Les Barraques Digitals

En el dia d’avui, entrevistarem la Zoe Sánchez, alumna de quart A, i companya nostra de l’institut Marta Mata. Doncs, continua llegint aquesta publicació si vols saber una mica sobre la Zoe!

Evelyn V: Per començar, ens agradaria molt que ens expliquesis amb una pinzellada el teu origen, quin és el teu trasfons. De fet, situant-nos en el inici de la teva vida, de la teva existència; quan vas arribar, a aquest món?

Zoe S: Vaig néixer el 14 de setembre del 2009

Evelyn V: Bonica data, certament. Quin fou el moment més bonic de la teva infantesa? Quin és el record més tendre, divertit o especial que conserves d’aquesta fugadissa etapa?

Zoe S: El record més bonic que tinc és quan va arribar el meu gos a casa. Els meus pares volien regalar-me’l, però com a sorpresa. Tot i això, jo ja m’ho ensumava. En aquell moment, em vaig sentir molt emocionada, però també trista, perquè ja feia dos anys que el meu altre gos havia mort.

Evelyn V: Suposo que ha sigut el teu bon amic, des d’aquell moment, oi? Bé, parlant d’amics… Mai vas tenir un amic imaginari quan eres petita?

Zoe S: No, mai el vaig tenir.

Evelyn V: Quina era la teva major por, per aquells temps?

Zoe S: Irònicament, tenia por als gossos.

Evelyn V: Certament si que és irònic. A quina escola vas anar? T’agradà?

Zoe S: Vaig anar a l’escola Palau d’Atmella. Em va agradar, però al mateix temps no, ja que coneixia a molt poca gent.

Evelyn V: Ara deixarem el passat enrere, on ha d’estar, i ens centrarem en el present. Quins són els teus gustos, actualment? Alguna afició que t’agradaria mencionar?

Zoe S: Ballar. Em fa oblidar-me dels problemes i em fa sentir lliure. Ballo Hip Hop, ballet, contemporàni i Jazz. De tots, el Hip hop és el meu favorit, sense dubte.

Evelyn V: Parlan’s de la teva familia. Tens cap germà o germana?

Zoe S: Tinc un germà gran, de vint-i-dos anys, que és ballarí profesional. El seu nom és Ian Sánchez. No ens portem gens bé, per la diferència d’edat.

Evelyn V: Quina llàstima! Però, has dit que és ballarí, oi? Fou potser ell qui et contagià el gust per ballar?

Zoe S: Sí. De fet, ell em va motivar, en part, a ballar. El veia ballar i em semblava divertit.

Evelyn V: Quina és la teva estació preferida?

Zoe S: L’estiu. Hi han vacances llargues, no he de matinar, puc estar amb la família…

Evelyn V: Es clar! A més a més, és quan es sol viatjar… A quin país t’agradaria anar?

Zoe S: A Estats Units, a Los Ángeles. El meu germà va estar-hi, i li va agradar. A més a més, crec que és bonic per visitar.

Evelyn V: Interessant, sens dubte. M’agradaria que ara ens expliquessis les teves visions i objectius pel futur. Per començar, t’agradaria estudiar, formar-te en alguna cosa en específic?

Zoe S: Encara no ho sé. Ho he de pensar.

Evelyn V: I com et veus, en trenta anys?

Zoe S: En un pis, amb la meva familia, sense fills. 

Evelyn V: Ja que estem, de què t’agradaria treballar?

Zoe S: Professora de ball. M’agrada ajudar la gent a aprendre noves habilitats.

Evelyn V: Completament afí amb els teus gustos. En aquest futur utópic i somniat, quin seria l’escenari? On t’agradaria viure?

Zoe S: En estats units, a los Ángeles. 

Evelyn V: Finalment, per tancar aquesta ronda de preguntes, que voldries fer avans de morir?

Zoe S: En un aspecte més personal, demenar-li perdó als meus pares per tot el que he fet. Però, tambè, m’agradaria viatjar per tot el món, coneixer noves cultures…

I fins aquí aquesta breu però fascinant entrevista.

Evelyn Vallribera

Filed under: General | Tagged: #entrevistes |