Després de 18 temporades, l’històric CE Sabadell retorna a la segona divisió del futbol espanyol.
El conjunt vallesà, va firmar el seu pas a aquesta categoria el passat dissabte després d’empatar 1-1 el partit a Ipurúa contra el SD Éibar. A Sabadell el resultat va ser de 0-0, i com els gols a camp contrari valen el doble, l’empat a 1 era suficient.
El diumenge, els aficionats van poder celebrar amb els jugadors l’ascens pels carrers de Sabadell. A continuació, la plantilla a la Sala de Plens cantava “Adéu a Segona B”. L’alcalde, Manuel Bustos, mostrava la seva alegria felicitant als jugadors “Gràcies per fer-nos felissos” deia emocionat, i els hi va explicar com va viure la ciutat vallesana el partit, amb una pantalla gegant.
El President del club, Joan Soteras, també molt emocionat, va agrair a la gent el seu recolzament i va dir que “No pararé fins que siguem equip de Primera Divisió”.
El tècnic, Lluís Carreras, que segons diuen els rumors la temporada que ve serà entrenador del Barça B, va ser aclamat pels seus jugadors que li cantaven que es quedés al club.
L’afició podrà veure a l’equip el proper cap de setmana al partit on es proclamarà el millor equip de Segona B, el Sabadell o el Real Murcia, que també ja és equip de Segona A.
EL 31 de maig a les 17:30h a la sala d’actes de la biblioteca de Montornès del Vallès, és llegirà una tertúlia amb motiu de la publicació del llibre Montornès del Vallès. Recull onomàstic, la biblioteca organitza una tertúlia per recuperar la memòria del poble, per parlar del Montornès antic.
Amb l’ajuda de l’arxiver municipal, Nicolau Guanyabens, i en base a un document de l’arxiu que recull el padró de totes les cases que hi havia a Montornès cap a 1930, repassarem, carrer a carrer, els noms de casa.
A la tertúlia hi podreu participar totes les persones d’edat que havíeu conegut el Montornès de mitjans del segle XX. A la tertúlia hi participareu un màxim de 8 persones. Qui vulgui ser tertulià, haurà de contactar amb la Biblioteca, per telèfon, via correu electrònic o via facebook, i apuntar-se. Les persones que vulguin venir d’oients i participar en un torn de preguntes, també caldrà que s’apuntin per les mateixes vies.
El proper 2 de juny a càrrec del grup de teatre aspahid, es farà la IV mostres de teatre sobre la història de Villa Dorita.
De com els habitants d’un poble, estan units troben la solució a un problema. Aquesta història està explicada a través dels ulls d’un enamorat i creada col·lectivament per tots els participants.
Johnny Depp torna amb el seu llegendari personatge de Capita Jack Sparrow en un conte amb acció, la traició i la desaparició. Quan Jack es creua amb una dona del seu passat (Penelope Cruz), no està gaire segur de si es tracta d’amor o si es una estafadora sense escrúpols que l’està utilitzant per trobar la llegendària Font de la Joventut.
Per altra part, Jack, és capturat pel Queen Anne’s Revenge, el vaixell del terrorífic pirata Barbanegra (Ian McShane). Aquesta dona el força a unir-se a ell (a Barbanegera), i viurà una inesperada aventura en la qual no sap qui l’inspira més por: Barbanegra o la dona del seu passat.
Llibre
Aquesta setmana recomanem el llibre ”La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda.
La plaça del diamant
La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s’anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: un era l’Antoni i l’altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d’anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners o no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l’Antoni. Ell li va oferir l’oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.
Passà el temps i l’Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L’Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.
Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s’havia convertit en soldat, però va poder venir a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l’obra amb la Natàlia i l’Antoni pensatius a casa seva després de la festa…
Els Pere Antons són una colla de gegants que cada any per a les festes del nostre poble organitzen menjars, botifarrades i festes a les quals només poden assistir els membres d’aquella colla.
Aquest any la colla del Pere Antons han decidit canviar la seva cançó per una de nova, el 30 de maig es gravarà la cançó i entre el 31 de maig i l’1 de juny es podrà veure al facebook o al youtube.
El passat dissabte, a la carretera de A-8002 a l’altura de Castilloblanco de los Arroyos (Sevilla), José Ortega Cano l’extorero, va tenir un accident de trànsit. Segons la Guardia Civil, la causa de l’accident podria ser que Ortega Cano s’hagués saltat el límit de velocitat. Els dos conductors van xocar de cara, tots dos portaven el cinturó de seguretat i tot i així l’altre conductor, que conduia un Seat Altea, va morir a l’instant.
Ortega Cano ha estat intervingut durant sis hores i mitja per uns equips de cirugians, cardiovasculars i traumatòlegs.