Les Barraques Digitals

L’APM (Alguna Pregunta Més) és un programa d’humor de tv3, l’ emeten cada dimarts a les a les 21:50h.

Hem entrevistat algunes persones per saber quanta gent el veu i si li agrada.

-Has vist l’APM alguna vegada? T’ha agradat?

Brian: Sí, Sí.

Lauren: Sí, Sí.

Marco: Sí, Sí.

Marc:  Sí, Sí.

Amb quina freqüència ho veus?   

Brian: quan me’n recordo.

Lauren: de vegades.

Marco: quan me’n recordo.

Marc: sempre.

Quina secció t’agrada més?

Brian: Les 12 campanades.

Lauren: és de ser inutiles.

Marco: El defensor de l’espectador.

Marc: Frases soltes.

Repeteixes frases de l’APM?

Brian: Sí.

Lauren: Sí.

Marco: Sí.

Marc: Sí.

Edgar González i Carlos García

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El reportatge d’aquesta setmana tracta de la immersió lingüística a Catalunya. Aquest inici del curs escolar s’ha caracteritzat per una notícia que ha impactat a la societat catalana, la decisió del tribunal d’obligar que el castellà també sigui llengua utilitzada a les aules catalanes,  provocant una gran diferència d’opinions,  alguns afirmen que si fan unes escoles en castellà i altres en català hi haurà molts conflictes entre elles. La població catalana no està d’acord perquè està en territori català i es parla en català.  Hem volgut  saber què opina el nostre director :

1. Què li sembla la immersió lingüística a Catalunya ?

– Que no hi ha cap problema, que els habitants parlen els dos idiomes ( català i castellà ) , i em sembla bé que hi hagin escoles en castellà per les persones de pas ( persones que sols es queden un temps en el país ).

2. Pensa que podria influir en aquest institut?

– No, perquè en el nostre institut es parla tant català com  castellà.

3.  Què faria per evitar aquest conflicte lingüístic?

– Són temes de política, hi ha molts temes  entremig.

Delfin Candal i Nahum Martinez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Isabel Marant  

És la dissenyadora del moment a París i la nova obsessió gringa. Aquesta dissenyadora s’ha convertit en ’’chica it’’ del moment, tant ella com la dona per la qual dissenya.

Va començar dissenyant accessoris l’any 1989, cinc anys més tard, al 1994, fa la seva primera col·lecció: Pret-a-porter.

És una de les grans dissenyadores independentment preferides, la majoria dels joves porten alguna cosa la qual ella diu que no és cara, mentre que sí que ho és, per exemple; el seu estil Bohemio-Chic i estètica simple i relaxada.

 Per aquesta col·lecció Primavera Estiu 2011, la dissenyadora es deixa influir molt pel surf  californià i el skate boarding, amb casaques com les dels  basketbolistes i algunes propostes com la dels shorts.

La dissenyadora recomana:                                       

-Casaques esportives amb pantalons pescadors (pitillos) amb sabates de taló amb punta.

-Jersei de llana perquè segons ella queden bé amb tot, amb pantalons pescadors i sabates amb taló.

-S’inspira en la dècada dels 50 i 70, els pantalons de boca ampla amb polos relaxats i casaques esportives.

-Shorts amb botes i amb peces amples a dalt.

-Vestits com els d’abans, amb flors, acolorits i romàntics, però ara amb botes i cinturons llargs que donen la volta a tota la cintura.

– Faldilles florides amb tops de reixes, cinturó i una jaqueteta o camisa de jeans per sobre i òbviament amb botes.

– Jerseis de llana amb minis.

Eperem que us agradi molt i que us serveixi per anar a la moda aquesta primavera 2011.

Loubna Daih i Raquel Sánchez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

L’estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades  però de les quals estiu és la tercera estació de l’any. Les característiques de l’estiu són: l’augment fort de la temperatura a causa de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte al pla de l’el·líptica, que fa que a les zones on és estiu . Els raigs del Sol incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del dia respecte la nit. Paradoxalment a l’hemisferi nord la distància respecte al Sol és major durant als mesos d’estiu que a l’hivern.

En molts països es produeix el període de vacances, tant a paper que fa a l’escola com a la majoria de feina. Per això s’associa a una època de diversitat i de relaxament, oposat a la rutina que impera durant la resta de l’any.

