La assistenta és un thriller psicològic escrit per Freida McFadden que parla sobre una dona anomenada Millie que acaba de sortir de la presó. Òbviament en aquestes condicions no té absolutament res, té tan poc que no té ni casa per viure i viu al seu cotxe, per aquest motiu busca un treball com assistenta a una casa. Al principi ella creu que no li contractaran perquè té antecedents penals, però finalment aconsegueix el lloc de treball. Ella comença a treballar, és l’encarregada de netejar la casa, fer el dinar i el sopar i en casos excepcionals de tenir cura de la filla de la família.
Al principi en aquella casa tot és normal, no hi ha res fora del comú. Però a poc a poc la Millie comença a veure que en aquella casa no tot és com sembla i que el que millor pot fer és fugir. Així i tot, no pot fer-ho perquè realment necessita aquesta feina.
Si les coses que passen dins de la casa no fossin ja per estranyar-se el jardiner de la casa no deixa de dir-li que està en perill i que si us plau marxi quan pugui. Però ella òbviament continua quedant-se fins que finalment passa el que passa.
Crec que és un molt bon llibre si vols començar a llegir aquest gènere o si únicament vols passar una bona estona, ja que és molt dinàmic, no es fa gens feixuc i es pot llegir bastant de pressa. A la trama no deixen de passar coses que et deixen completament flipant. Fins al punt de no entendre per què els personatges fan això. A mi personalment em va agradar molt i el final em va deixar superimpactada perquè no m’ho vaig veure venir.
En conclusió, penso que és un llibre que has de llegir algun cop a la vida ja sigui perquè vulguis començar a llegir aquest gènere, perquè vols començar a agafar aquest hàbit o simplement per passar una bona estona.
El dia 27 de gener del 1945, els soldats soviètics van alliberar als presoners d’Auschwitz.
L’holocaust és el genocidi realitzat pel règim de l’Alemanya nazi contra els jueus d’Europa durant la Segona Guerra Mundial. En el període del 1933 al 1939, els alemanys van fer la vida impossible a la gent jueva. Els jueus en aquella època van ser víctimes d’abusos, discriminació i exclusió. Els alemanys van crear les cambres de gas, on tot el jueu aniria. Auschwitz va ser un camp de concentració més conegut a aquella època, estava format per diversos camps i extermini. Van ser traslladats un milió tres-centes mil persones, les quals van morir el 70% dels jueus.
Tenim diferents històries sobre l’holocaust com per exemple: El diari d’Anna Frank, la història d’aquesta nena parla de com ella i els seus pares s’amagaven en cases perquè cap nazi els agafés i els portés a camps de concentració.
La meva opinió sobre aquest tema és que mai s’hauria de repetir aquestes atrocitats, ja que cada persona pot ser de l’ètnia que vulgui sense haver de ser jutjat ni maltractat ni assassinat. Totes les persones assassinades per ser d’una altra ètnia es mereixen un reconeixement digne. He vist que les persones que van estar a Auschwitz tenien tatuatges al seu braç amb el seu número, moltes de les persones o més ben dit els nadons que van estar, molts d’ells es van treure els tatuatges per “vergonya” perquè les persones no sàpiguen que van estar allà.
Avui us portem una recepta per preparar una deliciosa i senzilla truita de patates! Amb pocs ingredients i fàcil preparació, podràs satisfer els estómacs de 6 famolencs comensals. Presta atenció a aquesta recepta!
Ingredients:
8 Patates
8 Ous
1 Ceba
Oli d’oliva
Estris:
Ganivet
Taula de tall
Paella
Plat
Preparació:
Pela les vuit patates i talla-les en trossos no massa grans (de no més d’un centímetre de gros).
Posa els trossos de patata en una paella amb fons d’oli.
Quan hagi passat 10 minuts i les patates estiguin mig fetes fiques la ceba trossellada en petits trossos.
Barreja els ous.
Un cop estigui tot cuinat, afegeix els 8 ous barrejats i deixa que es qualli.
Amb l’ajuda d’un plat, gira la truita i que es qualli per l’altre costat.
Quan estigui feta i quallada del tot, estarà llesta per servir.
Va ser un genocidi conegut com l’Holocaust va ser durant la Segona Guerra Mundial quan entre el 1941 i 1945 els monarques nazis van organitzar el trasllat i l’assassinat de gairebé sis milions de jueus en camps de concentració com Auschwitz, Treblinka i Ovívor encara que hi havia altres persones com gitanos, homosexuals, persones amb discapacitats físiques o mentals, etc. Però sobretot jueus, ja que els culpaven dels problemes econòmics que tenia Alemània. Els presoners estaven marcats per un número, per tal d’identificar-los. També havien de portar una roba específica, que semblava un pijama i eren a ratlles. Però per diferenciar-los els presoners portaven a la samarreta uns triangles de colors diferents que servien per diferenciar-los els uns dels altres, ja que cada color de triangle significava un motiu diferent pel qual els presoners estaven allà. Per exemple: Els presos polítics s’utilitzaven el vermell, els gitanos el color verd, els homosexuals el rosa, etc. A més dins de cada triangle hi havia una lletra que significava la nacionalitat del presoner.
Els presoners eren obligats a fer tasques costoses i vivien en condicions pèssimess. Moltes d’aquestes van acabar morint, alguns simplement executats i altres terriblement maltractats pels alemanys.
Els nazis utilitzaven els camps de concentració per empresonar a les persones que ells pensaven que eren una amenaça a la seguretat, eliminar a les persones i grups petits i per a explotar els treballs forçats.
El dia 27 de gener de 1945 l’exèrcit vermell va alliberar als presoners d’Auschwitz, un dels camps de concentració. En aquest camp va haver-hi unes 1,3 milions de persones les quals el 90% van ser assassinades just al moment de la seva arribada. Per això celebrem aquest dia com l’alliberament del camp de concentració i extermini nazi alemany d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques en 1945.
En la meva opinió l’holocaust va ser un dels crims més tràgics i terribles de la història que no té cap mena de justificació, ja que únicament estava basat en l’odi, la discriminació, el racisme entre d’altres. Em sembla injustificable l’assassinat de milions de persones únicament per la seva ètnia, creences, sexualitat, religió… I com clarament va ser un acte tan terrible penso que encara que sigui dolorós s’ha de continuar recordant, ja que d’aquesta manera ens farà conscients que aquesta situació no pot tornar a repetir-se per res del món. A més a més, crec que s’ha de continuar recordant aquest dia per honorar a totes aquelles persones que van ser tractades tan malament i van patir tant sense cap motiu. No entenc com hi va haver gent tan cruel com per permetre una cosa així i que a l’hora hi hagués gent tan solidària fins al punt d’arriscar la seva pròpia vida per salvar la dels altres com per exemple amagant a jueus a les seves cases com ara Miep Gies, qui va amagar a l’Ana Frank. En conclusió, hem de prendre consciència per no tornar a cometre els mateixos actes atroços del passat.
Sorprenentment, quasi ens va tocar dir-li adéu al tortell de reis fa quinze anys. Aquest dolç, un dels típics a Espanya, menjat el dia 6 com a tradició de Nadal va estar a la vora de la seva prohibició a la seva consumició a causa de la figureta que conté.
A l’any 2009, la Unió Europea va aprovar la directiva sobre la seguretat de les joguines, tot per evitar riscos d’asfíxia i ofegament. Es va començar a qüestionar en prohibir-se alguns aliments que contenien joguines, ja que podrien ser possiblement perillosos. Sobretot, aquesta nova normativa anava dirigida als menors, com per exemple, una possible retirada dels ous Kinder i aquesta amenaça va ser també cap al tortell de reis.
