Les Barraques Digitals

El reportatge d’aquesta setmana tracta sobre l’exposició dels nens a la televisió.

En aquests programes els  pares aprofiten la innocència i la imatge del seus fills per treure’n profit, gairebé sempre per treure un profit econòmic.
Els nens, d’entre edats variables entre els 3 i els 12-13 anys aproximadament, no són conscients del que fan, de les repercussions dels seus actes i de com això els marcarà per sempre el seu futur.

Nosaltres ens preguntem si això és ètic. Si uns pares que estimen al seu fill el deixen el que, per exemple, ha succeït en un programa de l televisió filipina amb en Jan-Jan, i que ha donat la volta al món.
La història del Jan-Jan

En Jan-Jan és un nen que va aparèixer fa unes setmanes a un programa d’entreteniment de la televisió nacional filipina anomenat “Willing Willie”.
Primer de tot, el nen, va respondre amb molta por a les preguntes del presentador Willie Revillame,  seguidament va presentar a la seva tieta i va començar la seva actuació.

L’actuació consistia en ballar d’una manera insòlita per a un nen de sis anys, com si fes un striptease.

El públic cridava i reia i el presentador, eufòric l’animava. El pobre Jan-Jan no comprenia per què la gent reaccionava d’aquella manera i amb les llàgrimes a punt de sortir del seus ulls va continuar ballant.

A l’acabar l’actuació el presentador li va comentar al nen que s’havia quedat sorprès i a continuació li va donar el premi de 10 mil pesos.

Un premi de 10 mil pesos que la seva família necessitava urgentment. Tan urgentment que no els importava causar un trauma al seu fill petit.

En aquell moment ja van començar les reaccions de la gent que s’havia sentit ofesa.
La Comissió de Drets Humans (CHR) va manifestar que el programa havia violat la llei de protecció a la infància i a través de les xarxes socials com Facebook, la gent demanava en massa la dimissió del presentador.

No hem de marxar tan lluny per veure més casos “d’abusos” als infants. Als programes de “busca-talents” podem veure constantment com els més petits han de fer el que per a ells és una cosa normal sense saber que l’estan utilitzant per fer riure a la gent.

La veritat que no sempre els nens mostren una habilitat ridícula al gran públic o als càstings. Són innumerables els casos de nens amb talent per exemple de ballar, de cantar o d’actuar que intenten fer-se famosos i buscar l’èxit des de ben petits.
Alguns casos famosos són per exemple les Germanes Olsen, que van començar des de petites participant en anuncis i pel·lícules i que van acabar tenint la seva pròpia sèrie. Al cap dels anys han caigut en les drogues i malalties com l’anorèxia.

Per desgràcia no són les úniques, actrius com Lindsay Lohan, Drew Barrymore han passat per circumstàncies semblants, caient en mals vicis de vida com les drogues i l’alcohol.

Un altre cas que hi ha són per exemple els vídeos que es pugen a Internet i que acaben veient milers de persones (depenent de la repercussió del vídeo) i que donen la volta al món.

La nostra opinió es que els pares han de valorar molt conscientment les causes que poden provocar-li al nen i si no ho veuen clar és millor no fer-ho i si el seu fill de veritat té un talent i li agrada fer això ja ho farà quan tingui la capacitat i ho hagi dedicit ell mateix.
Al cap i a la fi aquest és un tema on cadascú té la seva opinió. Vosaltres què n’opineu sobre aquest tema?

Sandra Mercado i Tània Sánchez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »