L’ultimo ciao

Doncs res, això ja s’ha acabat nois. Què farem sense la nostra Montse i sense les nostres rotllanes de dilluns?

Només diré dues coses, la primera:

M’ha agradat moltíssim que em toqués un grup de lletres tan genial. També em molesta l’haver conegut a aquest grupet l’últim any, però com diu el refrany: “Más vale tarde que nunca”.

I aquí ve la segona:

Mentre m’acabava de preparar la maleta – avui ens anem a Italia noiiiis!!- m’he recordat de la Montse, ara us diré el perquè.

La Montse ens havia encarregat de fer un article per donar l’últim adéu a les barraques digitals, i jo, com no, me n’havia oblidat. Però no passa res, tres hores abans de pujar a l’autobús me n’he recordat i he deixat de preparar la maleta per escriure’l.

Ja només queda dir adéu i revisar les faltes d’aquest article per treure-li feina a la Montse.

Encantada d’haver compartit aquest any amb tots vosaltres macos!!

Per cert, l’any que ve recordeu de buscar notícies noves cada setmana que nosaltres ens quedàvem curts i recordar-vos de cuidar-nos a la Montse.

Arrivederci.

Laura del Álamo Rueda

Comiat 2015…

Bé, doncs què dir-ne, què dir-ne després de tot un curs escrivint i evolucionant dia a dia, setmana a setmana, mes a mes…

Ara que se suposa que és quan haurien de sortir les paraules, és ara que ningú s’atreveix a dir res. Així doncs, només diré que ha estat molt bé saber que la nostra feina era valorada per la gent, a més de tenir l’ajut dels companys i ser un grup amè i simpàtic.

Ara tots marxem d’aquí, alguns pel mateix camí, d’altres per diferents llocs i avançant en el nostre futur.

Ha sigut un plaer poder treballar aquí i així.

Marina Pedrós

Una etapa menys

La veritat és que no sé com començar aquest comiat Montse, però crec que és millor començar des del principi…

Aquest curs no vaig començar fent les matèries optatives que faig ara, però per una de les raons que em vaig canviar va ser perquè volia fer web. No sabia que em tocaria amb una de les millors professores de l’institut, ho diu tothom Montse i qui pensi el contrari que parli amb els nois i noies de web, que nosaltres ja li explicarem…

Web ha sigut una assignatura on hem après molt sobre avui dia, hem recercat informació, redactar-la tots el dies, tu Montse dient el que fem malament  i encara això penso que sempre seguiré fent les mateixes faltes, ho sento per tu Montse, sé que més d’una vegada has volgut matar a algú i agraeixo sincerament no ser professora per no llegir i corregir la meva carta/comiat d’aquesta matèria.

Gràcies a tots els meus companys per fer aquest curs el millor de tots i per fer que les classes hagin sigut més divertides. I a la nostra increïble professora per fer les classes les més divertides i interessants. Ara després descriure això a les 1:03 del matí perquè m’he olbidat de redactar-la abans, m’acomiado de tothom perquè me’n vaig a dormir que demà ens n’anem a Itàlia!!

Fins aviat!!

Ceci Garcia

Fins a una altra Barraques!

Ja ha arribat el moment de dir adéu i acomiadar-nos de les Barraques digitals.

Semblava ahir, quan vam començar a presentar-nos i ens vam posar en rotllana perquè la Montse la professora d’aquesta assignatura ens expliqués la matèria. En aquesta pàgina he après moltes coses i mai m’hauria imaginat que m’ho passaria tan bé en aquesta assignatura i rigués tant amb els meus companys de web.

Encara que al principi cadascú anava una mica pel seu compte, poc a poc ens hem anat agafant confiança entre tots ja que es treballava en parelles.

No vull que acabi aquesta etapa perquè m’ho he passat molt bé i entre tots hem passat molts bons moments. Trobaré a faltar molt les rotllanes de cada dilluns que només parlàvem i parlàvem i al final se’ns feia l’hora de marxar.

I per últim gràcies a tots per fer que les classes siguin més divertides i a tu Montse per ocupar-te d’aquesta assignatura en la qual ens has ajudat molt.

Que passeu un bon estiu i fins una altra!!

Melany Amaro 

L’hora d’acomiadar-se

Ja hi som! Hem finalitzat ja el curs però també l’etapa. Avui és l’últim dia que publico en aquesta web que he estat publicant durant tot aquest curs i quin millor comiat que fer-ho dient com m’he sentit i els aspectes bons que li he trobat a l’assignatura i com no, a la professora.

Vam començar el curs ara fa ja nou mesos, no m’imaginava que tot passés tan ràpid, sense adonar-nos-en. Cap del grup coneixia a la Montse o bueno, de vista o per  sentir parlar d’ella. La web sí que la coneixia per haver-la mirat a casa cursos anteriors i ja m’agradava publicar-hi coses quan arribés a 4t. No ha estat una matèria difícil, hem tingut feina però com que no s’ha d’estudiar i només cal fixar-te en el que passa al teu entorn i cuidar la teva ortografia, això fa que sigui molt més didàctica i entretinguda. He tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses en aquesta matèria però sobretot em quedo amb la bona convivėncia que hem tingut entre el grup ja que passem moltes hores junts, em quedo amb què he pogut treballar cada setmana amb una parella diferent sense cap problema i entre tots hem portat endavant aquesta web que forma part de l’institut.

Hem tingut la sort de poder gaudir de les classes, és a dir, hem pogut tenir converses, escoltar música mentre treballàvem o debatre i encara així no perdre el fil de la matèria. Penso que hem estat un grup treballador encara que de vegades ens hem oblidat d’acabar coses a casa!

Fa molta pena haver d’acomiadar-se i més fent-lo per escrit tal i com ens ha demanat la Montse perquè fas memòria de tot, tant el bo com el dolent que encara que no ho sembli algunes vegades tot i que han sigut poques, hem viscut moments dolents.

Gràcies per haver-nos ensenyat tant Montse, tant en l’assignatura o com a persona.

Amb tot això acabo el meu últim post en aquesta web. A reveure!!!

Laura Mendoza

 

El racó del sonat pels aires!!

Aquesta setmana hem decidit fer un canvi de papers. Aquí us deixem l’insult de la setmana des d’un altre idioma:

Blödmann = Imbècil: Que és poc intel·ligent o es comporta amb poca intel·ligència. Ximple, estúpid.

Compte amb els insults, que a Alemanya (i a tot arreu) no es diuen tan a la lleugera com aquí. Et poden donar dues bufetades que no t’aixeques del terra en 10 minuts, sobretot si són nois, perquè el més petit mesura 1,80.

Aida López i Laura del Álamo