Les Barraques Digitals

Hem fet un reportatge sobre el programa de televisió El Hormiguero és un programa de talk show. Va començar al 24 de setembre de 2006, es va estrenar al canal Cuatro (24 de setembre del 2006 fins al setembre del 2011) a partir del setembre del 2011 es va traslladar a la cadena Antena 3.

El programa és presentat per Pablo Motos, amb les famoses titelles Trancas i Barrancas. Compta amb la col·laboració de Luis Piedrahita( fa màgia), Raquel Martos, Marron(ciència), Juan i Damian(teletienda internacional).

Aproximadament el programa dura uns 50 minuts, comença a les 9:40 i finalitza aproximadament a les 10:30.

El programa porta 6 temporades amb més de 800 programes emesos a la televisió. El primer programa de la cinquena temporada del hormiguero 2.0, hi va assistir la família del famós Will Smith i Jackie Chan, protagonitzant la pel·lícula Karate Kid. La seva assistència al programa va batre el rècord en audiència 2442000 espectadors i el seu minut d’or va ser a les 22:42 amb 3496000 espectadors.

Preguntes: 

Veus el programa El hormiguero?

Daniel Fernandez: No, ara no el veig

Martí Esteban: Sí, avegades

Clàudia Fernández: Sí

T’agrada el hormiguero?

D= Sí.

M= Sí.

C= Sí.

Quin personatge t’agrada més de veure?

D= Jackie Chan.

M= Jorge Lorenzo.

C= Sergio Dalma.

Quin t’agrada més trancas o barrancas?

D= Trancas.

M= Trancas.

C= Barrancas.

Guillem Gonzalez i Marc López

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El Stop Online Piracy Act (SOPA) és un projecte de llei de la cambra de representants dels Estats Units que es va introduir el 26 d’octubre de 2011.

Aquest projecte fet pel departament de Justícia dels Estats Units fa possible que tant el departament de Justícia com els propietaris de drets intel·lectuals puguin obtenir ordres judicials contra aquells llocs web que violin els drets d’autor.Aquestes ordres judicials permeten la restricció d’accés d’aquells llocs que violin els drets d’autor.

Els opositors del llei diuen que viola la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que a la pràctica comporta la censura d’Internet i que amenaça la llibertat d’expressió.

La llei es preveu que segueixi el seu tràmit durant el gener de 2012.

Hem fet una petita enquesta ala gent de l’institut:  

Saps que és la llei sopa?

-Sergi F: Sí.

-Jose Roldan: Sí.

-Jose Pablo: Sí.

Et sembla bé?

-S: No em sembla bé.

-J.R: No em sembla gens bé.

-J.P: No.

Sols descarregar-te material pirata?

-S:No.

-J.R: Sí i molta.

-J.P: Sí un pilot.

Nahum Martinez i Lluis Rodriguez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter immediat, limitat, temporal i no professional que rep una persona, víctima d’un accident o malaltia sobtada.  

Consells bàsics de primers auxilis:

-Protegir: Valoreu l’entorn i aparteu la víctima de la zona de perill per evitar riscos. Senyalitzeu el lloc i adopteu mesures d’autoprotecció.

-Avisar: Activeu el sistema d’assistència sanitària urgent; doneu el màxim de dades sobre l’accident i procureu que s’entengui bé el missatge.

-Socórrer: Tranquil·litzeu la víctima, determineu les lesions i prioritzeu-ne les actuacions. Atenció preferent a les aturades respiratòria i cardíaca, i a les hemorràgies greus. No la mogueu, no li doneu ni menjar ni beure. Eviteu el refredament.

Qüestionari: 

– Saps què són els primers auxilis?

Vero: Sí.

Aroa: Sí.

Andrea: Sí.

–  Alguna vegada has hagut de recórrer als primers auxilis per salvar a algú?

V: No.

Ar: No.

An: No.

– Què vas aprendre al taller de primers auxilis?

V: De tot.

Ar: Com ajudar a algú.

An: Moltes coses.

– Sense el taller que vau fer a l’institut, sabries ajudar a alguna persona que ho necessiti?

V: No, però que actuaria per sentit comú.

Ar: No.

An: Sí.

– Com es fa el boca-boca?

V: Agafar el front i a la vegada li tirem el cap enrere estirant de la barbeta, posar la boca on la seva i bufar.

Ar: La mateixa resposta anterior.

An: Igual que la resposta  anterior.

Lorena Serrano i Laura Burgos

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Després de les setmanes de Nadal arriba el gener, un mes una mica més difícil de superar.
El Nadal és una època en la qual les persones es gasten molts diners intentant que les coses sortin bé i fent regals a la gent més important de les seves vides.

Però després d’unes de setmanes de tranquil·litat i sense preocupació apareix “La cuesta de enero”. Un moment amb dificultat per arribar a final de mes, un moment per intentar mantenir el pocs diners que queden després de les grans compres per les necessitats bàsiques.

Hem realitzat una petita entrevista a diverses persones per saber si pateixen aquesta situació:

– Creus que tu o les teves persones més properes estan afectades per “La cuesta de enero”?

· Diria que no.

· No.

– Opines que la d’aquest any serà més dur que els anys anteriors o no?

·  Sí.

· No.

– Has fet alguna cosa per intentar evitar-ho o que no fos tant difícil? Quina?

· Comprar els regals i altres coses uns quants mesos abans.

· Comprar el necessari.

Mercè Lloret López

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Durant aquest nadal, els regals més comprats aquests anys són els perfums i els comsmètics, encara que els més desitjats són els llibres i la roba. El client continua buscant els objectes al menor preu, la qual cosa fa que comprin productes rebaixats o en promoció. Dels que pretenen gastar més amb les compres d’aquest Nadal, el 36% ho argumenten com una manera de deixar de pensar en la crisi; per contra, els que tenen previst fer una despesa inferior respecte l’any passat, ho faran per por que la crisi empitjori.

Pel que fa al calendari de compres, gairebé el 40% dels consumidors espanyols realitzarà la compra de regals de Nadal durant aquesta primera quinzena de desembre. Aquest any són menys els que han avançat les seves compres al mes de novembre, ben al contrari que a la resta d’Europa, on cada vegada s’avancen més les compres nadalenques. Així doncs, a Europa els consumidors són més previsors i compren abans, mentre que aquí molts prefereixen esperar a gener i poder gaudir dels productes rebaixats.

Els espanyols dedicaran una mitjana de 560€ de les Despeses extres de Nadal. 114 € menys que l’any passat. Les Associacions de Consumidors recomanen realitzar les compres amb antel·lació i establir sense pressupost.

Enquesta  

-Creus que han disminuït les compres aquest nadal?

Laura: jo crec que sí, però a les notícies diuen que no.

Marc: sí, perquè hi ha més crisi.

Montse: Sí, jo crec que es fan compres més petites i més útils.

-Què t’agradaria que et regalessin?

Laura: Una càmera Canon.

Marc: Un mòbil.

Montse: Un netbook.

-Creus que es notarà la crisi aquest nadal?

Laura: Jo diria que sí.

Marc: Jo crec que sí.  

Montse: Sí, ja s’està notant.

-Penses passar les festes amb la família?

Laura: Sí, a casa de la meva àvia, amb tota la família.

Marc: Sí, amb el meu pare el dia de nadal i amb la meva mare a cap d’any.

Montse: Sí.

-Quant penses gastar aquest nadal?

Laura: El que consideri necessari.

Marc: Alguna cosa.

Montse: El necessari.

-Creus que la gent fa les compres abans que arribin les festes?

Laura: Si, molt abans, perquè els productes estan més barats

Marc: Sí.

Montse: No, crec que esperen fins l’última hora.

David Fernandez i Judith Gómez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Últimament, la gent veu amb més freqüència la televisió, ja que hi han diferents tipus de programes i per a totes les edats. En totes les cadenes apareixen cada vegada més sèries i programes que fa que la gent els vegi, en comptes de fer altres coses. Cada vegada els horaris estan mal repartits, sobretot en l’horari infantil.

La televisió pot influir sobretot als infants per això s’ha d’anar en compte del que es posa a la televisió i a quines hores. Encara que la majoria de les televisions posen les icones de l’edat, a la qual es permet veure’ls, la gent no en fa cas.

A meitat dels anys 50, la televisió va arribar a Espanya, quan només es veia en blanc i negre i tenia solament 2 canals, que encara hi són, la TV1 i TV2.

Amb l’apagada analògica es va instal·lar un nou sistema per poder veure més canals, aproximadament fins a 40 canals i amb més qualitat d’imatge, la Televisió Digital Terrestre, la qual es va instal·lar el 3 d’Abril del 2010.

