Pedro Sánchez guanya les primàries del PSOE

I aquest cap de setmana hi ha hagut un gran rebombori per part del PSOE, ja que era la data de votar qui presidiria el PSOE per part de tres candidats: Pedro Sánchez, Susana Díaz i Patxi López.

Les votacions han sigut interiors, és a dir, solament els del PSOE podien votar als tres candidats per saber qui seria el futur secretari general. I les votacions ja s’han enllestit. El resultat ha sigut una clara victòria de Pedro Sánchez, l’excandidat a president d’Espanya en les anteriors eleccions. I com ha sigut això? Tothom està sorprès i alleujat a la vegada, sobretot la gent que no volia a la Susana com a representant. Nosaltres estem com la majoria, sorpresos.

Pedro s’ha emportat la major part d’Espanya menys Euskadi i Andalusia, on Andalusia Susana ha sigut la més votada i en Euskadi ha sigut en Patxi López.

La pregunta més destacada és: Per què el PSOE ha votat a qui havien tret com a candidat a president? Tot un dubte. Els redactors suposem que ha sigut per preferència.

Javi Jové i Judit Costa

Sánchez i Iglesias: dos possibles aliats que no poden acostar-se massa

Aquesta setmana dia 4-5-2017 us parlem de política de PSOE I de PODEMOS.

Una de les parelles de ball més contraposades i alhora mediàtica que estan deixant les negociacions i les no negociacions del 20D és la que conformen Pedro Sánchez i Pablo Iglésies. Tots dos capdavanters estan gairebé obligats a aconseguir un acord entre si per afavorir la governabilitat, però la seva proximitat també pot perjudicar els interessos de tots dos.

Baixant al terreny de l’estratègia política i tenint en compte que la relació personal entre tots dos no s’ha mostrat massa fluida en els gairebé dos anys en què tots dos han coincidit ostentant lideratges en els seus respectius partits, els dos líders saben que el futur de les seves formacions, tant en el bé com en el dolent, pansa gairebé obligadament per l’altre.

Cap partit se li ha acostat tan electoralment i ha minvat tant els seus resultats en unes generals en tota l’etapa democràtica. Aquesta situació ha provocat que el partit no sumeix els suficients suports per governar i que la seva escapada al centre pactant amb Ciutadans no sigui aritmèticament suficient per arribar a la Moncloa.

Pactar amb Podemos dóna al PSOE una imatge d’esquerra radical que no li afavoreix ni entre part del seu electoral ni en la seva projecció de partit de Govern, màxima amb les dures condicions que fins ara li han posat els de Esglésies damunt de la taula. D’altra banda, el fet que un acord amb Podemos per governar depengui del suport si més no és per omissió dels independentistes catalans col·loca al secretari general socialista en una zona d’alt risc fins i tot de portes endins amb el seu propi partit.

Àlex Gil i Joel Martin