PASTÍS DE POMA

Posted on gener 27, 2025 by zsanchezsanchez22

La recepta d’avui serà un deliciós pastís de poma que podreu realitzar en 10 passes! És un plat molt senzill i per als amants dels dolços serà el vostre postre preferit.

INGREDIENTS:

  • Tres gots de farina
  • Dos ous
  • Una poma
  • Dos gots de llet
  • Un iogurt natural
  • Canyella al gust
  • Mig got de sucre

ESTRIS:

  • Recipient.
  • Batedor o varetes.
  • Colador.
  • Motlle

ELABORACIÓ:

  1. Per començar, agafarem un recipient i cascarem dos ous.
  2. Després, afegirem el iogurt natural i preferiblement sense sucre.
  3. Seguidament posarem mig got de sucre.
  4. A continuació ho barrejarem fins que tots els ingredients s’integrin bé. Ho farem amb la batedora, encara que també es poden utilitzar varetes de mà.
  5.  Una vegada la massa està homogènia, abocarem dos gots de llet.
  6. Continuarem tallant  un poma en petites porcions i l’afegirem a la mescla.
  7. Seguidament, posem tres gots de farina i tornarem a mesclar.
  8. Per acabar, li posarem canyella al gust.
  9. Ara prepararem el motlle i abocarem tota la mescla i ho ficarem al forn durant una hora.
  10. Per finalitzar, podem decorar-lo amb poma o mel.

Carla Melero i Zoe Sánchez

Filed under: Receptes | Leave a comment »

Escolta als majors

Posted on Octubre 21, 2024 by zsanchezsanchez22

El dia d’avui, a la secció dels consells de la iaia, parlarem i ens qüestionarem una pregunta que els nostres avis sempre ens han dit un munt de vegades: per què hem d’escoltar a les persones grans per tenir una vida més plena?

La gent gran ha viscut durant molt més temps que nosaltres, la gent jove, per tant, és important escoltar-la, ja que podem comprendre moltes coses com temes que en l’actualitat no pensem. Cada dels nostres avis tenen una història a contar i escoltar-los és com submergir-se en un llibre ple de distintes commovedores històries completes d’ensenyança. A través de les seves experiències podem aprendre lliçons que ens permeten entendre com és el nostre present i com podem afrontar el futur.

Ens ensenyen des del significat del respecte i la gratitud, el coneixement de les tradicions, els valors del temps amb la família i fins a la importància de la paciència.

Tots els consells dels nostres avis i àvies s’han d’atresorar com un tresor i tenir-los en compte a la nostra vida i compartir-lo amb les futures generacions, com ara ells fan, aprofitem l’oportunitat d’aprendre d’ells per tenir una vida plena!

Zoe Sánchez i Carla Melero

Filed under: Consells de la iaia | Leave a comment »

EUFEMISMES A LA SOCIETAT ACTUAL

Posted on Octubre 14, 2024 by zsanchezsanchez22

Eufemisme. Manifestació suau o decorosa d’idees la recta de les quals i franca expressió seria dura o malsonant.

Així és com la Reial Acadèmia Espanyola defineix aquesta paraula.

Llegida aquesta definició arribaríem a la conclusió que, un eufemisme com a tal, ens evita l’ús de paraules catalogades com… vulgars, pot ser?

En comptes de hòstia, diríem òndia.

En comptes de fotre, diríem fúmer.

En el cas que tinguem una mínima decència, resultaria possible que, en un entorn més aviat seriós i no tan col·loquial, utilitzem eufemismes.

Bonica història, cert? Però, desafortunadament, l’humà té aquest gran talent de tergiversar, de manipular, de convertir en arma qualsevol creació o objecte.

I actualment, existeix una meravellosa tendència de manipular conceptes amb eufemismes innecessaris.

Vegeu el cas de ”tropes de pau”. Un terme que al·ludeix a un exèrcit. Com un exèrcit, amb violència, pot imposar (!) pau?

Bastant similar a la neollengua del llibre de 1984, cert? Escrit per George Orwell, cal recalcar.

Un món distòpic en el qual la paraula lliberteu no existeix. Tot és controlat, pel bé dels seus ciutadans. Guerra constant, odi constant, propaganda constant, adoctrinament constant…

I ens trobem que el ministeri de l’amor és on s’efectuen les tortures als quals no pensen ”correctament”.

I ens tornem a trobar que el ministeri de la Pau és on es duen a terme totes les estratègies militars, i principal promotor de la guerra i la bel·ligerància.

Però tornem a la realitat, que a vegades resulta ser més inversemblant que la mateixa ficció. Una realitat cada vegada més censuradora. 

Potser n’és una exageració. 

O no.

En la novel·la d’Orwell existeix un apèndix que tracta exclusivament sobre la neollengua, la qual cosa denota l’interès de l’autor en el poder de la paraula.

I si estem mínimament versats en història, ens adonarem que l’escriptura, la llengua, marca l’inici de la història.

¿Ens hauríem de preocupar que els governadors tinguin el poder de canviar al seu gust la llengua?

Zoe, Maysam i Evelyn.

Filed under: Reportatge | Tagged: | Leave a comment »