Des de fa més temps, existeix un altre tipus de televisió, la televisió per cable, com són el Digital Plus, Imagenio, Gol Television etc. Aquesta forma de veure la televisió ens permet veure més canals nacionals i internacionals, tot i que s’ha de pagar una quota cada mes.

La mitjana d’hores que la gent veu la televisió a Espanya sol estar entre 3 o 4 hores diàries, més que la mitja mundial.

Enquesta

1-Quantes hores passes davant de la televisió?

Nahum: de 1 a 2 hores.

Edgar: 1 hora

Carlos: 2 hores

2-Consideres que és molt temps o poc?

Nahum: no és molt temps.

Edgar: poc.

Carlos: ni molt ni tan poc.

3-Quin canal és el que més veus?

Nahum: Neox.

Edgar: Antena 3.

Carlos: AXN.

4-T’agraden tots els programes o tens preferència per algun?

Nahum: Prefereixo els que fan riure.

Edgar: Sí.

Carlos: Prefereixo les sèries criminalistes.

5-Creus que són correctes els horaris?

Nahum: No, perquè posen programes a hores que no toquen.

Edgar: Sí.

Carlos: Sí.

6-Penses que està bé que els infants puguin veure qualsevol programa?

Nahum: No,perquè hi ha nens que ni saben què signifiquen algunes coses.

Edgar: Sí.

Carlos: No, perquè hi ha programes que no són per als nens petits.

7-Engegues la televisió encara que no la vegis?

Nahum: No.

Edgar: No.

Carlos: No.

8-Creus que ha millorat la televisió amb la TDT?

Nahum: Sí, perquè ara hi han més canals.

Edgar: Sí.

Carlos: Sí, perquè hi han més sèries i programes per veure.

9- Passes més hores davant de l’ordinador o de la televisió?

Nahum: passo més temps a l’ordinador.

Edgar: Ordinador.

Carlos: La televisió.

10- Tens més d’una televisió a casa?

Nahum: Sí.

Edgar: Sí.

Carlos: Sí.

11- Veus la televisió amb la família o prefereixes veure-la sol?

Nahum: amb la família.

Edgar: sol.

Carlos: sol.

Judith Gómez i David Fernandez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El Freestyle és un esport extrem de risc consistent a fer tota mena d’acrobàcies a l’aire mentre se salta amb una motocicleta de motocròs.

Els inicis del Freestyle MX es remunten als anys 90 quan s’originà als EUA arran de les celebracions que feien els pilots de Supercross  en guanyar una cursa, tot festejant el seu èxit amb un salt entre els obstacles com més arriscat millor.

Els pilots volen a més de 10 metres d’altura i aconsegueixen llargues distàncies de longitud, en aquest temps quan estan a l’aire, els pilots han de fer figures o trucs amb la major dificultat possible, amb estil.  Els pilots de FMX s’han inspirat durant molts anys en el BMX Bycicle motocròs, ja que molts dels trucs provenen del món de la bici.  S’usen motocicletes de motocròs amb diferents modificacions per aconseguir una major rigidesa també s’adapten alguns elements especials per realitzar figures.

Hem fet una petita enquesta a Aroa González, Judit Pascual i Marco Antonio.

· Saps què és el Freestyle FMX?

– Aroa: No

– Judit: Sí

– Marco: No

. Saps en què consisteix aquesta modalitat?

– Aroa: No

– Judit: Sí, és una espècie d’esport que es fa amb motos.

– Marco: No, ho sé.

· T’agradaria practicar-ho?

– Aroa: No, em faria por.

– Judit: No.

– Marco: No.

Lorena Serrano i Carlos García

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Aquesta setmana el reportatge serà sobre les energies no renovables i renovables.

L‘energia no renovable és aquella font d’energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a ser aconseguida, això farà un canvi enorme per ala vida humana hi ha que per tornar a fer es triga uns milers d’anys. Els combustibles fòssils que són els que s’extreuen dels fòssils que han quedat, aquestes energies són les més contaminats, hi ha sòlida (carbó), líquida (petroli) o gasosa (gas natural) queda poc més de 40 anys, si només utilitzem el petroli.

També tenim energies nuclears, és el combustible utilitzat en la generació d’energia nuclear, principalment es fa servir l’urani, que pot ser natural o enriquit, és a dir que l’urani que fa que la proporció d’isòtops radioactius sigui major.

Aquesta energia és la més sana pel medi ambient, però encara contamina i és molt perillosa.

Ara anirem a les renovables, les energies renovables són aquelles energies que no s’esgoten i que estan a disposició de tots els humans,aquestes energies fabriquen menys energia, però no contamina gens.

Hi ha cinc energies renovables: solar , hidràulica , eòlica , geotèrmica i energia dels mars i oceans.

Solar: La seva energia arriba a la terra de manera molt difosa, sent una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d’energia a la Terra.

Hidràulica: Les centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia potencial de l’aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric.

Eòlica: L’energia eòlica és l’energia obtinguda mitjançant la utilització d’aquesta energia mecànica, generada pels corrents d’aire que es desplaça a causa de les diferències locals depressió.

Geotèrmica: L’energia geotèrmica és aquella energia que pot ser obtinguda per l’home mitjançant l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra.

Mars i Oceans: L’energia de les ones, que és la més coneguda, produïda pel moviment de les onades.

He fet unes preguntes per saber què n’opina la gent:

–Què saps sobre les energies renovables i no renovables?

Que és un tipus d’energia que no s’esgota i que es posarà de moda, que s’esgota i que costarà molt tornar a fabricar-les.

–Quines energies són més usades en les no renovables i en les renovables?

El petroli, el gas natural i el carbó, eòlica i mareomotriu.

Luis Rodriguez Elvira

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El menjar escombraria conté alts nivells de greixos, sals, condiments i sucre que estimulen la gana i la set,  i per tant té gran interès comercial per als establiments. També conté nombrosos additius alimentaris.

Tots els aliments són perjudicials per a la salut si s’abusa del seu consum, però el menjar escombraria perjudica molt més si es menja habitualment i amb molta quantitat, moltes de les malalties com l’obesitat, les malalties del cor, la diabetis i les càries són degudes al consum abusiu d’ aquest menjar.

Hem fet unes enquestes a alumnes d’aquest institut:

1. Menges habitualment menjar escombraria?

-No.

-No, però els dies que més podem dir que ho faig són els caps de setmana.

-No.

2. Coneixes algú que tingui problemes per culpa d’aquest menjar?

-No.

-Sí.

-No.

3. T’agrada el menjar escombraria?

-Sí.

-Sí, a qui no.

-No.

Nahum Martinez i Sheila Romero

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

S’immobilitza el brau lligant-lo per les banyes i subjectant-lo per les potes i la cua. Se li posen unes torxes o boles de material inflamable a les banyes untades amb quitrà i se’ls pren foc. Després es deixa anar a l’animal en una plaça o pels carrers, aterrorizat en veure el seu cap embolicat en foc, el toro crida desesperadament, baveja i es dóna cops de cap  intentant desfer-se de les torxes i boles, de les quals cau líquid calent i brases que cremen els ulls, el morro i el cos de l’animal. Aquesta tradició  es celebra en diverses localitats de Tarragona, com Amposta. En ocasions es col·loquen focs artificials a les banyes. 

Hem fet una enquesta a uns quants alumnes de l’institut.

1- Què opines sobre aquest festeig?

-No m’agrada, crec que és una falta de respecte per part dels animals, ja que també són éssers vius com nosaltres.

-No, m’agrada però és tradició de molts pobles d’Espanya.

-No m’agrada.

2- Has anat algun cop a veure’l?

-No, ni penso anar-hi.

-Sí.

-No.

3- Creus que s’hauria de conservar perquè fos una tradició?

-No.

-Sí.

-No, perquè veig que és una manipulació dels animals.

Nahum Martinez i Sheila Romero

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Una droga és una substància que s’introdueix en el cos humà por modificar temporalment el sistema nerviós d’una persona i pot crear adicció. 

Abans dels primers pobles ja hi ha proves que l’home feia ús de drogues. Als anys 80 la droga comença a produir-se molt i inicia a escampar-se pels llocs més criminals del món. La droga pot produir una adicció molt forta i produiex canvis físics i psicològics, alguns dels canvis que genera són:

Dependència: Comences a valorar la droga com la primera cosa més important de la vida.

Tolerància: Els cos té problemes físics o psicològics i pren aquesta droga per parar aquestes molèsties.

Les drogues estan sent un problema molt greu en els últims anys i molts són els països que tracten de parar-ho mitjançant diferents vies, com campanyes i operatius antidrogues i el seu tràfic. Però cada país estableix unes regles com per exemple, a l’Occident l’ús de l’alcohol el tabac i altres estimulants són legals només, en lloc de la medicina. En alguns d’aquests països com en els Països Baixos l’ús de la marihuana és legal.

Per consumir o tenir drogues il·legals en espais públics pot comportar una sanció  de 300 als 3.000, a Catalunya, consumir drogues il·legals en espais públics no és delicte, però si tràfica o la produeix en espais públics pot tenir una sanció d’un a nou anys de sanció.

A continuació he fet una enquesta a alguns alumnes de l’institut:

Quants anys tenias el primer cop que et vas emborratxar?

-14 anys.

-14 anys.

-15 anys.

Quants cops en els últims 12 mesos has consumit drogues?

-5 cops

-2 cops

-6 cops.

T’agrada beure alcohol?

-Sí

-Sí

-No/sí

Quants dels teus amics consumeixen drogues?

-Tots.

-Tots.

-Quasi tots.

Has provat la marihuana algun cop? Amb quants anys?

– Amb 13 anys.

-13 anys.

-14 anys.

Edgar Gonzalez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Els simpsons és una sèrie d’animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units d’Amèrica per Fox Broadcasting Company,en format de comèdia, s’ha emès en diversos països del món. La sèrie és una paròdia de la societat nord-americana que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble anomenat Springfield.

Groening va crear una família disfuncional i va anomenar els seus personatges en honor als membres de la seva pròpia família, substituint el seu propi nom per Bart. Des del seu debut el 17 de desembre de 1987 s’han emès més de 500 episodis i la pel·lícula the Simpsons the movie va recaptar 526 milions de dòlars a tot el món.

Els primers episodis dels Simpson a tot l’Estat espanyol foren emesos també en català,  ja que s’emetia Els Simpson a TVE2 entre 1991 i 1994, i després a Antena 3 de 1995 fins ara. 23 anys de Simpsons i segur que encara en queden molts més.

David Fernández

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El 23 d’octubre Marco Simoncelli, pilot de Moto GP, va morir al circuit de Sepang, Malàsia.

Va patir una caiguda després de la qual, encara aferrat a la seva muntura, va ser atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi d’una manera tan brutal que fins i tot el seu casc va sortir acomiadat. El pilot italià va patir molt greus traumatismes al capdavant, coll i pit, la qual cosa li va produir una aturada cardíaca. Els metges de la clínica del circuit van estar 45 minuts intentant reanimar el pilot però, finalment, es va declarar la seva mort a les 16:56 hora local.

Ha sortit a la llum un vídeo en el qual es pot observar com Simoncelli cau  de la llitera amb el seu pare davant, en ser traslladat a la unitat mòbil. Les imatges són molt clares: els metges col·loquen de pressa el pilot sobre la llitera, l’aixequen molt rápidament  i el transporten corrent sense que es vegi  immobilització d’esquena o coll. El pilot, transportat amb una cama fora, va mal col·locat. A més, a mig camí un dels metges ensopega, els cau la llitera i els cinc van al terra. Tot en presència del pare del pilot.

A continuació, us presentem una petita enquesta que hem realitzat als alumnes:

-Saps qui era Marco Simoncelli?

C- Sí.

V- Sí.

D.C- Sí.

-T’has enterat de com va morir?

C- Sí.

V- És clar.

D.C- Sí, clar.

– Què penses sobre l’accident?

C- Que és una pena i que va tenir molt mala sort.

V- Hauria d’haver deixat anar la moto en aquell moment.

D.C- Que almenys va morir fent el que li agradava.

–Què penses de la caiguda de la llitera?

C- Crec que va ser molt desafortunat però que això no va suposar un empitjorament de la situació,  ja que Simoncelli ja havia mort.

V- Fent les coses ràpid no s’arriba mai a cap lloc.

D.C- Que els serveis sanitaris són una merda.

Lorena Serrano i Laura Burgos

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El dia 28/09/2011 es va descobrir que entrarà en erupció un nou volcà a l’Illa Canària, què és on hi ha més volcans. Van haver-hi en total 4 sismes,  el primer va ser de 3,1,  tres de 3,5 i un de 3,8 l’últim va ser el més fort de tots.  Ha estat detectada a uns 7 quilòmetres de la costa i a més de mil metres de profunditat. Es vigila la zona des de l’aire per detectar possibles alteracions marines. Des de l’aire un helicòpter vigilava la zona mentre els bussejadors deixaven els seus equips a terra. A primera hora es prohibia bussejar  al mar de les calmes. Es recomanava als pescadors que no sortissin a pescar. Entre alguns veïns es sentia el rumor d’ una possible erupció.  Encara que la majoria estan tranquils.  Quatre embarcacions van alertar l’existència d’un volcà.