A continuacio teniu una entrevista que hem fet a tres alumnes de l’institut :

Quina és la teva època preferida? Per què?

Alumne 1:L’Estiu.Per les vacances.

Alumne 2:La primavera.Per les flors…

Alumne 3:L’estiu. Per les vacances.

Què és el que més t’agrada de l’estiu?

Alumne 1:La piscina, la platja…

Alumne 2:Les vacances.

Alumne 3:La tranquil·litat.

I el que més odies de l’estiu?Per què?

Alumne 1:La calor. Perquè no m’agrada.

Alumne 2:Que a vegades es fa massa el gandul.

Alumne 3:La calor.Perquè és molt xafogosa.

Què significa l’estiu per a tu?

Alumne 1:Tranquil·litat.

Alumne 2:Vacances.

Alumne 3: Vacances

Què sols fer a l’estiu?

Alumne 1: Sortir amb els amics…

Alumne 2:Dormir molt.

Alumne 3:Anar amb els amics a la platja.

T’agradaria que totes les èpoques fossin com l’estiu?

Alumne 1: No.

Alumne 2: Sí.

Alumne 3: No.

Ruben Rodriguez i Silvia Pou

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El reportatge d’aquesta setmana està basada en la sèrie de Polseres Vermelles.

Aquesta sèrie televisiva ha estat emesa per TV3, dirigida per Pau Freixas i creada per Albert Espinosa.

Per comprendre millor la sèrie cal saber una mica de la vida de l’Albert Espinosa.

Va néixer a Barcelona el 5 de novembre de 1974, és un guionista i actor. La vida d’Albert va ser una mica tràgica perquè quan era petit va tenir càncer i com a conseqüència li va suposar perdre una cama. Durant la seva joventut va estar ingresat en un hospital bastants anys lliutant contra la mort.

Als 24 anys, va abandonar l’hospital i va començar a estudiar carreres universitàries on es va graduar com a enginyer industrial, tot i això, va començar a escriure guions i actuar amb un grup.

Va començar a destacar en el món del cinema a l’any 2003 amb la pel·licula Planta 4ª.

Al 2006 va fer dues pel·lícules escrites per ell mateix. Al 2007 va començar el rodatge d’una pel·lícula que l’any següent s’estrenaria al seu debut com a director cinematogràfic.

L’any passat va tenir molt d’èxit la pel·lícula Herois dirigida per Pau Freixas la qual ell va ser coguinista.

Actualment, està treballant a la cadena de televisió catalana TV3 amb l’estrena de la sèrie Polseres Vermelles que està basada en la seva experiència.

Ara passarem a parlar sobre què ens explica la sèrie.

Els 6 actors principals formen un grup anomenat “polseres vermelles” i cadascun d’ells té un paper.

Polseres Vermelles narra la història d’un grup d’adolescents que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties, però a pesar d’aixó, parla de l’amistat, les ganes de viure i les ganes de superar-se cada dia.

El repartiment és el següent:

Àlex Monner fa de Lleó, aquest personatge és el que té més experiència dins la colla d’amics perquè és el que més temps porta a causa que té càncer, i li han hagut d’emputar la cama. És valent i amistós. És el “líder” del grup.

Joana Vilapuig fa de Cristina, aquesta nena va entrar a l’hospital perquè tenia anorèxia. Al cap del temps, s’ha vist una evolució considerable i s’ha superat ella mateixa. És la “noia” del grup dels polseres.

Igor Szpakowski fa de Jordi, que és el company d’habitació de Lleó. Comparteixen la mateixa malaltia i també li han emputat la cama. Interpreta el paper de “segon líder”. Té un caràcter tranquil i una mica poruc.

Marc Balaguer fa de Toni, un noi que té síndrome d’Asperger. Té la capacitat de contactar amb els que estan entre la vida i la mort. Té un caràcter molt amistós i mai diu mentides. És el “llest” de la colla.

Mikel Iglesias fa d’Ignasi, el nen que es va morir a la primera temporada, que va morir en una operació de vida o mort. En l’evolució d’aquest personatge hem vist una millora impressionant. L’Ignasi era i sempre serà el “guapo” del grup.

Nil Cordoner fa de Roc, el més petit dels polseres, un nen que estava en coma des de feia 2 anys, i que al final vam veure que es despertava del coma. En Roc era el “imprescindible” dels polseres vermelles.

Actualment, la sèrie ha acabat la primera temporada amb un èxit bestial.