Llavors, per què avui en dia encara es pot consumir aquest producte? Tot va ser gràcies a unes gestions per experts, com Ignacio Rosell, un especialista de medicina. Ell va defensar la tradició del tortell de reis dient que no era un producte infantil ni tampoc la seva figureta.
Per acabar el tortell ha resistit tots aquests anys gràcies al seu caràcter cultural, la seva defensa i el fet que els consumidors són conscients del contingut del dolç. El tortell avui a dia és una excepció única, encara que l’autoritat alimentària segueixen al tant d’això i tot podria canviar la tradició algun dia.
Així és com encara tenint aquesta tradició a Espanya junta amb una història plena de qüestions.
Avui, 27 de gener de 2025, han passat vuitanta anys des de l’holocaust i d’Auschwitz, el camp més gran d’extermini. Aquest dia commemoratiu recordem a totes les víctimes d’aquesta gran matança.
L’holocaust va ser un procés que va passar en tota Europa de 1933 a 1945. Van assassinar sis milions de persones que consideraven inferiors, específicament, jueus europeus, tot organitzat per al règim Nazi Alemany.
Tot va començar durant el partit Nazi i va arribar al poder en Alamània. Els nazis van començar a utilitzar el govern per atacar i excloure als jueus de la societat alemanya. Van establir moltes lleis que exclouen als jueus amb lleis que prohibien als jueus i als matrimonis mixtes amb gent que no era jueva.
Hitler volia expandir el seu règim i va envair Polònia. Això és el que va donar comença a la Segona Guerra Mundial i l’expansió de les polítiques dels Nazis.
CAMPS DE CONCENTRACIÓ:
Els camps de concentració van ser eines per torturar i transmetre por a la política Nazi. Es van crear més de 40.000 camps que van ocupar als presoners. La seva finalitat era portar de la manera més eficaç possible l’assassinat massiu. I no només es trobaven jueus, sinó també presoners de la guerra soviètica, presos polítics, gitanos, homosexuals i testimonis de Jehovà.
Tot ha sigut una cosa molt injusta i és lamentable que van realitzar aquestes dinàmiques de tortura i assassinats només per excloure a una societat. També va ser un fet totalment egoista per part de Hitler, ja que tota aquesta matança va ser causa dels desitjos d’aquest home. Això no s’hauria d’oblidar i considero que aquest dia i tot el que passar hauria de ser recordat perquè totes les víctimes puguin tenir la seva justícia.
Aquesta novel·la la va escriure Care Santos. La vaig llegir a l’institut a 2° d’ESO. Forma part de la trilogia Mentira, Verdad i Miedo.
Va sobre una noia que es diu Xènia i va conèixer a un noi que es diu suposadament Marcelo López des d’un Fòrum d’una biblioteca, però resulta que la realitat és una altra. La realitat era que el noi realment es deia Eric i estava en un centre de menors per ser el ”culpable” d’un assassinat.
La meva opinió del llibre és que va bé per avisar els joves que s’ha d’anar amb compte a internet perquè no saps amb qui estàs parlant i és perillós. Em sembla molt interessant perquè la història enganxa i això és un molt bon punt a favor dels llibres. Considero que la protagonista Xènia és molt ingènua, però també intel·ligent perquè fa una carrera de medicina.
Personalment, no he trobat cap part negativa de la novel·la perquè és molt ràpida de llegir i molt fàcil d’entendre. És per això que si encara no l’has llegit ho recomano molt!
El 27 de gener de l’any 1945 les tropes soviètiques de la divisió d’Infanteria 322 entraren al camp d’extermini nazi d’Auschwitz. Allà trobaren 2.819 supervivents, moribunds. Morts en vida, ossos que és movien potser per una remota esperança de salvació.
En aquell lloc, però, havien mort 1.100.000 persones. La majoria, jueus. També hi hagueren gitanos, homosexuals, presoners de guerra…Tot aquell individu que suposés una amenaça, que pogués tacar el nom i sang del poble ari del tercer Reich.
Durant la segona guerra mundial, Auschwitz jugà un paper central en la “Solució Final”; el pla nazi d’assassinar als jueus d’Europa. Els nazis varen deportar jueus de gairebé cada país europeu al camp d’extermini entre el 1940 i 1945.
Allà, als presoners, se’ls tatuava un número a l’avantbraç, i se’ls forçava a treballar. Cosien el nom en el tan característic uniforme de ralles blaves. Es duien a terme experiments mèdics amb nens. Els que es trobaven en un estat massa dèbil, eren enviats a les cambres de gas, o cremats en forns. Els degradaven tractant-los d’una manera completament inhumana.
A mitjan gener de 1945, les forces soviètiques s’acostaven al complex de camps de concentració. Les SS varen iniciar l’evacuació d’Auschwitz. Gairebé 60.000 presoners varen ésser obligats a marxar cap a l’oest. Milers havien estat assassinats en els camps en els dies previs a l’inici d’aquestes marxes de la mort.
A causa de l’aberració que va suposar aquest fosc moment per a la història de la humanitat, l’any 1948 es varen declarar els drets humans, amb la condició que cap situació de tal índole es donés una altre cop.
Ja fa 80 anys de l’horror que va suposar l’holocaust, però és necessari que sigui recordat per tal d’evitar repetir els mateixos errors. Errors que, desgraciadament, es repetiran no tant per l’estupidesa i l’oblit de la raça humana, sinó per un interès aliè d’un poder ignot per a nosaltres.
L’Holocaust va ser un dels moments més trists de la història. Va passar durant la Segona Guerra Mundial, entre 1941 i 1945, quan el govern nazi d’Alemanya, dirigit per Adolf Hitler, va intentar matar a milions de persones. La majoria eren jueus, però també van matar a gitanos, persones amb discapacitats i presoners de guerra. Més o menys van morir com sis milions de jueus. L’Holocaust va passar sobretot en camps de concentració, on les persones vivien en condicions molt dolentes. Moltes vegades havien de treballar moltíssim fins a morir de fam o de malalties. Alguns van ser assassinats en cambres de gas, que eren llocs on els nazis mataven a la gent de forma molt ràpida
Els nazis no sols van matar a milions de persones, sinó que també les van fer sofrir molt. Les portaven als camps de concentració, on vivien en llocs molt petits i no tenien gairebé menjar ni roba per al fred. A més, treballaven molt fins que s’esgotaven i morien de fam o de malalties. El pitjor de tot és que moltes persones van ser matades en les cambres de gas, d’una forma molt ràpida i cruel. Tot això va ser part d’un pla dels nazis per a eliminar a les persones que consideraven diferents, com els jueus, només per la seva religió o raça. Per a mi, l’Holocaust ens mostra com pot ser de dolent l’ésser humà, però també ens ensenya que cada vida humana és molt valuosa.
Ada Lovelace va ser una matemàtica i escriptora britànica que va néixer el dia 10-12-1815 i va morir el 27-11-1852. Filla del conegut Lord Byron i Annabella Milbanke. La seva infantesa va transcórrer entre estudis encara que s’havia de quedar al llit, ja que patia una malaltia. Amb catorze anys, les seves cames van quedar paralitzades de manera temporal a conseqüència d’un greu xarampió, això va fer que la jove dediqués molt temps a l’estudi i a la lectura. On s’incloïa música, francès i matemàtiques. Per a educar-la millor va contractar a la prestigiosa matemàtica i astrònoma escocesa Mary Somerville.
Quan Ada tenia 18 anys va començar a assistir a festes de l’alta societat, festes organitzades per Mary Somerville. Va conèixer al matemàtic Charles Baddage, qui havia dissenyat una calculadora mecànica. Aquest matemàtic va inspirar a Ada. En 1835, Ada va conèixer a William King-Noel. La seva mare va acceptar ràpidament el seu matrimoni. En aquella època la salut d’Ada Lovelace va començar a empitjorar i per culpa de les medicacions que havia de prendre va començar a patir deliris, canvis d’humor i de personalitat. I encara que va intentar convèncer al seu marit que fos el seu professor no ho va aconseguir. Tot això van treballar junts.
Ada va morir el dia 27 de novembre de 1852 a causa de les malalties que patia. També va ser causada per un intent de curar el càncer d’úter que patia. Tenia 36 anys quan va morir.
La nostra opinió és que és una dona molt inspiradora, ja que gràcies a ella tenim la màquina analítica, la màquina analítica és el disseny d’un ordinador modern d’ús general. Gràcies a dones com ella ara mateix tenim tantes oportunitats a la branca matemàtica.
Una dada curiosa és que des de 2009, el segon dimarts d’octubre se celebra el dia internacional d’Ada Lovelace.
DONES CIENTÍFIQUES: MARÍA ANDRESA CASAMAYOR DE LA COMA
María Andresa Casamayor va néixer l’any 1720 a Saragossa. Des de petita, va demostrar que tenia una gran habilitat per les matemàtiques. En aquella època les dones ho tenien molt difícil per estudiar ciència ja que la societat creia que només els homes podien dedicar-se a aquests temes. Tot i així, María Andresa no es va rendir i va continuar aprenent per si mateixa.
Amb només 17 anys va escriure un llibre de matemàtiques titulat Tyrocinio aritmético. Aquest llibre explicava com fer operacions bàsiques, com sumar, restar, multiplicar i dividir. L’objectiu del llibre era ajudar les persones que volien aprendre matemàtiques d’una manera fàcil. Però com que en aquell temps no s’acceptava que una dona fos científica o matemàtica, va haver de signar el seu llibre amb un nom masculí que era Casandro Mamés de La Marca y Araioa. Si hagués posat el seu nom real ningú s’ho hauria pres seriosament i el seu llibre no hauria estat valorat com es mereixia.
Aquesta història ens ensenya les grans dificultats que han tingut les dones al llarg de la història per ser reconegudes en el món de la ciència. Moltes dones amb talent han fet descobriments molt importants, però sovint han estat ignorades o oblidades. Durant segles, només els homes eren molt reconeguts mentre que les dones havien de lluitar molt més per demostrar el seu valor.
Encara, moltes joves que volen dedicar-se a la ciència es troben amb bastants obstacles. Per això és molt important recordar dones com María Andresa Casamayor i donar suport a totes les nenes que somien amb ser científiques. Tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats per estudiar i fer allò que li agrada sense importar si és nen o nena. La ciència necessita les idees de totes les persones i així podrem avançar per a un futur millor per tothom.
Al llarg de la història, les dones no han sigut reconegudes com devien i per allò, avui parlarem sobre Lise Meitner, una jueva nascuda en 1878, a Viena.
La seva família, d’origen jueu, estava conformada per als seus dos germans majors i cinc menors i el seu pare Philipp Meitner. Ell era un distingit advocat a la ciutat i tenia una pràctica ben establida. Lise a ser una dona que va fer grans coses “a pesar de” les dificultats de l’època en la col·laboració de la física nuclear, encara que no és molt coneguda, va aconseguir grans avenços.
En aquell temps, no era fàcil per una dona realitzar estudis superiors, però ella va aconseguir una bona formació, encara que va tenir moltes dificultats per ser dona i jueva. 1901 va accedir als estudis superiors i va aconseguir el títol de batxiller amb un examen d’un institut masculí. Lise va ser la primera dona a la universitat de Viena a l’àmbit de física i va ser la segona a obtenir el doctorat de física.