Enquesta: Veronica Gómez 4B, Hanna Hernández 4C i Judit Pascual 4B:

–Saps on està l’Illa del Hierro?

V-Sí.

J- Sí, a les Illes Canàries.

H- No.

–Has sentit parlar sobre el volcà de l’Illa del Hierro?

V- Sí.

J- Sí.

H- No.

Consideres que la gent que viu allà haurien de marxar?

V- Sí, perquè és molt perillós.

J- Sí, per evitar accidents.

H- Sí, per precaucions de seguretat.

T’agradaria veure un volcà en erupció?

V- Sí, però amb una bona protecció.

J- Sí, però des de lluny.

H- No.

Guillem Gonzalez i Judith Gómez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Arriba un moment a la vida en la qual ens parem a pensar què farem en acabar el que estem fent en aquest moment. Ara mateix, aquesta pregunta es refereix a, què farem després de l’ESO?

Una part dels alumnes ho tenen bastant clar, però n’hi ha una altra que no. És un tema important, preocupant,  per a nosaltres, els adolescents que estem a punt d’acabar l’ESO,  però l’important és no perdre la calma i seguir estudiant, perquè quan arribi el moment sabrem perfectament què fer.

Hi ha tres possiblitats:

PQPI: (sense la ESO) Programa de Qualificació Professional Inicial. Es basa en:

Equitat, qualitat, suficiència i estabilitat de l’oferta.
* Personalització de l’ensenyament.
* Integració dels aprenentatges.
* Responsabilitat educativa compartida per les administracions educatives, els serveis socials, l’entorn comunitari, el teixit empresarial, i pel propi alumnat.
* Interculturalitat.

Els mòduls de formació professional: les branques que hi ha són:

* Activitats Físiques i Esportives
* Administració i Gestió
* Agrària. Medi ambient.
* Arts Gràfiques
* Arts i Artesanies
* Comercio i Màrqueting
* Edificació i Obra Civil
* Electricitat i Electrònica
* Energia i Aigua
* Fabricació Mecànica
* Hostaleria i Turisme
* Imatge Personal
* Imatge i So
* Indústries Alimentàries
* Indústries Extractives
* Informàtica i Comunicacions
* Instal·lació i Manteniment
* Fusta, Moble i Suro
* Marítim-Pesquera
* Química
* Sanitat
* Seguretat i Medi ambient
* Serveis Socioculturals i a la
Comunitat Tèxtil, Confecció i Pell
* Transporti i Manteniment de Vehicles
* Vidre i Ceràmica

El batxillerat: Un programa d’educació que pot durar d’uns dos a cinc anys. Es desenvolupa després de l’ESO i ajuden per l’educació universitària. En acabar el batxillerat, normalment, es fa una prova de selectivitat. Hi ha, el batxillerat humanístic, el batxillerat científic i el batxillerat artístic.
A continuació, una entrevista a alumnes de 4t que tenen més a prop aquest moment i a veure si ho tenen prou clar.

Els alumnes són: Andrea Merino, Dafne Vergillos, Rida Fadel, Àfrica Closa.

1)Tens clar què fer després de l’ESO?

Andrea:  Sí, Batxillerat Científic.

Dafne:  Sí, Batxillerart Humanístic.

Rida:  Sí, Cicle Formatiu d’Electromecànica o Cicle Formatiu d’Esport.

Àfrica:  Sí, Batxillerat Social o Humanístic.

2) Saps clarament on has d’anar a fer-ho i quines branques elegir?

Andrea:  Sí.

Dafne:  Sí.

Rida:  Sí.

Àfrica:  Sí.

3) Creus que aniràs ben preparat/ada?

Andrea:  Sí, això espero.

Dafne:  Això espero.

Rida:  Suposo, espero que sí.

Àfrica:  No ho sé, no crec.

4) Tens por que no et surti com tu vols?

Andrea:  Sí.

Dafne:  Sí, però sortirà com jo vull.

Rida:  No.

Àfrica:  Sí.

5) Has pensat en alguna segona opció?

Andrea:  No.

Dafne:  Sí, Mestra d’infants.

Rida:  Sí, anar-me’n al meu país (Marroc).

Àfrica:  No, perquè és el que vull fer i crec que ho aconseguiré.

Mercè Lloret López

Filed under: Reportatge | Leave a comment »