Per desconnectar: Grècia

Posted on gener 31, 2016 by pacalo2000

Aquesta setmana a la secció Per desconnectar us parlarem de Grècia.

Situació

Grècia és un païs situat al sud-est d’Europa, que està format per aproximadament 1.440 illes. Fa  frontera amb Albània, la República de Macedònia,  Bulgària i Turquia a l’est. El vorejen el mar Egeu, el mar Jònic i el mar Mediterrani.

foto-general-grecia

Població

Grècia té més d’11 milions d’habitants i una densitat de població mitjana de 83 habitants per km2.

Llocs d’interès

El Panteó

Va ser construït entre els anys 447 i 432 a. C. a l’Acròpolis d’Atenes. Les seves dimensions aproximades són de 69,5 metres de llarg, per 30,9 d’ample i les columnes tenen 10,4 metres d’altura. Està dedicat a la deessa grega Atenea, a la qual els atenesos consideraven la seva protectora.

The_Parthenon_in_Athens

Zante

Compta amb 123 km de costa. El terreny de l’illa és molt muntanyós. Trobem fèrtils i verdes planes. Les seves costes són escarpades i rocoses al nord. Al sud són molt arenoses, formant diversos golfs de diferents mides, destacant el de Laganàs. Al voltant de l’illa existeixen nombroses altres illes molt més petites. Aquesta illa combina la vida tranquil·la i tradicional amb l’ambient turístic més cosmopolita. L’abundant vegetació, la varietat de platges i les seves restes històriques són la barreja perfecta per gaudir d’una illa com aquesta. L’illa es compon de planes fèrtils al sud i de muntanyes a l’oest. El clima és mediterrani.

zante2.jpg_617140124

 

Meteora

Els Monestirs de Meteora estan localitzats al nord de Grècia, a la plana de Tesalia, en les proximitats de Kalambaka, a la vall del riu Pinios.

Estan classificats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l’any 1988. Són construccions enfilades al cim de masses rocoses grises, tallades per l’erosió. Es troben fins a una alçada de 600 metres i estan habitats des del segle XIV.

250px-Meteore

Mont Olimp

La muntanya Olimp  és la muntanya més alta de Grècia  amb 2919 m d’altitud. Situat entre les regions gregues de Tesalia i Macedònia, és reserva natural grega des de 1938 i patrimoni natural de la Unió Europea des de 1981, en la seva categoria de reserva de la biosfera.
El cim més alt és el Mitikas (2919 m), el més alt de Grècia, i el segon, el cim Eskolio (2912 m).

696079_640px

Gastronomia

Mezzedes:

Es considera com un aperitiu a Grècia i consisteix en una selecció de petits plats que són tradicionals en la cuina en la zona est del Mediterrani i Orinent Mig.

Los-Mezzedes-570x321

Horiatiki Salata

També coneguda com amanida grega clàssica, és un dels plats més tradicionals d’aquesta cuina.  Aquesta amanida fresca i saludable és una de les més populars a Orient i una de les seves variants més típiques és la que es prepara a Turquia, on els ingredients es tallen en trossos més petits

Preparar-Horiatiki-salada-570x321

El gyros

Es tracta d’un plat d’origen grec qu és mundialment famós. Consisteix en una mena de sandvitx la base principal és la carn, que ha estat prèviament marinada i enfornada per després ser tallada en fines làmines que es col·loquen dins d’un pa de pita. Aquest plat el podem trobar en diversos llocs en els carrers del centre del païs. Aquest plat és molt similar  al shawarma árab i als  tacos mexicans.

preparar-Gyros-570x321

Paula Castillo i Abel Linares

Filed under: Per desconnectar! | Leave a comment »

La indústria músical i les diferents cultures

Posted on gener 31, 2016 by ariadnafdez

Com arribar a ser un cantant exitós? No tothom aconseguirà la meta de convertir-se en un artista reconegut i amb milions de fanàtics, recolzant-lo a llistes musicals i creant importants beneficis en un curt període de temps… O, potser, mai ho farà. La competència en el món de la música és molt alta, posseint cantants de talla alta, en termes de popularitat.

