foren Cien años de soledad, Crónica de una muerte anunciada, El general en su laberinto i Amor en Tiempos de Cólera.

Tot i haver estudiat la carrera de dret obligat pels seus pares, el colombià va decidir dedicar-se al periodisme a partir de l’any 1950, quan es traslladaria a Barranquilla per treballar com a periodista i reporter al diari “El Heraldo”. A la vegada, esdevindria membre de l’associació d’amics de la literatura “Grupo Barranquilla”, integrat per altres escriptors destacats.

Tanmateix, la seva passió pel món del cinema, va fer que exercís de guionista durant un temps i que autoritzés l’adaptació cinematogràfica d’una de les seves obres.

Finalment, va morir el 17 d’abril del 2014 a Ciutat de Mèxic com a conseqüència d’un càncer limfàtic que l’havien diagnosticat.

D’altra banda, una de les seves frases més destacada va ser:

“El més important que vaig aprendre a fer després dels quaranta anys va ser a dir no quan és no“

Sincerament, la frase parla per si sola i és que transmet un missatge que és fonamental tenir sempre present: mai hem de callar si quelcom no ens agrada. Ja que, si pel contrari ho fem, estarem avantposant la felicitat de la resta a la nostra pròpia i això mai és una bona idea doncs, a vegades cal ser una mica egoista i mirar pel que ens fa bé a nosaltres mateixos.

El que sí que hauríem de canviar respecte a García Márquez a l’hora d’aplicar-nos la lliçó és el fet de dur-la a la pràctica com abans millor, per molt que pugui costar fer-ho.

I vosaltres, què penseu? Hi esteu d’acord amb ell?

Ismael Guardeño i Paula Pajuelo

Filed under: La Cita |