Les Barraques Digitals

Com ja vam informar la setmana passada, continuem informant de la tasca que realitzen els nostres exalumnes en els seus respectius centres.

Aquesta setmana és el torn de la Clàudia Fernández Puigdollers, que actualment està cursant 2n de batxillerat artístic escènic a l’IES Celestí Bellera de Granollers.

–Títol del treball de recerca?

COM (NO) LLIGAR EN UN ASCENSOR

-Nota obtinguda?

10

-Per què vas decidir desenvolupar aquest tema?

Al nostre institut és obligatori fer els Treballs de Recerca per parelles, sobretot si és el cas d’un procés de creació, com és el nostre. I el meu company i jo vam tenir clar des del principi que tots dos volíem crear un espectacle des de zero, i que a part de inventar-lo, també el volíem representar. És a dir, consistia en fer de guionistes, directors i actors d’un espectacle.

-Quines inquietuds has clarificat amb l’elaboració d’aquest treball?

Fent el treball he aprofundit més en els coneixements que tenia sobre el Clown i el Teatre de l’Absurd i he après com es crea un espectacle des d’una primera idea fins al resultat final.

-Quant temps hi has dedicat?

Vam començar a treballar-ho al maig del 2013 i el vam exposar el 5 de novembre del mateix any, o sigui que vam estar fent el treball durant gairebé set mesos. Durant els mesos de vacances quedàvem tres dies a la setmana durant tot l’estiu, excepte l’agost, i als mesos escolars quedàvem dues tardes a la setmana.

-Quina conclusió n’has extret?  

La Clàudia actualment

El Treball m’ha servit per acabar-me de convèncer de què és el que realment m’agrada i vull pel meu futur, i he aprés moltíssim sobre com cal fer un treball complert. També he aprés que estressant-me des del minut 1 no aconsegueixo res, que al final tot l’esforç té la seva recompensa.

-Com valores el fet de dedicar tan temps per aprofundir en un tema?

Al principi no em va agradar gens la idea, però ara que ja l’he fet trobo que està molt bé si realment tu pots escollir el tema, perquè en el meu cas ha sigut una cosa que m’ha interessat i de la que he aprés. Però igualment, trobo que se li dóna massa importància al TDR i que això fa que deixem de banda els estudis que fem alhora. És a dir, trobo bé que hi hagi aquest projecte però no a segon de batxillerat, que és quan més s’ha de treballar.

-Què vols estudiar?

Vull estudiar Interpretació.

-Pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat mentre feies el treball?

El dia de la presentació del l’espectacle davant del Tribunal i del públic tot va ser molt estrany: la sala estava plena, havien vingut molt alumnes i amics a veure la presentació i en total arribàvem a les 50 persones, o sigui que el nivell de nervis era important. I resulta que mentre estàvem fent l’obra vam tenir diversos imprevistos. A l’última escena, representàvem un sopar romàntic, i en aquest sopar.. ens va caure l’aigua! Per sort, nosaltres jugàvem a que ens queia el menjar i no va suposar gaire problema, però després vam haver de fer tota l’exposició oral plens de tomàquet dels espaguettis i amb tota la roba mullada.

Després de fer l’espectacle a l’exposició, però, ens van demanar de tornar-la a fer a una escola de teatre de Granollers, i com que ens havia agradat l’imprevist, vam decidir introduir-lo, de manera que va passar d’un imprevist a una acció més.

-Vas pensar en algun moment que t’havies equivocat de tema?

Sí, moltíssims! Durant els set mesos de treball vam haver de canviar el tema de l’espectacle cinc cops perquè a l’hora de fer les improvisacions no ens funcionaven les propostes, i fins a trobar el tema definitiu vam tenir molts dubtes i nervis.

-Com et sents un cop l’has finalitzat i has vist el resultat?

És com treure’s un gran pes de sobre! Al principi no em podia creure que ja s’hagués acabat, després de tant treballar-ho, però reconec que aquella nit vaig dormir tranquil·líssima!

-Què aconsellaries als alumnes que l’any vinent l’hagin de fer?

Sobretot els hi diria que escullin bé el tema, un que els agradi i els motivi (si els hi deixen triar) i que no s’estressin, que al principi tot es veu molt negre però es qüestió d’anar fent poc a poc sense deixar-ho de banda.

-Escriu el que vulguis i no t’haguem preguntat.

Una peculiaritat dels batxillerats artístics és que no ens fan fer el treball escrit en format de dossier, sinó que ho hem hagut de fer per mitjà de la creació d’un blog on explicàvem tot el procés de creació i penjàvem els vídeos dels assajos (tdrteatredegest.blogspot.com.es). I, a part, individualment, vam fer cadascú el seu diari personal on explicàvem tot el que anàvem aprenent i sentint durant el procés de creació. El vídeo del resultat final es pot trobar a Youtube posant el títol de l’espectacle.

Després de fer la representació oficial, hem tornat a fer COM (NO) LLIGAR EN UN ASCENSOR un cop a una altre escola i hem estat seleccionats pels Premis Treball de Recerca de la Universitat de Vic.

Aquí us deixem l’enllaç:

Les barraques digitals

Filed under: Notícies de l'IES | Leave a comment »