Les Barraques Digitals

L’any passat van abandonar-se prop de 35.000 gats i gossos a Catalunya i 150.000 a Espanya.

El tracte -o mal tracte- als animals és una de les millors proves que els pols oposats no sempre s’atreuen. La inconsciència i la crueltat dels que l’any passat van abandonar prop de 35.000 animals -majoritàriament gossos i gats- a Catalunya i 150.000 a Espanya se situa als antípodes de la bondat i generositat dels que, en el mateix període, van adoptar-ne amb prou feines el 40%. “Les persones que adopten tenen un cor molt més gran i el sentiment de l’amor més desenvolupat”, opina Marissa Reverter, presidenta de l’associació Somamicsdelsanimals.cat, que coordina l’adopció d’animals a les comarques gironines. “Posem en contacte persones que n’ofereixen amb d’altres que en busquen, i també repartim el menjar que ens fan arribar”, explica Reverter. Com quasi totes les protectores, l’entitat es finança amb recursos propis. “Al principi no érem gaire coneguts, però cada dia hi ha més gent que ens demana consell abans de buscar un animal de companyia”, comenta Reverter. Des de fa dos anys organitzen la Fira Animalista de Salt, que promou les adopcions d’animals abandonats i maltractats. Aquesta fira s’inscriu en un moviment molt ampli que, per desgràcia, mai no acaba de donar l’abast. Es pot comprovar, per exemple, fent una ullada a la web de Rescue Me, http://www.rescueme.org, una organització implantada a gairebé tots els països del món i en què, a més de gossos i gats, es poden adoptar cavalls, conills, esquirols, ocells, amfibis, rèptils i tota mena d’animals de granja.

“El problema és que sempre hi ha més animals per adoptar que persones que es plantegin acollir-los”, resumeixen els responsables de l’Animal Protective Association de Missouri, als Estats Units. Les xifres d’abandonaments d’animals de companyia són esfereïdores a quasi tot el planeta, però encara esgarrifa més comprovar que Catalunya i la resta de l’Estat lideren aquest trist rànquing a Europa. En aquest context, la feina de les entitats protectores -a Catalunya n’hi ha prop de 200- i dels col·lectius que treballen per promoure adopcions esdevé fonamental. “L’esterilització dels animals de companyia és bàsica per evitar abandonaments”, apunta la veterinària canadenca Judith Samson-French. I Alba Jornet, responsable de la campanya d’identificació i esterilització que fa la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals, FAADA, remarca: “Volem creure que a poc a poc va calant en la ciutadania la necessitat i els beneficis de tenir els animals identificats i esterilitzats”.

Aarón Estela i Júlia Costa

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Joc de trons es corona la sèrie amb més Emmys

La famosa sèrie de HBO va sumar a la seva col·lecció dotze Emmys, un d’ells per millor sèrie dramàtica. Després d’emportar-se nou premis als Creative Emmys, Joc de trons ho tenia relativament senzill per arribar al rècord de la sèrie amb més Emmys i ho va fer quan va arribar al número 38. Va guanyar els premis per millor guió i millor direcció per l’episodi “La batalla de los bastardos”.

Els nens de la sèrie “Stranger Things” van escalfar l’escenari al ritme de Bruno Mars

Els actors que interpreten  a en Mike, en Lucas i en Dustin van ballar a l’escenari del festival. Les imatges que no es van veure per televisió es van estendre ràpidament per les xarxes socials gràcies a les filmacions del públic. No va ser l’única intervenció a la gala, ja que més tard van repartir entrepans al públic en bicicleta i vestits com els personatges de “Stranger Things”.

