Les Barraques Digitals

Aquesta setmana parlarem sobre els refugiats de Síria, tema que surt als diaris i a la televisió diàriament.

Quan va començar la guerra?

Es va iniciar a principis de 2011 i encara continua.

Qui lluita? 

En aquesta guerra es van enfrontar en el seu inici les Forces Armades de Síria del govern del president sirià, Baixar al-Assad, contra grups armats rebels de diversa índole, coneguts a Occident com l’«oposició siriana». Més endavant, nombrosos grups i combatents dels «rebels» es van unir als jihadistes de l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant -EI (Estat Islàmic) en espanyol; ISIS en anglès-, també conegut com Daesh, el que li va permetre a aquest últim expandir i envair vastes extensions de Síria des de les zones que ja ocupava a l’Iraq.

Quants refugiats fugen a Europa?

A mitjans de 2013, més de 2.000.000 de persones havien escapat de Síria a altres nacions, el 50 % dels refugiats són menors de 18 anys.

D’on provenen els refugiats?

La majoria dels refugiats provenen de Síria, Afganistan o Eritrea.

On van als refugiats?

Bàsicament arriben a Itàlia i Grècia, països que estan desbordats per la situació. Últimament la Unió Europea està pagant a Turquia per tal que assumeixi gran part dels refugiats i faci de contenció.

Què fa Europa?

Mentre milers de persones fugen desesperades del seu país, Europa inverteix més en contenir-les i evitar que entrin que no pas a ajudar-les i oferir-les un lloc segur on poder continuar la seva vida.

La meva opinió és que em sorprèn que Europa tanquin les portes als refugiats. Són gent que ha fugit del seu país per tenir una possibilitat de sobreviure al desastre de la guerra. No venen a Europa per gust. Han hagut de fer un llarg camí i perillós, i nosaltres destruïm les poques esperances que tenen. No recordem que no fan tants anys nosaltres érem els refugiats. El que s’està fent des d’Europa… sense paraules.

Raquel Ortiz

Filed under: I tu què hi dius? | Leave a comment »

En un obrir i tancar d’ulls em trobo a cinc setmanes d’acabar una de les etapes més importants de la meva vida, l’ESO. Em pregunto quin serà el meu futur. És lògic que ja m’he plantejat el que vull estudiar l’any vinent, però la meva por de començar una etapa nova s’apodera de mi. 

Em costa assimilar que he de deixar el meu institut per anar a un altre en el qual no conec a ningú. Per una part estic orgullosa de tot el meu esforç donat aquests quatre anys i de les noves amistats que m’emporto. Però per una altra part estic trista per deixar el meu segon lloc de suport que tinc a l’institut.

Sóc jo la que decideixo quina serà la meva nova meta que vull aconseguir. Evidentment, vull arribar a la universitat i per mi el camí més fàcil i que em veig capacitada per fer-ho és anant al batxillerat. Quan l’institut m’ha fet escollir l’itinerari per cursar a 4t d’ESO he escollit el que més m’agradava i també depenent de si les meves amigues l’escollien. En canvi, quan m’han preguntat què agafaré per batxillerat, m’ho he pensat molt bé i he decidit agafar la branca de lletres pures perquè és el que m’apassiona i el que gaudiré més estudiant. Aquest cop he mirat per mi i pel meu futur sense donar-li importància als estudis de les meves amigues, ja que crec que aquest seria el batxillerat correcte per accedir als estudis que jo vull fer, educació primària.

Espero que l’etapa que començaré l’any vinent,valgui tant la pena com la que deixo guardada al meu llibre de la meva passada per l’ESO.

Júlia Romero González

Filed under: I tu què hi dius? | Leave a comment »