L’ultimo ciao

Doncs res, això ja s’ha acabat nois. Què farem sense la nostra Montse i sense les nostres rotllanes de dilluns?

Només diré dues coses, la primera:

M’ha agradat moltíssim que em toqués un grup de lletres tan genial. També em molesta l’haver conegut a aquest grupet l’últim any, però com diu el refrany: “Más vale tarde que nunca”.

I aquí ve la segona:

Mentre m’acabava de preparar la maleta – avui ens anem a Italia noiiiis!!- m’he recordat de la Montse, ara us diré el perquè.

La Montse ens havia encarregat de fer un article per donar l’últim adéu a les barraques digitals, i jo, com no, me n’havia oblidat. Però no passa res, tres hores abans de pujar a l’autobús me n’he recordat i he deixat de preparar la maleta per escriure’l.

Ja només queda dir adéu i revisar les faltes d’aquest article per treure-li feina a la Montse.

Encantada d’haver compartit aquest any amb tots vosaltres macos!!

Per cert, l’any que ve recordeu de buscar notícies noves cada setmana que nosaltres ens quedàvem curts i recordar-vos de cuidar-nos a la Montse.

Arrivederci.

Laura del Álamo Rueda

Deixa un comentari