Més endavant, es va traslladar a Berlín després que Max Planck li va oferir més formació, cosa que no era comú a l’època, ella va acceptar les seves classes. Ella va obtenir un laboratori a l’institut de Keiser a Berlín per fer un treball experimental on va descobrir el procés de la fisió nuclear junt amb Otto Hahn.
Finalment, en 1917 mentre treballava a l’institut sobre la radioactivitat, va descobrir l’isòtop radioactiu protoactini-231. La seva teoria de la fissió nuclear va ser un antecedent per a la creació de la bomba atòmica al projecte “Manhattan”.
Després de les seves investigacions, va guanyar premis com Enrico fermi, Max Planck, ignaz i Lieben, Otto Hahn prize for chemistry and physics, encara que no li van donar el premi Nobel per masclisme i va ser invisibilitzada per al seu company Otto Hahn.
Ella va deixar el seu llegat encara perdura fins als nostres dies, sent reconeguda com una de les científiques més influents del segle XX.
En conclusió, moltes dones no van ser reconegudes com es mereixien, inclosa Lise Meitner, mentre que els homes li agafaven les idees i els reconeixien com seus. Avui a dia la societat és més junta, però encara s’haurà de recordar a aquestes dones que van aconseguir tantes coses que van ser tapades per homes.
Hipatia va ser una meravellosa astrònoma, matemàtica, i filòsofa
Hipatia va ser una de les últimes representants de la tradició filosòfica en l’antiga Alexandria. La ciutat era coneguda mundialment com un centre d’aprenentatge i coneixements. El seu pare, que era un famós filòsof, es va assegurar que creixés amb una bona educació i amb un gran respecte per la seva herència i els seus valors grecs. Per això, la va instruir en matemàtiques i astronomia, i aviat va començar a sobrepassar al seu pare en els seus estudis matemàtics. Junts van estudiar astronomia i van treballar en diverses teories sobre el sistema solar.
Va néixer l’any 370, a Alexandria. La seva vida va ser un símbol de la defensa del saber front la ignorància. Per això avui dia, recordem a Hipatia com una font de coneixement i educació. Es va dedicar a estudiar les obres més importants de l’Antiguitat. D’aquí coneixem el seu treball. Per exemple, la seva anàlisi matemàtica dels moviments dels planetes a partir de les taules astronòmiques descrites per Ptolemeu. Hipatia va ser també inventora. Va construir un planisferi celeste i va dissenyar un hidroscopi; instrument que serveix per a pesar líquids.
Una cita seva que diu és:
” MAI DEIXIS DE PENSAR FINS I TOT UN PENSAMENT ERRONI ÉS MILLOR QUE NO PENSAR”
Hipatia d’Alexandria va poder fer-li front a aquestes dificultats i aconseguir diferents tipus d’assoliments:
Matemàtiques: Va escriure diversos tractats matemàtics, encara que la majoria de les seves obres es van perdre amb el temps. Es va destacar pels seus rellevants estudis i teories sobre la geometria, l’àlgebra i l’aritmètica.
Filosofia: Va ser una defensora i exponent de la filosofia neoplatònica, una corrent que combinava les idees de Plató amb altres influències filosòfiques. Abordant qüestions relacionades amb la naturalesa de la realitat i el coneixement.
Astronomia: Va realitzar contribucions significatives, sent la més rellevant d’elles, sobre el moviment dels cossos celestes. A més d’haver creat i millorat objectes importants, com l’astrolabi o el planisferi.
Hipatia d’Alexandria va morir al voltant de l’any 415 d. C. , amb una edat aproximada de 60 anys. Es creu que va ser assassinada per una torba cristiana, que, mentre viatjava en el seu carro, la va segrestar i la va portar a una església i allí va ser torturada i assassinada. No obstant això, no se sap al cent per cent quina va ser la causa, encara que aquesta sigui la teoria més avalada. Això va passar a causa dels seus punts de vista filosòfics sobre el cristianisme, sent una amenaça per a l’ortodòxia cristiana.
aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22
Les Barraques Digitals 