Per confirmar que aquest final que ha tingut molt éxit hem sortit a fer unes preguntes per veure l’opinió de la gent.

En general a la gent li agrada la sèrie de TV3 perquè amb ella aprens molt i fa que valoris més el que tens. Pensen que està ben enfocada i el personatge que més els agrada és en Lleó, per les seves ganes de viure i d’aprofitar el moment.

Esperem que us agradi!

Daniel Mora i Carla Fernández

Filed under: Reportatge | 1 Comment »

Aquesta setmana hem decidit fer un reportatge sobre les pàgines següents:

-”Asco de vida”

-”Cuanta razón”

-”Vaya gif”

-”Tenía que decirlo”

-”Visto en facebook”

-”Cuánto cabrón”

-”No tengo tele”

Tot va començar amb “Asco de vida” que va sorgir fa 3 anys(2008) quan dos catalans; Álex Tomás i Rubén Lotina es van conèixer a Nova York. Amb el temps va sorgir una gran amistat entre ells i van fer diversos projectes junts, però cap va sortir tan bé com “Asco de vida”(pàgina copiada de vie de merde a França). Aquesta pàgina que ja porta funcionant des del 23 d’abril de 2009, comparteix experiències comprometedores que la gent explica per compartir amb els internauts per la seva diversió.

Amb l’èxit que van tenir amb l’anterior pàgina van crear més pàgines com per exemple:

-”Cuánta razón”, on pots enviar els millors cartells que hi ha a la xarxa, aquí trobareu des de cartells mítics fins als més nous.

-“Vaya Gif”, on pots penjar imatges amb moviments graciosos.

-“Tenía que decirlo”, on pots enviar queixes que has d’escriure-les perquè si no, no t’aguantes.

-“Visto en facebook”, on pots compartir coses gracioses que et trobes per facebook,tuenti,twitter, etc

-“Cuánto cabrón”, recull les millors ximpleries que hi ha a la xarxa, actualitzant-se diàriament gràcies a les aportacions dels nostres lectors. Aquí trobareu; fffuuuus, forever alone, fuck yeah i més cares mítiques.

-“No tengo tele”, recull els millors vídeos de la xarxa,com vídeos d’humor, fins a vídeos d’última hora, passant per vídeos curiosos, esports, etc.

Enquesta:

També hem fet una enquesta als alumnes de la classe de web i revista preguntant quines d’aquestes 7 pàgines visiten més.

-”Asco de vida”: 11 alumnes

-”Cuanta razón”: 14 alumnes

-”Vaya gif”: 5 alumnes

-”Tenía que decirlo”: 4 alumnes

-”Visto en facebook”: 8 alumnes

-”Cuánto cabrón”: 8 alumnes

-”No tengo tele”: 1 alumne

Esperem que visiteu les pàgines i que us agradin,també podeu fer un comentari en aquesta entrada posant la vostra opinió o la pàgina que més visiteu!!

Loubna Daih i Sandra Mercado

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Us portem una enquesta sobre el dia de Pasqua!

– Què et sembla el dia de Pasqua?

Alumne 1: No està malament

Alumne 2 Molt bé

– T’agrada el dia de Pasqua?

Alumne 1 Sí

Alumne 2 Sí

– Et regalen la mona de Pasqua?

Alumne 1 Sí, però no els padrins.

Alumne 2 Sí, els pares i els tiets.

– Celebres normalment el dia de Pasqua?

Alumne 1 Normalment sí.

Alumne 2 Sí, cada any.

– T’agrada menjar la mona?

Alumne 1 Sí.

Alumne 2 Sí.

– Celebres el dia de Pasqua en família?

Alumne 1 Sí.

Alumne 2 Sí.

– Celebres el dia de Pasqua en un lloc en concret?

Alumne 1 No, a casa amb la família.

Alumne 2 Sí, en família a casa dels avis i dels tiets.

Silvia Pou i Sergio ruiz 

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El reportatge d’aquesta setmana tracta sobre el dia de Pasqua on és festa a Catalunya el dilluns després de Setmana Santa.

En aquest dia és tradició que els padrins del nens regalin la típica mona de xocolata als seus fillols, ja que és un dia per passar en família per gaudir del gust de la xocolata en els nostres paladars. La mona és una figura feta només de xocolata i pot tenir qualsevol forma, dibuix etc, les mones poden tenir un preu des de 50 fins a 500 euros ja que poden ser de la mida que els padrins desitgin.

