Les Barraques Digitals

Com arribar a ser un cantant exitós? No tothom aconseguirà la meta de convertir-se en un artista reconegut i amb milions de fanàtics, recolzant-lo a llistes musicals i creant importants beneficis en un curt període de temps… O, potser, mai ho farà. La competència en el món de la música és molt alta, posseint cantants de talla alta, en termes de popularitat.

Tots aquells ídols internacionals (i nacionals) que nosaltres seguim, han sigut descoberts a través de concursos televisius, vídeos de Youtube, en el carrer etc., la majoria convertits en figures d’immediat èxit.

El cas és que no funciona així en tots els països; Corea del Sud n’és un bon exemple. Podríem dir que la majoria de la població del territori forma part d’aquest món. No seria una exageració, doncs més de 50 grups debuten cada any.

El gènere musical, kpop, mou grans masses, comptant amb una fanbase internacional per a cada grup; i tot això cantant en el seu idioma natal. Però, sens dubte, el que atrau la gent d’aquests tipus de grups és la seva gran habilitat per proporcionar espectacle al públic, embadalint-los amb l’execució de poderoses i carismàtiques coreografies, juntament amb un estable cant (tampoc podem oblidar el concepte del grup, la temàtica, que compta com a primera impressió).

Heus aquí un exemple:

No obstant, com la majoria d’artistes internacionals, no tothom pot arribar a l’estrellat. D’aquests més de 5o grups, només podran triomfar-ne 4 o 5. Això significa que hi ha encara més competència. No seria estrany topar-se amb la dissolució d’algun.

Cal destacar que, a diferència del tipus de figura musical occidental, els joves aspirants a debutar, no saben el temps determinat del seu entrenament. Normalment, els artistes solen finalitzar el seu període d’entrenament entre dos i quatre anys.

No obstant, s’han donat casos en els quals la preparació s’ha demorat uns tres i, fins i tot, deu anys. Això ha portat a algun jove a cometre suïcidi o rendir-se, acabant el seu contracte amb l’empresa i podent seguir estudiant tranquil·lament.

En conseqüència a tots aquests fets, probablement desconeguts, i per comparar ambdós casos, hem decidit entrevistar uns quants companys de classe; la Marina Carrillo, Paula Plana, Alex Casanova i Júlia Romero.

Entrevista

1. T’agradaria ser cantant?

Marina: No.

Paula: Sí.

Júlia: Sí.

Alex: No.

2. Què creus que necessita una persona per a debutar com a cantant?

Marina: Cantar bé i sense playback.

Paula: Cantar bé i no ser prepotent.

Júlia: Talent i no fer playback.

Alex: Tenir talent.

3. Fas una audició per a una empresa i t’escullen. Quin creus que serà el següent pas?

Marina: Formar-me com a cantant.

Paula: Formar-me com a cantant.

Júlia: Fer promoció.

Alex: Fer promoció.

4. Creus que és fàcil per a un artista triomfar en el món de la música?

Marina: Si ets guapo, sí.

Paula: Si cantes bé, sí.

Júlia: No.

Alex: No.

5. Creus que les discogràfiques són justes amb els seus artistes?

Marina: No, els forcen.

Paula: Depèn de les discogràfiques.

Júlia: No.

Alex: Depèn.

6. Quant temps creus que una persona entrena per començar la seva carrera musical?

Marina: Depèn de la veu que tinguis.

Paula: Depèn de la persona.

Júlia: Tres anys.

Alex: Quatre anys.

Traient conclusions d’aquesta entrevista, podem veure que en els països occidentals, tot funciona de diferent manera i molta gent és descoberta, i promocionada, al moment. Per una altra banda, als països orientals, el procés de formació és molt més difícil i només s’escullen els millors candidats que compleixin totes les expectatives del mercat actual.

Per últim, insistim en què algunes de les preguntes realitzades als entrevistats, per exemple la pregunta núm.6 (que parla de l’entrenament), no es van entendre i, per tant, vam haver d’explicar el seu significat. Pel que sembla, els occidentals no som conscients de la importància sobre el treball dur que es duu a terme anys enrere a altres llocs, abans de trepitjar un escenari o començar a cantar.

Pensem que aquest és un detall important a l’hora de comparar els dos diferents pensaments respecte al camí que una persona ha de recórrer per anomenar-se artista a sí mateix.

Ariadna Fernández i Daniel Ferrero

Filed under: Reportatge |