Adeu Barraques!

Encara recordo el primer dia de la matèria, en el qual vam haver de visitar la web i escollir les seccions que més ens agradaven.

Ha passat ja tot un curs des d’aquella classe i m’ha passat volant. Encara no soc conscient que aquest serà l’últim article que escriuré al blog. Moltes setmanes, molts dies i moltes notícies després veig com he pogut millorar la meva expressió escrita. Noves paraules, millors oracions, menys errors…

A tots aquells alumnes que hagueu de triar entre els itineraris, us recomano de debò la matèria de web, sempre que t’agradi escriure, és clar. Pots informar, pots entretenir, pots opinar; però el més important: pots gaudir d’escriure, pots millorar la teva expressió, pots aprendre a treballar en equip…

I una de les coses que fa aquesta web i aquesta assignatura tan especial és que pots veure com formes part. Pots veure els teus articles, però també pots proposar seccions, recuperar-ne, proposar millores, canvis…

M’alegra veure com he pogut formar part i d’aquí uns anys espero poder recordar aquells escrits, aquelles notícies… Les que van sortir bé, les que van sortir menys bé, però sobretot, totes les que em van ajudar a millorar i a aprendre.

Si hagués d’escollir les seccions que més m’han agradat, aquestes han sigut: Notícies, entrevistes, Mot a mot, El Racó del Sonat… I una de les que m’agradaria millorar seria la de Reportatge, perquè al ser una secció llarga sempre m’ha faltat ampliar la part d’enquesta i d’entrevista.

En l’última oració que escriuré en “Les Barraques Digitals”, m’agradaria dir que ha estat una de les matèries en les quals més he après sense gairebé adonar-me’n alhora que feia el que m’agradava.

Fins sempre!

Sergio Fernàndez

Mot a mot

Aquesta setmana, en Mot a mot us portem tres paraules, en català, que segurament no coneixeu.

La primera de totes és “escopinya”. Una escopinya és un mol·lusc que se sol menjar en aperitius amb algun amanir (amb llimona, vinagre, salsa d’aperitiu, pebre…). Es venen en llaunes o amb la petxina.Resultat d'imatges de escopinya llauna

Una altra és “agnat”. Un agnat és un parent masculí. En l’antiguitat eren els únics que podien heretar i els que tenien la potestat dels seus familiars.

L’última és “cognat”. Un cognat és el contrari a un agnat, és a dir, un parent femení. El terme va sorgir en contraposició al que significava un agnat. Per tant, eren les dones que podien heretar. També té un significat en gramàtica: un cognat és un terme que té la mateixa procedència que un altre però que ha evolucionat diferent (per exemple accident, en català; accidente, en espanyol. Tots dos provenen del llatí accĭdens).

Cristian Urquieta i Sergio Fernàndez