Les mones que s’han venut més aquest any són les de: Bob Esponja, Dora la Exploradora, Pocoyo, Messi, Iniesta, Copa del Rei, Mickey Mouse, Phineas i Ferb, La copa del Mundial etc.

El seu origen ve del mon àrab que significa provisió de la boca, en el poble que té més fama és a Alberic a la Comunitat Valenciana, que el seu consum està restringit a la Pasqua, hi ha molts tipus de mona des del pastís normal amb l’ou de xocolata, fins a mones amb dibuixos animats i figures variades. A les illes Balears és típic que la mona tingui forma d’algun animal com la serp, sargantana, mico, conill etc.

Silvia Pou i Sergio Ruiz

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

A causa del desastre de Japó ens hem començat a interessar per aquesta cultura.
En aquest reportatge us explicarem la història de Japó, la cultura i la seva religió.

El nom Japó significa “origen del Sol”.
El nom Nippon és utilitzat en els segells i en els esdeveniments esportius, en canvi Nihon, és utilitzat a l’interior del mateix Japó, penúltim nom que se li dóna a aquest lloc, és el que diem nosaltres, Japó, que ve del xinès, i per últim en malaí se’l denomina Japang, on els portuguesos també van agafar-ne el nom.

Història

Primer comencem a explicar una mica la història de Japó.
Va ser fundada al segle VII a.C per l’emperador Jinmu. Els xinesos van instaurar la seva cal·ligrafia i el budisme, però el poder encara continua dels nobles japonesos.
Durant els s.XVI embarcaments d’Espanya, Portugal i Països Baixos, van arribar a Japó i van fundar missions Cristianes. Al principi del s.XVII els japonesos van començar a olorar-se l’existència d’aquestes missions Cristianes i van prohibir les relacions amb l’estranger, excepte els xinesos i els neerlandesos per la mercaderia.
Amb aquesta relació occidental, Japó va canviar la seva societat.
Al 1868 es va abolir el poder feudal i, van agafar més costums accidentals, inclòs un sistema legal i de govern occidental, també es va reformar l’economia, la societat i el sistema militar.
D’aquesta manera, Japó es va convertir en la primera potència mundial d’Àsia.

A l’època del 1920 a Japó van succeir problemes que la democràcia no podia solucionar.
Algunes de les raons van ser: el costat conservador que es situava a un dels principals llocs del parlament, recolzaven que la democràcia estava molt dèbil. També, la corrupció dintre del govern, va fer més inestable la situació, amb la conseqüència de acusacions de la Camara Baja, cap al govern. En l’economia van baixar, a part que altres països les cobressin més per les exportacions, o importacions del seu país. La suma d’aquests problemes i la retirada per Xina dels comerços japonesos, van fer que Japó conquerís Manchuria sense permís del seu governador.
Encara que després el ministre Inukai va retreure aquests actes extremistes, i per això el van assassinar.
El 15 de maig del 1932 el nou govern va adoptar una posició molt estricta, on controlaven l’educació, també va començar a tornar-se agressius respecte a la conquesta de territoris. Això va acabar que una altra vegada, Japó va conquerir Manchuria, i això va desencadenar la Segona Guerra Sino-Japonesa.

Al desembre del 1941 Japó va atacar la base naval nordamericana, amb la conseqüència que li declaressin la guerra a Japó en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Finalitzat el conflicte, l’exèrcit nordamericà va ocupar el territori japonès fins al 1952 pel qual Japó començaria una nova regeneració econòmica.
Va estar ocupada fins el 1972, i actualment l’exèrcit nordamericà encara manté bases en aquesta illa.
En març del 1995 la secta Verdad Suprema va fer un atac al metro de Tokio. Al 1998 es sentencia a condemna perpètua al màxim representant de la secta, i als altres membres de la secta se’ls castiga amb pena capital.
El 2009, els partits demòcrates japonesos van sortir guanyadors en les eleccions, obtenint 300 escons i 480 disponibles.

Cultura

La cultura actual japonesa és influïda per Àsia, Europa i Estats Units. La impressió tradicional en fusta i l’art occidental van crear el manga. Després el van passar a la televisió i a sèries de dibuixos, això es dirà animats.
La música japonesa és eclèptica, agafant instruments, acords i escales de països veïns. També ha estat influïda per la música xinesa, encara que després de la Segona Guerra Mundial va ser molt més influïda per Estats Units i Europa, que gràcies a aquesta influència van crear el J-Pop (música pop japonesa).
També, ells tenen el costum de cantar en karaokes.
Respecte a la literatura japonesa, els llibres més vells són: El Koiji (que significa, registre de coses antigues) i el Nihonshoki, que és el segon llibre més vell de la història de Japó i el Man’yōshūun llibre de poemes que encara que estigueés escrit en caràcters xinesos és del Japó.
Genji Monogatari de Murasaki Shikibu és la primera novel·la japonesa.

Religió

Els japonesos tenen una religió sincretista (una religió que agafa diferents costums d’altres religions).
El budisme és la religió majoritaria, malgrat que fins el s.VII va ser el sintoisme encara que, ara el sintoisme és la segona religió en nombre de seguidors.
A part de les religions, les supersticions japonesas estan bastant esteses per tot el país, ja que serveixen per donar lliçons sobre la vida quotidiana.

Esperem que després d’aquesta petita explicació de la història, cultura i religió japonesa, us comenceu a interessar per aquesta cultura, i si podeu, ajudar a la gran catàstrofe que ara mateix està patint.

Raquel Sanchéz i Verónica I. Basquens

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El reportatge d’aquesta setmana tracta sobre l’exposició dels nens a la televisió.

En aquests programes els  pares aprofiten la innocència i la imatge del seus fills per treure’n profit, gairebé sempre per treure un profit econòmic.
Els nens, d’entre edats variables entre els 3 i els 12-13 anys aproximadament, no són conscients del que fan, de les repercussions dels seus actes i de com això els marcarà per sempre el seu futur.

Nosaltres ens preguntem si això és ètic. Si uns pares que estimen al seu fill el deixen el que, per exemple, ha succeït en un programa de l televisió filipina amb en Jan-Jan, i que ha donat la volta al món.
La història del Jan-Jan

En Jan-Jan és un nen que va aparèixer fa unes setmanes a un programa d’entreteniment de la televisió nacional filipina anomenat “Willing Willie”.
Primer de tot, el nen, va respondre amb molta por a les preguntes del presentador Willie Revillame,  seguidament va presentar a la seva tieta i va començar la seva actuació.

L’actuació consistia en ballar d’una manera insòlita per a un nen de sis anys, com si fes un striptease.

El públic cridava i reia i el presentador, eufòric l’animava. El pobre Jan-Jan no comprenia per què la gent reaccionava d’aquella manera i amb les llàgrimes a punt de sortir del seus ulls va continuar ballant.

A l’acabar l’actuació el presentador li va comentar al nen que s’havia quedat sorprès i a continuació li va donar el premi de 10 mil pesos.

Un premi de 10 mil pesos que la seva família necessitava urgentment. Tan urgentment que no els importava causar un trauma al seu fill petit.

En aquell moment ja van començar les reaccions de la gent que s’havia sentit ofesa.
La Comissió de Drets Humans (CHR) va manifestar que el programa havia violat la llei de protecció a la infància i a través de les xarxes socials com Facebook, la gent demanava en massa la dimissió del presentador.

No hem de marxar tan lluny per veure més casos “d’abusos” als infants. Als programes de “busca-talents” podem veure constantment com els més petits han de fer el que per a ells és una cosa normal sense saber que l’estan utilitzant per fer riure a la gent.

La veritat que no sempre els nens mostren una habilitat ridícula al gran públic o als càstings. Són innumerables els casos de nens amb talent per exemple de ballar, de cantar o d’actuar que intenten fer-se famosos i buscar l’èxit des de ben petits.
Alguns casos famosos són per exemple les Germanes Olsen, que van començar des de petites participant en anuncis i pel·lícules i que van acabar tenint la seva pròpia sèrie. Al cap dels anys han caigut en les drogues i malalties com l’anorèxia.

Per desgràcia no són les úniques, actrius com Lindsay Lohan, Drew Barrymore han passat per circumstàncies semblants, caient en mals vicis de vida com les drogues i l’alcohol.

Un altre cas que hi ha són per exemple els vídeos que es pugen a Internet i que acaben veient milers de persones (depenent de la repercussió del vídeo) i que donen la volta al món.

La nostra opinió es que els pares han de valorar molt conscientment les causes que poden provocar-li al nen i si no ho veuen clar és millor no fer-ho i si el seu fill de veritat té un talent i li agrada fer això ja ho farà quan tingui la capacitat i ho hagi dedicit ell mateix.
Al cap i a la fi aquest és un tema on cadascú té la seva opinió. Vosaltres què n’opineu sobre aquest tema?

Sandra Mercado i Tània Sánchez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

La Primavera és la segona estació de l’any. Comença el 21 de març i acaba el 21 de juny, això a l’hemisferi nord. A l’hemisferi sud la primavera comença el 21 de setembre i acaba el 21 de desembre. És una estació on les flors i les plantes comencen a florir, i es nota la presència dels insectes. L’únic inconvenient de la primavera són les al·lèrgies que tenen algunes persones. D’aquestes al·lèrgies n’hi ha de molts tipus, la més comuna és l’al·lèrgia al pol·len. La primavera és l’època on els processos de naixement i de creixement augmenten en qualsevol forma de vida.

A la primavera estan indicades les verdures de fulla verda; així com aliments de gust amarg o agre, que netejaran els òrgans relacionats: llimones, aranges, xicoira. En aquiest procés d’nici del cicle vital, podríem començar a moure la nostra energia global.

Ara podreu veure un petita enquesta que hem fet a alguns dels nostres companys!

1-La primavera és la teva estació preferida de l’any? Quina?

Nen 1: No, l’estiu. 

Nen 2: Sí i també l’estiu.

Nen 3: No, és l’estiu.

Nen 4: No, és l’estiu.

2-Què és el que més t’agrada de la primavera? Per què?

Nen 1: Les flors, perquè fan més bonic el paisatge.

Nen 2: Que deixa de fer fred.

Nen 3: Que fa calor.

Nen 4: Que comença a fer calor.

3-Què és el que més odies de la primavera? Per què?

Nen 1: Els insectes, perquè molesten per les nits.

Nen 2: El pol·len, perquè molesta molt.

Nen 3: Que hem d’anar a l’escola.  

Nen 4: El pol·len, perquè molesta.

4-A causa de la primavera tens algun tipus d’al·lèrgia? Quina?

Nen 1: No.

Nen 2: No.

Nen 3: No.

Nen 4: Sí, al pol·len.

5- Què significa per a tu la primavera?

Nen 1: Mai m’havia preguntat això.

Nen 2: Que arriba el bon temps.

Nen 3: Res.

Nen 4: Que falta poc per l’estiu.

Daniel Mora i Mariama Ceesay

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El rock and roll va néixer a la dècada dels 50, amb Elvis Presley, com a cantant més destacat i rei del rock and roll, Jimmy Hendrix com a millor guitarrista i Led Zeppelin com a millor grup.

Els instruments més utilitzats del rock and Roll van ser:

La guitarra elèctrica

La bateria

El baix

L’harmònica

El teclat

Té unes qualitats rítmiques molt semblants a la música negra.

La seva popularitat va servir perquè molts músics s’expressessin i es difonguessin en llocs nacionals i locals. Això li va passar a molts rockers negres com en Chuck Berry.

A la dècada dels 50 els adolescents buscaven un nou tipus de música, per primera vegada un gènere es dirigia a ells: el Rock and Roll.

A l’època de l’esclavitud negra als Estats Units van desenvolupar un nou tipus de música, el blues. Però els músics blancs també van evolucionar i van fer el country, l’aparició de la guitarra elèctrica va donar naixement al R&B (Rhythm and Blues), que va ser el pare del Rock and roll. Un dels seus precursors va ser Muddy Wathers en 1949. A partir dels anys 60 va evolucionar i extendre’s per tot el món.

Alan Freed, un locutor d’una ràdio de Cleveland (Ohio), va començar a emetre al seu programa cançons de Rock and Roll, nom que ell va donar a aquest gènere, i va aconseguir crear-ne un programa exclusivament dedicat i es va popularitzar. A més va organitzar el primer concert de Rock and Roll l’any 1952. També va ser l’any que Bill Haley va formar “The Comets”, banda que podria ser considerada la primera de Rock and Roll, i que va composar la primera cançó que va entrar a les llistes d’èxits de Billboard “Crazy Man Crazy”.

No va ser fins el 1954 que el Rock and Roll es va convertir en un fenomen nacional amb la cançó “Rock Around The Clock” de Bill Haley.

Del Rock and Roll es van crear molts subgèneres com el hardcore, el rockabilly, van ser patrocinats per en Phil Spector i d’ell se n’han derivat gèneres com el heavy metal, el punk rock i el glam. De tots ells encara existeixen elements comuns del rock. Així Lennon va definir el glam com el “rock and roll amb pintallavis”, i alguns artistes de heavy metal o hard rock com Motörhead o AC/DC que els hi agrada definir-se com a artistes de rock and roll.

Dani Rama i Sara Rivera

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana, en motiu de la celebració del dia internacional de la dona treballadora que es celebra el 8 de març, farem un reportatge sobre aquest tema. 
Les dones al llarg de la història han estat tractades injustament i han tingut una conducta molt pautada per a cada moment i situació de la seva vida. Es creia que la dona era inferior a l’home per naturalesa, cosa que no és veritat.

A partir del segle de les llums els drets de la dona van començar a ser reclamats per elles. A continuació us mostrarem l’evolució de la dona al llarg de la història.

A la prehistòria les dones es dedicaven a la recol·lecta de productes vegetals, mentre que els homes que tenien la constitució física més forta, es dedicaven a la caça. Més tard, van ser les dones que es dedicaven a l’agricultura.

A l’Edat Mitjana amb l’augment de la població es va crear la necessitat de comerciar, i amb això l’aparició de la burgesia. La dona, sempre depenia de l’home: quan era petita del pare, quan es casava del marit, i si quedava vídua del fill.

La tasca que feia la dona sempre era a casa i el més important era el paper d’esposa i de mare.

Es van començar a crear rols difícils de canviar, ja que la religió, que era la base de la cultura incapacitava a la dona i donava tot el poder civil i l’educació a l’home.

La Revolució Francesa va ser un fet molt important per a la dona. Les dones van participar activament en aquesta revolució.

Encara que les dones es van poder beneficiar d’algunes reformes socials (matrimoni civil, divorci…) no van aconseguir la igualtat legal i van ser excloses de la vida política.
Al 1971 Olympe de Gouges, va redactar la Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana, en contrapartida dels Drets de l’Home i el Ciutadà que van ser creats al 1789. Va patir un greu càstig: va ser acusada de reialista i guillotinada al 1793.

A la mateixa època es va publicar a la Gran Bretanya la Vindicació dels drets de a dona, que argumentava que la dona no era per naturalesa inferior a l’home. Lamentablement no es va aconseguir res, encara que era el principi d’un gran canvi. 
La tenacitat que van tenir les dones que van participar en aquesta lluita és digna d’admirar. Al llarg del s. XIX les dones reivindiquen el vot femení.
Durant la Primera Guerra Mundial les dones van poder accedir a nous treballs, ja que els homes eren a la guerra i van poder mantenir l’economia dels seus països. Al llarg de tot el segle XX es van succeir fets molt importants que us explicarem amb detall en un altre reportatge.
Per què el dia internacional de la dona és el 8 de març?

Al 1910, 100 dones de 17 països van convocar la Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhague i van proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Al 1911 es va celebrar per primer cop a alguns països, però no el 8 de març, sinó el 19, on van assistir més d’un milió de persones.

A la setmana següent, més de 140 dones joves, la majoria immigrants van morir en un incendi a una fàbrica a Nova York. Aquest incident va tenir grans repercussions.

A l’any 1914 les dones van celebrar mítings el 8 de març per protestar per la guerra i per solidaritat.

Al 1917 les dones russes van escollir l’últim diumenge de febrer per commemorar els morts russos a la Primera Guerra Mundial, i declarar-se en vaga. En el calendari julià era el 23 de febrer però era 8 de març al calendari gregorià.

Carla Fernández i Tania Sánchez

Filed under: Reportatge | 1 Comment »

Aquesta setmana el reportatge que us proposem tracta sobre la BULÍMIA.

Definició: desordre alimentari causat per la ansietat i la preocupació excessiva de pes corporal i físic.

