Les Barraques Digitals

El tennis es va inventar a Anglaterra, al segle XVI, encara que la majoria d’historiadors creuen que es va crear a França. Segles abans ja es jugava a aquest esport, però d’una manera diferent, consistia en donar cops a una pilota amb la mà i que rebotés en qualsevol paret.

Ja al mitjans del segle XIX (entre 1859 i 1865)  Harry Gem i el seu amic Roberth Manrique, originaris d’Estats Units, van desenvolupar un joc que combinava elements de la raqueta, i de la pilota del joc de la pilota basca.

Harry Gem

Al 1884 els dos nord-americans i dos metges del poble (Leamington Spa) van fundar el primer club de tennis, el Leamington Tennis Club. Més tard es van anar creant diferents torneigs.

A partir del tennis, altres persones van desenvolupar nous esports (tennis de taula, badminton…).

Les mesures d’un camp de tennis són les següents:

El tennis es juga en una pista (ciment, terra batuda o herba) de forma rectangular, de 23,77 metres de longitud per 8,23 m d’ample. Per als partits de dobles la pista és de 10,97 m d’amplada.

Les línies que limiten els extrems de la pista s’anomenen línies de fons i les línies que limiten els costats de la pista s’anomenen línies laterals. A cada costat de la xarxa i paral·lela a ella, es tracen dues línies entre les línies laterals a una distància de 6,40 m a partir de la xarxa. Aquestes línies es diuen línies de servei. A cada costat de la xarxa, l’àrea entre la línia de servei i la xarxa queda dividida per una línia central de servei en dues parts iguals anomenades quadres de servei. La línia central de servei es traça paral·lelament a les línies laterals. Cada línia de fons es divideix en dos per una marca central de 10 cm de longitud, que es traça dins de la pista i és paral·lela a les línies laterals d’individuals. La línia central de servei i la marca central són de 5 cm d’amplada.

La pista està dividida a la seva meitat per una xarxa que té una mida d’1,07 m.

El 1970 es van unificar els tornejos de tennis, d’aquesta manera va néixer el primer circuit de tennis, que més endavant es va convertir en el Grand Slam. Al 1972 els tennistes van crear l’ATP, l’associació de tennistes, amb l’objectiu de defensar els seus drets. El 23 d’agost de 1973 el ATP publicà el seu primer rànquing, que segueix sent utilitzat actualment en el tennis professional.

El 23 de setembre de 1970 es va crear també la WTA (Women’s Tennis Association) que era el mateix que l’ATP però de dones.

Les normes i les mesures del tennis actual són les següents:

-El partit de tennis comença amb el servei d’un dels jugadors. Aquest ha de colpejar la bola de tal manera que pot dins el quadre diagonal respecte del costat del que treu. És a dir, el jugador sempre ha de servir o treure de forma creuada.

-El jugador té dues oportunitats de servei. Si falla la primera, té una altra oportunitat de ficar la bola. Si no fica la pilota en aquestes dues oportunitats el punt és per a l’altre. En cas que en el primer servei fregui la xarxa i caigui en el quadrat corresponent, té dos intents més. Això només si ocorre en el primer servei. Si ocorre en el segon, el jugador disposarà únicament d’un servei més.

-Quan el jugador treu i fica la pilota de camp a camp, el contrincant haurà de colpejar la pilota després d’un bot o abans del bot, però mai podran deixar que la pilota boti dues vegades. En aquest cas el jugador contrari s’emportarà el punt.

-En el tennis els punts no són 1, 2, 3… Sinó que es de la manera següent:

1 punt=15

2 punts=30

3 punts=40

4 punts= un joc

En el cas que els dos jugadors vagin 40-40 hauran de desempatar guanyant dos punts més seguits. Si un dels jugadors guanya un punt el marcador queda així: adv (avantatge)-40, però si perd el segon es tornarà al 40-40.

Guanyant 6 jocs s’aconsegueix 1 set.

Guanyant 2 sets es guanya el partit.

Si en un dels dos sets, o en els dos, el marcador és de 5-5 jocs, es disputaran dos jocs més, ja que un set s’ha de guanyar per avantatge de dos jocs. Si es fan dos jocs més però el marcador és el següent 6-6, es disputarà un tie-break. El tie-break és el desempat, consisteix en un últim joc una mica diferent als altres, el primer contrincant que arribi als 7 punts (no als 15, 30, 40…) amb avantatge de dos punts guanyarà el tie-break, i per tant també el set.

Esperem que us hagi agradat i us interesseu per a aquest bonit i apassionant esport!!

Raquel Ortiz i Abel Linares

Filed under: Reportatge |