Els premis Emmy del 2016

Millor sèrie dramàtica

• The Americans
• Better Call Saul
• Downton Abbey
• Juego de tronos (GUANYADORA)
• Homeland
• House of Cards
• Mr. Robot

Millor sèrie de comèdia

• Black-ish
• Master of None
• Modern Family
• Silicon Valley
• Transparent
• Unbreakable Kimmy Schmidt
• Veep (GUANYADORA)

Millor minisèrie

• American Crime
• Fargo
• El infiltrado
• The People v. O.J. Simpson: American Crime Story (GUANYADORA)
• Roots

Millor TV movie

• All the Way
• Confirmation
• Luther
• Sherlock: La novia abominable (GUANYADOR)
• A Very Murray Christmas
  

  A view of the atmosphere at the Television Academy’s 66th Los Angeles Area Emmy Awards on Saturday, July 26, 2014 at The Leonard H. Goldenson Theater in the NoHo Arts District in Los Angeles. (Photo by Danny Moloshok/Invision for the Television Academy/AP Images)

Actor protagonista en drama

• Kyle Chandler, Bloodline
• Rami Malek, Mr. Robot (GUANYADOR)
• Bob Odenkirk, Better Call Saul
• Matthew Rhys, The Americans
• Liev Schreiber, Ray Donovan
• Kevin Spacey, House of Cards

Actriu protagonista en drama

• Claire Danes, Homeland
• Viola Davis, Cómo defender a un asesino
• Taraji P. Henson, Empire
• Tatiana Maslany, Orphan Black (GUANYADORA)
• Keri Russell, The Americans
• Robin Wright, House of Cards

Joel Martin i Mika Franganillo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és?

El càncer és un tumor maligne, dolorós i ulcerós, que tendeix a invadir i destruir els teixits orgànics circumdants.

Com apareix el càncer?

El càncer és una malaltia genètica, és a dir, és causat per canvis en els gens que controlen el funcionament de les nostres cèl·lules, especialment la forma de créixer i de dividir-se.

El càncer de cada persona té una combinació única de canvis genètics. A mesura que continua creixent aquest, poden succeir canvis addicionals. Fins i tot, dins de cada tumor, cèl·lules diferents poden tenir canvis genètics diferents.

Com s’expandeix  el càncer?

Un càncer que s’ha disseminat (expandit) des del lloc on va néixer a altres parts del cos s’anomena càncer metastàtic. El procés pel qual les cèl·lules del càncer es reparteixen a altres parts s’anomena metàstasis.

A la metàstasi, les cèl·lules canceroses es separen del lloc on es van originar inicialment (càncer primari), es desplacen per mitjà del sistema vascular o limfàtic, i formen nous tumors (tumors metastàtics) en altres parts del cos. Aquest tumor és el mateix tipus  de càncer que el tumor primari.

Created for the National Cancer Institute, http://www.cancer.gov

Principals tipus de càncer:

• Càncer de mama :
  El terme “càncer de mama” fa referència a un tumor maligne que s’ha desenvolupat a partir de cèl·lules mamàries. Generalment, el càncer de mama s’origina a les cèl·lules dels “lobulillos”, que són les glàndules que produeixen la llet, o als conductors, que són les vies que transporten la llet des de els “lobulillos” fins al mugró. Amb menys freqüència, el càncer de mama pot originar-se en els teixits estromes, que inclouen als teixits conjuntius i fibrosos de la mama.

• Càncer de pulmó:El càncer de pulmó es produeix quan hi ha un creixement exagerat de cèl·lules malignes en aquest òrgan. Si no es diagnostica a temps es pot produir la metàstasi del temps, en aquests casos les cèl·lules canceroses es desplacen cap a altres òrgans del cos.

• Càncer de pròstata:
  El càncer de pròstata és una malaltia en la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) en els teixits de la pròstata. La pròstata és una glàndula de l’aparell reproductor masculí que queda just sota de la bufeta (l’òrgan que recull i expulsa l’orina) i davant del recte (la part inferior de l’intestí).

• Càncer de pell (melanoma):El càncer de pell no melanoma és el tipus més comú de càncer de pell. Se li crida no melanoma, perquè aquest grup de tumors comprèn tots els tipus de càncer de la pell, excepte un: El melanoma maligne, que és el càncer que es desenvolupa a partir dels melanòcits.

Judit Durán i Elena López

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana a la secció de “reportatge” us informarem sobre una malaltia poc coneguda anomenada fibromiàlgia.

QUÈ ÉS?

Una malaltia reumatològica que es caracteritza pel dolor generalitzat durant més de tres mesos. Afecta a l’aparell locomotor. Segons l’estudi Episer realitzat per la SER (Societat Espanyola de Reumatologia) a l’any 2000 el patien un 2,73%.

Aquesta malaltia no te cap prevenció.

CAUSES

La causa principal és el dolor muscular. Tots els dolors provenen del sistema nerviós.

SÍMPTOMES

Hi ha molts símptomes, els més normals són:

-Dolor muscular

-Fatiga

-Rigidesa

-Trastorns de la son

-Deteriorament cognitiu

-Ansietat i depressió

-Símptomes relacionats amb trastorns gastrointestinals.

*No totes les persones els pateixen de la mateixa manera ni tampoc els pateixen tots.

ALTRES

Hem fet un petit qüestionari sobre si es coneix aquesta malaltia o no. Aquí us deixem el percentatge entre 26 persones:

Aquí us deixem un vídeo per ampliar la informació sobre com afrontar la fibromiàlgia:

[YouTube=https://youtu.be/0u-GskEATkE]

Alex Gil i Ruth Pajuelo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és?

És una sèrie d’agressions des de molésties, a abusos seriosos que poden arribar a involucrar activitats il·legals que poden ferir les persones de forma repetida i durant un llarg temps.

Tipus d’assetjaments:

• Assetjament Sexual
• Assetjament Escolar
• Assetjament Laboral
• Assetjament Immobiliari
• Ciberassetjament

Assetjament Sexual:

L’assetjament sexual inclou una sèrie d’agressions des de molèsties a abusos seriosos que poden arribar a involucrar activitat sexual. Es considera a l’assetjament sexual com una forma de discriminació il·legal i és una forma d’abús sexual i psicològic.

Per tal que existeixi el delicte contra la llibertat sexual és necessari que el comportament assetjador provoqui a la víctima una situació molt intimidatòria, hostil o humiliant.

Assetjament Escolar:

L’assetjament escolar es produeix per l’exposició d’un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbalment, o procedint a l’exclusió social.

Assetjament Laboral:

En general, l’agressió psicològica continuada cap a una persona per part dels seus companys de treball o caps. També acostuma a donar-se a l’àmbit escolar. Recentment, també s’empra el terme assetjament immobiliari o mobbing immobiliari per fer referència a les pressions per part d’empreses immobiliàries o propietaris d’immobles per tal de foragitar llogaters que no els interessen.

Assetjament Immobiliari:

És l’acció, o conjunt d’accions, destinades a dificultar  el dret a l’habitatge que la llei garanteix a qui té signat el preceptiu contracte de lloguer. La pràctica del mobbing immobiliari, o assetjament als llogaters d’habitatges o locals amb contracte vigent, té com a objecte obligar-los a marxar i, d’aquesta manera, poder llogar els habitatges més cars o vendre la finca un cop estigui buida.

Ciberassetjament:

Ciberassetjament és l’ús d’informació electrònica i mitjans de comunicació tals com correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils i llocs web difamatoris per assetjar un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans.

Hem anat per l’institut preguntant als alumnes què els sembla i què farien en aquesta situació:

Has vist algun assetjament escolar dintre de classe o a l’hora del pati?

Sí, quan anava a 1r ESO, uns companys de classe amb una amiga meva.

Has notat que la teva mare o el teu pare arribin del treball més tristos i cansats del normal?

Sí, però ells no em volen preocupar, ja que són assumptes seus.

Què faries si estiguessis veient un assetjament en directe, amb els teus propis ulls?

Trucar a la policia, i si estigués a l’institut, li ho diria a un professor.

Has tingut algun tipus d’assetjament a la teva vida?

No, gràcies a deu, cap.

Algun amic teu, o tu mateix, heu sigut vícitma d’un Ciberassetjament?

No, ja que els seus pares tenen controlat a on entren els seus fills a l’hora d’agafar l’ordinador.

Aarón Estela i Judit Duran

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Hem escollit aquest tema per aprofundir més, i perquè es doni més a conèixer aquest cas ja que ho pateixen moltes persones adolescents i no es dóna gaire importància.

Cada 22 minuts, un nen pateix assetjament a l’escola o a l’institut.

Què és? 

