Aquesta setmana, en el reportatge parlarem sobre la catàstrofe de Txernòbil.
Aquest accident, va ser sens dubte, el més greu de la història de l’energia nuclear, el dia 26 d’abril de 1986, tenint en compte que els nivells de radiació segueixen sent elevats i no deixaran que hi hagi vida humana en 300 anys.
Conseqüències
Humanes: En el moment de l’accident moriren 31 persones, i al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades dels 155.000 km² afectats. Actualment, però, la preocupació principal és la contaminació del sòl amb estronci-90 i cesi-137. Els casos de càncer de tiroide han estat més de 4.000. Es calcula que 600.000 persones van ser afectades per la radiació, de les quals almenys 3.500 moriran.
Un altre estudi obté diferents resultats respecte a Txernòbil. Mig milió de persones han mort i les dades no són completes. Aquest seria el nombre de persones 500.000 que haurien perdut la vida, a causa del núvol radioactiu, que va contaminar gran part d’Europa.
Ambientals: El reactor de la central nuclear de Txernòbil tenia unes cent noranta tones de combustible nuclear en el moment de l’accident.
La contaminació radioactiva es va estendre pel continent asiàtic i, sobretot, per l’europeu en forma d’ones. Hi van destacar sis onades, en forma de pètals irregulars sortint de Txernòbil.
Tècniques: L’estudi de les causes de l’accident, va fer que els nous dissenys de reactors i centrals nuclears fossin diferents, per tal d’evitar nous contratemps, (i en cas que ni haguessin, minimitzarien els efectes i farien que la radiació no passés a l’exterior).
Les centrals que no complien els nous criteris es tancaven o s’adaptaven. Al gener de 1993, va haver-hi un anàlisi de les causes de l’accident i es va detectar un error en el disseny del reactor.
Després d’això, es va crear una xarxa d’aparells de detecció i control de radioactivitat a tota Europa que permetien observar i prendre mesures necessàries en casos d’accidents.
A nivell sanitari, van haver-hi canvis que anaven relacionats amb els valors de dosis, i es van afegir criteris normatius que feien referència a la contaminació en general.
Ambientalment, una conseqüència molt greu, és que no serà possible que Txernòbil torni a ser el que era abans, ja que no és possible descontaminar un territori després de certs tipus d’incidents.
Polítiques: L‘accident de Txernòbil va ser determinant pel procés d’obertura de la Unió Soviètica, per a la finalització de la guerra freda i per a la reforma política de L’URSS.
A Itàlia, va provocar la proposició d’un referèndum, al qual es preguntava si volien tenir energia nuclear procedent de les centrals nuclears d’Itàlia. Aquest, es va dur a terme, i el 80% de la població va respondre que no volia.
El govern italià volia construir vuit reactors nuclears, i com que hi havia molta inquietud social per les emissions de combustibles fòssils, aquest va organitzar un referèndum per aclarir si convenia o no tornar a tenir centrals nuclears.

Paula Aguirrebengoa i Paula Plana
Filed under: Reportatge | Leave a comment »