Han arrestat a un noi de 22 anys per agredir sexualment a una adolescent de 13 anys. Ell i la víctima es van conèixer fa un mes a través d’Instagram i Facebook, però no ha sigut fins a la darrera setmana que han succeït els abusos.
L’autoritat ha trobat que l’arrestat posseeix antecedents penals per delictes d’amenaces i coaccions contra la seva exparella. També es va esbrinar que va ser detingut anteriorment pel mateix fet que aquesta vegada: per abusos sexuals, en aquest cas a la seva núvia fa uns tres anys.
La Guàrdia Civil va iniciar les recerques després de detectar un delicte d’agressió sexual a la menor a la vila murciana de Sangonera la Verde, ja que la víctima va resultar greument ferida.
Pel que sembla, el delinqüent i la noia es van conèixer fa un mes aproximadament a través de les xarxes socials i la setmana passada, tots dos van decidir quedar per conèixer-se físicament. Els joves van quedar en l’habitatge de la víctima, quan aquesta es trobava sola.
Després de rebre al sospitós, aquest va agredir sexualment la víctima en contra de la seva voluntat. La menor, que ocultava la seva relació als seus pares, va sofrir lesions que es van fer molt visibles amb forts dolors i abundant sagnat. Va ser aleshores quan va ser traslladada a l’Hospital Virgen de la Arrixaca.
Què és una ordre d’allunyament? És una llei que prohibeix l’aproximació o comunicació del culpable amb la víctima o els seus familiars.
D’aquesta manera s’imposa la restricció de la llibertat de deambulació amb l’objectiu que la víctima quedi “protegida” dels atacs de l’acusat.
El jutge, que és l’únic que pot acordar l’ordre, determina la distància d’allunyament, atenent les circumstàncies del cas. Aleshores l’acusat no es podrà apropar a la casa, el lloc de treball ni qualsevol altre lloc on pugui estar la víctima.
Aquests són els requisits necessaris per demanar una ordre d’allunyament:
-Denunciar el delicte: assetjament, agressió sexual, amenaça de violència, etc.
-Acreditar les proves que demostrin el delicte.
-Esperar la sentència del jutge.
Les institucions jurídiques s’asseguren del compliment de l’ordre mitjançant un mecanisme de control telemàtic, o dit d’una altra manera, controlen la situació del culpable amb una polsera.
Hi ha molts casos de bullying però pocs reconeguts. La gent s’ho calla i no diu res perquè no els hi afecti més del que ja els afecta però no s’adonen del mal que es poden a fer a ells mateixos.
Què és?
És l’exposició que pateix un nen a danys físics i psicològics de forma intencionada i reiterada per part d’un altre, o d’un grup d’ells, quan acudeix a l’escola. La persona que proporciona aquest dany, aprofita un desequilibri de poder que existeix entre ell i la seva víctima per aconseguir un benefici, mentre que l’assetjat se sent indefens i pot desenvolupar una sèrie de problemes psicològics que afectin directament a la seva salut o fins i tot, en situacions extremes, propiciar que vulgui acabar amb la seva vida mitjançant el suïcidi.
Causes
Depenen de cada cas concret, encara que solen tenir unes característiques comunes: l’agressor escolar no té empatia i, per tant, és incapaç de posar-se en el lloc de la víctima i ser sensible al seu patiment.
L’origen de la violència pot venir causat davant l’absència d’un pare o que aquest tingui una conducta violenta. Situacions com aquesta poden provocar que el nen desenvolupi una actitud agressiva i per tant actuï així.
Conseqüències
Les conseqüències afecten principalment a la víctima que pot tenir fracàs escolar, nivells alts d’ansietat, fòbia a anar al col·legi, insatisfacció i canvis de personalitat, passant a convertir-se en una persona insegura, amb baixa autoestima. Si l’assetjament s’intensifica, poden desenvolupar-se símptomes d’histèria o depressió.
La imatge que poden arribar a tenir les víctimes de si mateixos és molt negativa i arriben a creure que no són competents ni en l’àmbit acadèmic ni en l’àmbit social. Això pot provocar que en alguns casos tinguin reaccions agressives que acabin en intents de suïcidi.
Tipus
Les formes que utilitza l’agressor per intimidar a la seva víctima es divideixen de la següent manera:
-Físic: copeja, empeny o utilitza algun instrument per fer mal físic.
-Verbal: Consisteix a insultar, posar malnoms, fer amenaces o provocar a un altre nen.
-Social: Difon rumors, convenç a altres nens perquè no parlin amb ell o ho humilien en públic.
-Sexual: Tocaments no consentits o es burlen de l’orientació sexual de la víctima.
-Cyber bullying: A través de mòbils, tauletes, ordinadors, etc. En aquests casos la persona que proporciona aquest mal sol enviar missatges de text o correus electrònics desagradables, difondre rumors a través de l’email o a les xarxes socials, o imatges i vídeos inadequats.
L’últim tipus està augmentant en els últims anys.
Com actuar?
Els pares:
Si el nen mostra canvis d’humor o de comportament és important tractar de parlar amb ells per determinar quin és el motiu. Han de mantenir la calma i escoltar tot el que hagi de dir, sempre confiant que el que explica és la veritat. En cas que el nen confessi sentir-se assetjat, cal reforçar la seva autoestima i recolzar-li, fent-li saber que no és culpa seva.
A continuació, posar-se en contacte amb el col·legi és el primordial. Si el col·legi no sap com actuar o es nega a prendre part, es pot denunciar aquest mal proporcionat al nen.
Els professors:
Quan aquests tinguin coneixement sobre la situació, és important vigilar als nens implicats en totes les situacions per controlar que el problema no vagi a més i si és possible que s’aturi completament.
Quan es vagi a parlar amb els nens, no han de dirigir-se únicament a l’agressor i a la víctima, sinó també a la resta de nens implicats.
Aquí us deixem un cas de cyberbullying que va acabar amb suïcidi: