El passat 6 de juny va morir als 74 anys l’exboxejador Cassius Clay, més conegut com Muhammad Ali. Va morir a causa de la malaltia Parkinson.
Bona part del món ha plorat la seva mort, no només per ser considerat el millor boxejador de la història (escollit Esportista del Segle per ‘Sports Illustrated’), sinó perquè també va ser un lluitador contra el racisme.
La lluita contra el racisme
Muhammad Ali, després de la baralla contra Sonny Liston i la seva consegüent acceptació de l’Islam, es va declarar independent de qualsevol opinió preconcebuda del públic, de manera que va esfondrar aquells estereotips, una conducta inèdita per a un afroamericà. Aparentment, amb aquesta conducta no desitjava enfrontar-se als pregoners de la supremacia blanca, però el que va passar va ser tot el contrari, ja que es va convertir en un símbol de resistència del afroamericà contra el racisme. Però això no volia dir que comptava amb el suport majoritari de la població afroamericana, ja que personatges com Joe Louis creien que el que els musulmans predicaven era contrari als valors tradicionals nord-americans, i contradeia la norma per la qual els millors afroamericans eren aquells que es mostraven lleials al seu país.
No obstant això, quan va retornar a la boxa després de la suspensió, i ja amb l’agitació política dels anys 1960 disminuïda, l’afroamericà era vist com una figura respectada en el món de l’esport, i gran part d’aquest èxit es va deure a Muhammad Ali. De fet, la seva figura va acabar transcendint qualsevol tipus de prejudici, especialment després de la seva victòria davant George Foreman, ja que l’havia aconseguit contra tots els pronòstics, per la qual cosa es va guanyar el respecte dels mitjans de comunicació.

Descansa en pau, Muhammad.
Gerard Reyes i Carles Fernández
Filed under: Esports | Leave a comment »