Maltractament (agressions físiques, verbals, socials o digitals) que rep repetidament i al llarg del temps un alumne o una alumna d’altres (un o varis) i té efectes de victimització en qui el rep.

Hi ha diferents tipus d’assetjament:

Agressions físiques:

Directes: pegar, donar empentes, amenaçar, intimidar…

Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima…

Agressions verbals:

Directes: escridassar, fer burla, insultar…

Indirectes: malparlar d’algú o difondre rumors falsos quan no hi és, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, e-mails, fer pintades…

Agressions socials

Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a la classe…

Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent…

Agressions digitals (utilitzant tecnologies)

Directes: trucades i missatges de text (sms), e-mails, fotografies i vídeos tramesos directament mitjançant el mòbil (mms) o el correu electrònic.

Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor…

Hem fet unes preguntes als alumnes de l’institut i hem obtingut les següents respostes:

Coneixes l’assetjament?

Si que coneixen l’assetjament.

Saps d’algú proper a tu, que hagi passat per aquest cas? I què has fet al respecte?

La major part de la gent sí que coneix persones que ho han patit i demanarien ajuda a algú.

Què diries si cada 20 minuts un nen del món és assetjat a classe?

No s’ho imaginarien i es manifestarien perquè desaparegui l’assetjament.

Com ajudaries a un nen assetjat?

Dient-li als professors i estant amb aquelles persones perquè no se sentin tan solitaris.

Com creus que reaccionen els assetjats i els assetjadors?

Tots creuen que els assetjats (persona que rep agressions verbals, físiques, tecnològiques…)

Veus alguna persona a classe que li facin algun tipus d’assetjament?

Ara no, però abans sí.

T’han fet alguna vegada assetjament?

Les persones entrevistades han dit que mai els han fet assetjament.

En conclusió el bullying és una cosa comuna en aquesta societat, és una cosa important perquè destrueix l’autoestima, i la confiança dels nens. Pot arribar a la depressió i l’ansietat. I li crearan dificultats més greus per adaptar-se a la societat, començarà a treure males notes i, com a molt, pot arribar al suïcidi, esperem que d’aquí un temps els nens/adolescents siguin una mica més empàtics i no passi aquest tipus de coses que pot arribar a destrossar-te l’adolescència.

Clàudia Liñán i Blai Menchén

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

En una societat on fer ús de les noves tecnologies és un hàbit bàsic i fonamental a la vida de tothom, la lectura podria perdre la seva importància en el futur. 

Per una banda, la majoria de nens ja no troben atractiu el fet de llegir, cosa que suposa un gran inconvenient per a la seva formació interna com a persona. D’on trobarien el fonament de possibles opinions? És més, podrien construir la seva majoria d’opinions sense llegir?

Llegir ens aporta coneixements culturals, els quals ens poden servir pel futur (o en l’actualitat). Una generació sense cultura és una generació perduda. No s’assegura que les futures siguin educades de maneres correctes, doncs els seus genitors no els en podrien proporcionar, ja que ells no tindrien una base.

Llegir et fa més intel·lectual. Llegir fa que la teva imaginació s’estengui i, potser, arribar a ser una inspiració per a l’altra gent. Molts poetes i novel·listes han arribat a ser una gran influència i persones de gran importància pel seu país.

Per l’altra banda, és veritat que els adolescents d’avui en dia solen llegir bastant, però a canvi no aprenen res positiu. Un exemple és el best-seller After, un nyap d’obra “literària” que ens explica una història d'”amor” on el noi és un manipulador i assetjador físic i psicològic cap a la seva parella. After compta amb més de mil milions de lectures a la plataforma on va ser publicat abans de sortir al mercat, Wattpad. 

A continuació us deixem l’entrevista que hem fet al nostres companys per conèixer la seva perspectiva sobre la lectura i altres aspectes:

1.T’agrada llegir?

Paula P.: Sí.

Alex C.: Sí

Marina: Sí.

Clàudia L.: Sí, des que vam començar a fer la mitja hora de lectura.

2.Que et transmet la lectura?

Paula P.:  Tranquil·litat i entreteniment

Alex C.: Entreteniment.

Marina: Tranquil·litat.

Clàudia L.: Tranquil·litat, entreteniment i imaginació.

3.Quin llibre t’estàs llegint a l’hora de lectura?

Paula P.: Besos entre líneas.

Marina: L’estiu que comença de Sílvia Soler.

Alex C.: Wonder.

Clàudia L.: Rebeldes de Susan E. Hinton.

4.Un món sense llibres, què seria?

Paula P.: Res, perquè la lectura és molt important per aprendre.

Alex C.: Un món sense cultura.

Marina: Un món de persones incultes i avorrit.

Clàudia L.: Seria un avorriment, estaríem tot el dia amb aparells electrònics. Llegir provoca molts sentiments.

5.Quins llibres recordes que t’hagin impactat?

Paula P.: Em va impactar molt Ahora y siempre y Corazón de mariposas.

Marina: Matilda, Rojo de Carlota i la saga Divergente.

Alex: El chico de las estrellas.

Clàudia L.: Cap.

6.Recomanaries un llibre?

Paula P.: Sí, en recomanaria molts, però recomanaria No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas.

Marina: Algú com tu.

Alex: Buscando a Alaska.

Clàudia L.: De moment no.

7.Has llegit After? Si has llegit aquest llibre què en penses?

Paula P.: No.

Marina: No.

Alex: No.

Clàudia L.: Sí, és un llibre que només els adolescents el viuen. El seu vocabulari no és molt adequat. Aporta coses bones (com entreteniment) i coses dolentes.

8.Llegeixes al sofà, llit…?

Paula P.: Als dos llocs.

Marina: Al llit.

Alex: Als dos llocs.

Clàudia L.: Als dos llocs.

9. A vegades el que llegeixes et fa reflexionar?

Paula P.: Sí, la majoria de vegades.

Marina: Sí.

Alex: Sí, molt.

Clàudia L.: Sí, quasi tot el que llegeixo.

10.Per a la mitja hora de lectura, utilitzes llibres comprats o de la biblioteca?

Paula P.: Els compro, perquè m’agrada tenir-los.

Marina: Normalment els compro o me’ls deixen.

Alex: De la biblioteca.

Clàudia L.: Els compro, perquè m’agrada col·leccionar llibres.

En conclusió, la lectura és, per a ells, una activitat important en la qual es tracten temes de gran reflexió i on els lectors pateixen impactes emocionals.

Per una altra banda, com ha esmentat la nostra companya Clàudia, l’opinió principal sobre el llibre After és que serveix com a forma d’entretenir-te quan estàs avorrit, però no s’haurien de prendre els valors dolents com a positius que aquesta novel·la transmet. No és gens educativa ni aporta coneixements a les persones que la llegeixen.

Ariadna Fernández i Raquel Ortiz

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana farem un reportatge sobre les vacances que van fer 25000 treballadors xinesos de l’empresa “Tiens Group”. Això no tindria res d’especial si no fos perquè les vacances van ser pagades pel seu cap.

Què és el Grup Tiens?

Tiens és una multinacional xinesa, que opera principalment en la biotecnologia, la logística, les finances, la propietat, el comerç internacional, el comerç minorista, comerç electrònic, educació i turisme.

Fundada al 1992 per el xinès  Li Jinyuan, la seu de l’empresa es troba a la ciutat de Tianjin.

La firma està present en més de 190 països de tot el món i el seu president està considerat una de les trenta primeres fortunes de la Xina, estimada en uns 5.000 milions d’euros.

Destí

El president va escollir Espanya com a destí, on van passar  unes vacances plenes d’activitats. Va invertir més de set milions d’euros en 1.650 habitacions d’hotel, 20 avions, 70 autobusos i 4 trens AVE.

L’any passat va fer el mateix a França: uns 6.500 treballadors (aproximadament la meitat de tota la seva plantilla) van anar de vacances pagades a París i Niça.

Recorregut i activitats

El viatge va incloure tres grans ciutats: Madrid, Barcelona i Toledo.

Els empleats van arribar  de manera esglaonada a l’aeroport de Madrid el 4 de maig en més de 20 vols, on van estar fins al 8 de maig. Aquell dia van agafar quatre trens AVE amb destí a Barcelona, on fins al dia 10 de maig.

Els treballadors del Grup Tiens van assistir a un  programa molt variat d’activitats culturals durant la seva estada a Espanya. La seva agenda  va incloure visites guiades al Palau Reial de Madrid, a la Sagrada Família de Barcelona o a la ciutat de Toledo. També van gaudir d’un espectacle taurí a la plaça de toros de Moralzarzal, i de  visites especials a centres comercials com El Corte Inglés i La Roca Village.

Paula Castillo i Jaime Pelayo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és?

És un dia de festivitat, que canvia segons el país, per commemorar a les mares de tot el món.

Quin dia es celebra?

El dia de celebració depèn de cada país, en el cas d’Espanya  és el primer diumenge de maig (2 de maig en 2016)

El segon diumenge de maig ho celebren la majoria de països, però hi ha una gran varietat de dies.

Història

Les primeres celebracions del Dia de la Mare es van fer a l’antiga Grècia, on es feia honor a Rea, la mare dels deus  Zeus, Posidó i Hades.

Els romans van adquirir aquesta celebració del grecs i la van anomenar “Hilaria”. El 8 de desembre es celebra la festa de la Inmaculada Concepció, data que van posar els catòlics per el Dia de la Mare.

A Anglaterra, en el segle XVII, hi va succeir un fet semblant, també relacionat amb la Verge, que s’anomenava el Diumenge de les Mares.

Finalment, el president d’Estats Units, Woodrow Wilson, va declarar l’any 1914 el Dia de la Mare com el segon diumenge de maig,. Així va ser gestat,  el dia internacional, que poc després ho van adoptar altres països.

Rea, mare dels deus Zeus, Posidó i Hades

Entrevistes

Hem escollit al Blai Menchén de 4tB i a la María Atenzar de 1rA, per comprovar diferents opinions amb la diferència d’edat.

-Celebres el dia de la mare? Com?

Blai: Sí, a casa amb la família.

María: No

-Què li has regalat?

Blai: Un penjoll, unes arracades i una visita al SPA.

María: Res.

-Creus que està bé commemorar a les mares amb un dia a l’any?

Blai: No, l’has de tractar com es mereix tots el dies.

María: No fa falta un dia, hauria de ser tots els dies.

-Què sents per la teva mare?

Blai: Li dec tot el que tinc i tot el que sóc, el que ella m’ha ajudat no ho ha fet ningú per mi.

María: Totes les coses bones, l’estimo molt.

-Què li agraeixes?

Blai: Tot

María: Tot, ella em va donar la vida.

-Pots utilitzar la nostra plataforma per dedicar-li unes paraules, si vols.

Blai: Només dir-te que t’estimo i que no em faltis mai.

María: T’estimo mare, gràcies per tot el que m’has donat i pel que has  fer per mi.

Marina Carrillo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana, en el reportatge parlarem sobre la catàstrofe de Txernòbil.

Aquest accident, va ser sens dubte, el més greu de la història de l’energia nuclear, el dia 26 d’abril de 1986, tenint en compte que els nivells de radiació segueixen sent elevats i no deixaran que hi hagi vida humana en 300 anys.

Conseqüències

Humanes: En el moment de l’accident moriren 31 persones, i al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades dels 155.000 km² afectats. Actualment, però, la preocupació principal és la contaminació del sòl amb estronci-90 i cesi-137. Els casos de càncer de tiroide han estat més de 4.000. Es calcula que 600.000 persones van ser afectades per la radiació, de les quals almenys 3.500 moriran.

Un altre estudi obté diferents resultats respecte a Txernòbil. Mig milió de persones han mort i les dades no són completes. Aquest seria el nombre de persones 500.000 que haurien perdut la vida, a causa del núvol radioactiu, que va contaminar gran part d’Europa.

Ambientals: El reactor de la central nuclear de Txernòbil tenia unes cent noranta tones de combustible nuclear en el moment de l’accident. 

La contaminació radioactiva es va estendre pel continent asiàtic i, sobretot, per l’europeu en forma d’ones. Hi van destacar sis onades, en forma de pètals irregulars sortint de Txernòbil.

Tècniques: L’estudi de les causes de l’accident, va fer que els nous dissenys de reactors i centrals nuclears fossin diferents, per tal d’evitar nous contratemps, (i en cas que ni haguessin, minimitzarien els efectes i farien que la radiació no passés a l’exterior).

Les centrals que no complien els nous criteris es tancaven o s’adaptaven. Al gener de 1993, va haver-hi un anàlisi de les causes de l’accident i es va detectar un error en el disseny del reactor.

Després d’això, es va crear una xarxa d’aparells de detecció i control de radioactivitat a tota Europa que permetien observar i prendre mesures necessàries  en casos d’accidents.

A nivell sanitari, van haver-hi canvis que anaven relacionats amb els valors de dosis, i es van afegir criteris normatius que feien referència a la contaminació en general.

Ambientalment, una conseqüència molt greu, és que no serà possible que Txernòbil torni a ser el que era abans, ja que no és possible descontaminar un territori després de certs tipus d’incidents.

Polítiques: L‘accident de Txernòbil va ser determinant pel procés d’obertura de la Unió Soviètica, per a la finalització de la guerra freda i per a la reforma política de L’URSS.

A Itàlia, va provocar la proposició d’un referèndum, al qual es preguntava si volien tenir energia nuclear procedent de les centrals nuclears d’Itàlia. Aquest, es va dur a terme, i el 80% de la població va respondre que no volia.

El govern italià volia construir vuit reactors nuclears, i com que hi havia molta inquietud social per les emissions de combustibles fòssils, aquest va organitzar un referèndum per aclarir si convenia o no tornar a tenir centrals nuclears.

Paula Aguirrebengoa i Paula Plana

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

La diada de Sant Jordi tornarà a omplir els carrers de viles i ciutats de Catalunya de gent que vol celebrar la festa del llibre i la rosa.

Què és?

És una festa que se celebra el 23 d’abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i amor,  és també una jornada que intenta reivindicar la cultura catalana. És també el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és un costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l’estimada. A la dècada del 1930 es va afegir el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

Qui va ser Sant Jordi?

El patró de Catalunya. Darrere Sant Jordi se superposen cultes pagans que l’Església primitiva cristiana va anar assimilant en la figura del màrtir, a la recerca de personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador.

Llegenda

La llegenda de Sant Jordi explica la historia d’un poble que està amenaçat per un drac que es menja el ramat del poble. Fins que un dia, s’acaba el ramat, i comencen a oferir al drac, dones, a través d’un sorteig. Quan passen uns dies, en el sorteig surt el nom de la princesa (la filla del rei), el rei promet que qui rescati a la princesa de les urpes del terrible drac, es podrà casar amb ella. Abans que el drac es mengi la princesa, Sant Jordi apareix, mata el drac, i de la seva sang regala una rosa a la princesa.

Com se celebra a tot Catalunya?

El dia de la Diada de Sant Jordi  als pobles i ciutats de Catalunya es posen paradetes de llibres i roses. 

Entrevistes

-Regales un llibre o una rosa en la Diada de Sant Jordi?

Paula Aguirrebengoa: No.

Imad Rouass: Sí, rosa.

Coral Fernández: Sí, rosa.

Sergi Borrego: Sí, les dues coses

Àngels Sánchez: Sí.

-Què preferiries que et regalessin per Sant Jordi, una rosa o un llibre?

Paula Aguirrebengoa: Una rosa.

Imad Rouass: Rosa.

Coral Fernández: Llibre.

Sergi Borrego: Llibre.

Àngels Sánchez: Llibre.

-Et van regalar alguna cosa l’última diada?

Paula Aguirrebengoa: Sí, una rosa.

Imad Rouass: Res.

Coral Fernández: Llibre i rosa.

Sergi Borrego: No me’n recordo.

Àngels Sánchez: Un roser i un llibre.

 -Tens pensat comprar algun llibre?

Paula Aguirrebengoa: No.

Imad Rouass: No.

Coral Fernández: Sí.

Sergi Borrego: Sí.

Àngels Sánchez: Sí, el còmic de la II GM, Mauss.

I tu? Que faràs o que regalaràs aquesta diada?

