Sentiment:
[s. XIV; del b. ll. sentimentum ‘opinió, sentiment’]
m 1 FILOS/PSIC 1 Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat. El dolor, el goig i altres sentiments.
2 Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció. Sentiment d’orgull, d’alegria.
3 Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia. Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi.
4 Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, intuïció, consciència. Tinc un clar sentiment de la meva llibertat.
5 Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral o afectiu. No en té prou de comunicar-nos fets, ens expressa el sentiment que en té, la seva pròpia persona.
2 Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Amb quin sentiment plorava! T’acompanyo en el sentiment.
3 Manera d’apreciar o de sentir. No havies de manifestar-li els teus sentiments.
4 FISIOL ANIM Sensació.
Míriam Aguilar i Cristina Gallardo.
Filed under: Mot a mot |


Deixa un comentari