La bulímia és un trastorn psicològic i alimentari, de forma que l’individu que pateix aquesta malaltia té la necessitat de menjar molt i molt ràpid en períodes de temps molts curts, això genera una sensació temporal de benestar que després s’elimina a través de vòmits, dejuns o laxants. Aquesta malaltia és molt semblant a L’Anorèxia.
La bulímia és un cicle viciós del que sembla que mai es pugui sortir. Només te n’adones de veritat quan et vols sentir bé amb tu mateixa i això només s’aconsegueix quan t’adones que estàs fent mal al teu cos i perdent part de la teva vida i no deixes a la teva família viure feliç.
Hi ha més quantitat de dones que homes que pateixen bulímia, es desconeix quina és la causa exacta, però la bulímia es deu a més d’un factor.
Els símptomes et provoquen depressió, angoixa, etc.
Quan vénen ganes de menjar a vegades ho fan d’amagat perquè ningú els vegi perquè es senten que no són ningú al món i no volen que els descobreixin per no sentir-se avergonyits.
També hi ha un altre tipus de bulímia que es diu bulímia nerviosa que consisteix en provocar-se el vòmit amb molta regularitat.

N’hi ha 2 tipus: No porgant i Porgant 

No Porgant: Consisteix en aplicar-se medicines sense cap tipus de control i tenir la necessitat de fer esport de manera intensa.
Porgant: Consisteix en provocar-se el vòmit i utilitzar laxants en excés.

La bulímia es pot curar amb:
– teràpies psicològiques
– mesures dietètiques
– tractament farmacològic

El millor tractament és el farmacològic o psicològic que els ajuda a millorar la conducta.
Amb aquesta malaltia la gent deixa de tenir relacions socials amb la gent, amics, família etc, s’allunyen de la vida real i es creen el seu propi món.
Com que mengen d’una manera excessiva el seu cos rep al dia de 15.000 a 20.000Kcal.
Per culpa de la bulímia hi ha una gran quantitat de gent en risc sobretot dones i noies de qualsevol classe social, els països en els quals passa aquest tipus de risc són: Estats Units, Amèrica Llatina, La Unió Europea en general, Canadà, Austràlia, el Japó, Nova Zelanda i Sudáfrica.

La conclusió que hem tret amb aquest reportatge és que les malalties alimentàries poden posar en risc la vida de les persones que la pateixen.

Sergio Ruiz i Silvia Pou

Filed under: Reportatge | 1 Comment »

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països exportada d’altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s’expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com Dia de l’Amor i l’Amistat. A l’actualitat, es regalen roses i xocolates, normalment regalats a les dones pels homes. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s’ha estès a altres països, com Japó, la Xina i Taiwan.

La diada fa referència a Sant Valentí, nom de diversos sants, dos dels quals fan la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer: el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma.

La festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I. En tot cas, el patronatge sobre els enamorats no s’estableix fins al segle XVIII a Anglaterra.

A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril, Sant Jordi, tot i que al segle XV hi ha referències a una possible celebració de l’amor per Sant Valentí.

A continuació hem realitzat una petita entrevista a un alumne de cada curs i a dos professors del centre, aquí us la mostrem:
– Celebres Sant Valentí?

Alumne 1r: No, mai.

Alumne 2n: No, mai.

Alumne 3r: Si.  

Alumne 4t: No.

Professor: No.

Professor: No.

Professor: No.

Professor: N0.

– Aquest any és la primera vegada què ho celebres?

Alumne 1r: No.

Alumne 2n: No, mai l’he celebrat.

Alumne 3r: No.

Alumne 4t: No.

Professor: No.

Professor: No.

Professor: No.

Professor: No.

– Quin tipus de regal t’agradaria rebre?

Alumne 1r: Un llibre.

Alumne 2n: Una flor o una carta.

Alumne 3r: Flors.

Alumne 4t: Diners.

Professor: Flors.

Professor: Llibres o viatge.

Professor: Llibres.

Professor: Amor.

– Quin tipus de regal sols fer normalment?

Alumne 1r: Roses.

Alumne 2n: Una carta.

Alumne 3r: Una carta i alguna polsera.

Alumne 4t: No faig regals.

Professor: Roba o música.

Professor: Llibres o entrades per al teatre.

Professor: Llibres o excursions.

Professor: Caviar Iraní.

– Per a tu quin significat té aquest dia?

Alumne 1r: Fer regals.

Alumne 2n: Estimar una persona.

Alumne 3r: Demostrar el teu amor.

Alumne 4t: Un dia qualsevol.

Professor: Cap.

Professor: Cap.

Professor: Cap.

Professor: Cap.

Beatriz Molina i Mariama Ceesay

Filed under: Reportatge | Leave a comment »