Tots aquells ídols internacionals (i nacionals) que nosaltres seguim, han sigut descoberts a través de concursos televisius, vídeos de Youtube, en el carrer etc., la majoria convertits en figures d’immediat èxit.

El cas és que no funciona així en tots els països; Corea del Sud n’és un bon exemple. Podríem dir que la majoria de la població del territori forma part d’aquest món. No seria una exageració, doncs més de 50 grups debuten cada any.

El gènere musical, kpop, mou grans masses, comptant amb una fanbase internacional per a cada grup; i tot això cantant en el seu idioma natal. Però, sens dubte, el que atrau la gent d’aquests tipus de grups és la seva gran habilitat per proporcionar espectacle al públic, embadalint-los amb l’execució de poderoses i carismàtiques coreografies, juntament amb un estable cant (tampoc podem oblidar el concepte del grup, la temàtica, que compta com a primera impressió).

Heus aquí un exemple:

No obstant, com la majoria d’artistes internacionals, no tothom pot arribar a l’estrellat. D’aquests més de 5o grups, només podran triomfar-ne 4 o 5. Això significa que hi ha encara més competència. No seria estrany topar-se amb la dissolució d’algun.

Cal destacar que, a diferència del tipus de figura musical occidental, els joves aspirants a debutar, no saben el temps determinat del seu entrenament. Normalment, els artistes solen finalitzar el seu període d’entrenament entre dos i quatre anys.

No obstant, s’han donat casos en els quals la preparació s’ha demorat uns tres i, fins i tot, deu anys. Això ha portat a algun jove a cometre suïcidi o rendir-se, acabant el seu contracte amb l’empresa i podent seguir estudiant tranquil·lament.

En conseqüència a tots aquests fets, probablement desconeguts, i per comparar ambdós casos, hem decidit entrevistar uns quants companys de classe; la Marina Carrillo, Paula Plana, Alex Casanova i Júlia Romero.

Entrevista

1. T’agradaria ser cantant?

Marina: No.

Paula: Sí.

Júlia: Sí.

Alex: No.

2. Què creus que necessita una persona per a debutar com a cantant?

Marina: Cantar bé i sense playback.

Paula: Cantar bé i no ser prepotent.

Júlia: Talent i no fer playback.

Alex: Tenir talent.

3. Fas una audició per a una empresa i t’escullen. Quin creus que serà el següent pas?

Marina: Formar-me com a cantant.

Paula: Formar-me com a cantant.

Júlia: Fer promoció.

Alex: Fer promoció.

4. Creus que és fàcil per a un artista triomfar en el món de la música?

Marina: Si ets guapo, sí.

Paula: Si cantes bé, sí.

Júlia: No.

Alex: No.

5. Creus que les discogràfiques són justes amb els seus artistes?

Marina: No, els forcen.

Paula: Depèn de les discogràfiques.

Júlia: No.

Alex: Depèn.

6. Quant temps creus que una persona entrena per començar la seva carrera musical?

Marina: Depèn de la veu que tinguis.

Paula: Depèn de la persona.

Júlia: Tres anys.

Alex: Quatre anys.

Traient conclusions d’aquesta entrevista, podem veure que en els països occidentals, tot funciona de diferent manera i molta gent és descoberta, i promocionada, al moment. Per una altra banda, als països orientals, el procés de formació és molt més difícil i només s’escullen els millors candidats que compleixin totes les expectatives del mercat actual.

Per últim, insistim en què algunes de les preguntes realitzades als entrevistats, per exemple la pregunta núm.6 (que parla de l’entrenament), no es van entendre i, per tant, vam haver d’explicar el seu significat. Pel que sembla, els occidentals no som conscients de la importància sobre el treball dur que es duu a terme anys enrere a altres llocs, abans de trepitjar un escenari o començar a cantar.

Pensem que aquest és un detall important a l’hora de comparar els dos diferents pensaments respecte al camí que una persona ha de recórrer per anomenar-se artista a sí mateix.

Ariadna Fernández i Daniel Ferrero

Filed under: Reportatge | Leave a comment »