Català:

1.Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.

2.Individu d’un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Països Catalans.

3.Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.

4.En oposició al valencià, mallorquí, etc, habitant del Principat de Catalunya.

5.Membre d’un partit de la noblesa siciliana, anomenat així per l’origen català o aragonès de la major part dels seus components.

Mònica Donadeu i Laura Iglesias.

Filed under: Mot a mot | Leave a comment »