Esdevenir
[s. XIII; d’un encreuament dels verbs ll. evenīre ‘sortir, escaure’s, produir-se’ i devenīre ‘venir baixant, caure’, tots dos der. de venīre ‘venir’]
[®prevenir ] v 1 intr 1 Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.
2 Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.
2 1 intr Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.
2 pron Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s’esdevingué fa cinquanta anys.
Ivan Gómez i Camila Urquieta
Filed under: Mot a mot |


Deixa un comentari