Les Barraques Digitals

Ja hem arribat.

Aquesta etapa de quatre anys se’ns acaba. Sembla mentida que tot hagi passat tan ràpid. Encara que hi ha hagut alts i baixos en totes les matèries empleades durant l’etapa o hi hagi hagut conflictes que a vegades han dificultat el treball a les aules tots o gairebé tots els alumnes que vam entrar al 2011 hem arribat al nostre objectiu, sortir de l’ESO amb un bon record.

Al cap i a la fi, dubto molt que ens recordem durant tota la vida com es feien funcions biquadrades o com s’analitzaven oracions subordinades però del que sí que estic segura que ens recordarem durant molt temps serà de les amistats que hem creat en aquest centre i fins i tot d’alguns professors perquè encara avui seguim recordant anècdotes que vam viure a primer d’ESO amb en Josep Maria per exemple.

No ha estat una etapa fàcil però tampoc difícil. Només cal dedicar-hi temps i esforç per aconseguir el teu objetiu.

Sembla mentida que ja només ens quedi una setmana justa per anar-nos-en a Itàlia. Quatre anys esperant aquest moment i ja ha arribat. El mateix passa amb el dia de la nostra graduació, ens queda molt poc per dir l’últim adéu a aquest centre.

He realitzat una enquesta a companys meus per saber una mica més sobre com se senten davant d’aquesta situació i per saber més sobre com han viscut l’ESO:

1.T’imaginaves que el temps passaria tan ràpid quan vas entrar a primer?

No:7

Sí:1

2.Et fa nosa acabar aquesta etapa?

No:1

Sí:7

3.Has fet moltes amistats noves durant aquests quatre anys?

No:

Sí: 8

4.Tens ganes de marxar a Itàlia?

No:

Sí: 5

No hi anem: 3

5.Penses venir a visitar l’institut l’any que ve?

No:3

Sí: 5

6.Recordes alguna anècdota graciosa amb algun professor?

No:

Sí:8

7.Ja tens el vestuari per a la graduació?

No:4

Sí: 4

Hi ha hagut respostes diverses però quasi tots coincidim en les mateixes respostes com per exemple la de les amistats o la de que sí que recordem anècdotes amb professors, tal i com he dit abans de l’entrevista.

Esperem que aquests 4 dies de classe que ens queden siguin bons i no pas dolents!

Laura Mendoza

Filed under: Reportatge |