Alex Casanova i Abel Linares

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana el reportatge el farem sobre l’embaràs adolescent.

Què és?

L’embaràs adolescent o embaràs precoç és aquell embaràs que es produeix en una dona adolescent entre l’adolescència inicial o pubertat i el final de l’adolescència. L’OMS estableix l’adolescència entre els 10 i els 19 anys. La majoria dels embarassos en adolescents són embarassos no desitjats.

L’embaràs en una dona adolescent pot arribar a terme, produint-se el naixement, o interrompre per avortament, ja sigui aquest espontani o induït.

Taxes de naixements en adolescents

Les xifres en els diferents països del món varien des de les màximes de Níger i Congo (amb més de 200 embarassos per cada 1000 dones adolescents) a taxes d’1 a 3 per 1000 en Corea del Nord, Corea del Sud i Japó.

Entre els països desenvolupats de l’OCDE, Estats Units i Regne Unit tenen el nivell més alt d’embarassos en adolescents, mentre que el Japó i Corea del Sud tenen els més baixos.

Segons l’organització Save the Children cada any neixen 13 milions de nens de dones menors de 20 anys d’edat a tot el món; més del 90% en els països en desenvolupament i als països desenvolupats el restant 10%. Les complicacions de l’embaràs i el part són la principal causa de mortalitat entre les dones entre les edats de 15 i 19 en aquestes zones. La major taxa d’embarassos d’adolescents en el món està a l’Àfrica subsahariana, on les dones tendeixen a casar-se a una edat primerenca. En Níger, per exemple, el 87% de les dones enquestades estaven casades i el 53% havia donat a llum a un nen abans de l’edat de 18 anys.

Causes de l’embaràs en l’adolescencia

En algunes societats, el matrimoni a edats primerenques i el rol de gènere que tradicionalment s’assigna a la dona, són factors importants en les altes taxes d’embaràs en l’adolescència. Així, en alguns països de l’Àfrica subsahariana, l’embaràs adolescent se celebra perquè és la prova de fertilitat de la dona jove. Al subcontinent indi, el matrimoni en adolescents i l’embaràs és més comú en les comunitats rurals tradicionals, on és apreciada una nombrosa descendència, en comparació de la taxes de les ciutats.

Per acabar, hem fet una enquesta als alumnes Marina Carrillo (4t A), Paula Plana (4t A) i Jaime Pelayo (4t B) per saber el que opinen sobre els embarassos adolescents.

1. Què opines sobre aquest tema?

Marina: “Más vale gomita para el aparato sexual masculino que ropita para el niño”.

Paula: Crec que és un tema complicat ja que encara som massa joves.

Jaime: És un tema que s’hauria de controlar més.

2. Què faries si actualment et quedessis o deixessis al la teva parella embarassada?

Marina: La píndola del dia de després.

Paula: La píndola del dia de després.

Jaime: L’ajudaria.

3. Creus que la teva família et donaria suport?

Marina: I tant, sense dubte.

Paula: Sí, encara que s’enfadarien.

Jaime: No, em fotrien fora de casa.

4. Coneixes a algú que li hagi passat?

Marina: No.

Paula: No.

Jaime: No.

5. Si a alguna amiga li passés li donaries suport?

Marina: Estaria amb ella en tot moment.

Paula: Sí, l’ajudaria en tot moment.

Jaime: Primer, li fotria una “bronca”, però després l’ajudaria.

6. Creus que el pare del fill et donaria suport? Li donaries suport?

Marina: Depèn del pare.

Paula: Depèn del pare.

Jaime: Sí, en tots moments.

Carles Fernández i Dani Ferrero

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere.

A continuació us deixem una entrevista sobre la violència de gènere: 

1- Què porta a una dona a justificar el maltractament per part de la seva parella? 

Que ella l’estima.

2- Quines són les principals excuses que una dona es diu a si mateixa i als altres sobre la conducta de la seva parella?

Ja passarà.

3- Quins senyals d’alerta poden fer reaccionar a una dona que la seva parella la maltracta?

Que li faci mal.

4- Opinió

Les dones no haurien de ser maltractades.

Gerard Reyes i Jaime Pelayo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »