Les Barraques Digitals

Aquesta setmana, en motiu de la celebració del dia internacional de la dona treballadora que es celebra el 8 de març, farem un reportatge sobre aquest tema. 
Les dones al llarg de la història han estat tractades injustament i han tingut una conducta molt pautada per a cada moment i situació de la seva vida. Es creia que la dona era inferior a l’home per naturalesa, cosa que no és veritat.

A partir del segle de les llums els drets de la dona van començar a ser reclamats per elles. A continuació us mostrarem l’evolució de la dona al llarg de la història.

A la prehistòria les dones es dedicaven a la recol·lecta de productes vegetals, mentre que els homes que tenien la constitució física més forta, es dedicaven a la caça. Més tard, van ser les dones que es dedicaven a l’agricultura.

A l’Edat Mitjana amb l’augment de la població es va crear la necessitat de comerciar, i amb això l’aparició de la burgesia. La dona, sempre depenia de l’home: quan era petita del pare, quan es casava del marit, i si quedava vídua del fill.

La tasca que feia la dona sempre era a casa i el més important era el paper d’esposa i de mare.

Es van començar a crear rols difícils de canviar, ja que la religió, que era la base de la cultura incapacitava a la dona i donava tot el poder civil i l’educació a l’home.

La Revolució Francesa va ser un fet molt important per a la dona. Les dones van participar activament en aquesta revolució.

Encara que les dones es van poder beneficiar d’algunes reformes socials (matrimoni civil, divorci…) no van aconseguir la igualtat legal i van ser excloses de la vida política.
Al 1971 Olympe de Gouges, va redactar la Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana, en contrapartida dels Drets de l’Home i el Ciutadà que van ser creats al 1789. Va patir un greu càstig: va ser acusada de reialista i guillotinada al 1793.

A la mateixa època es va publicar a la Gran Bretanya la Vindicació dels drets de a dona, que argumentava que la dona no era per naturalesa inferior a l’home. Lamentablement no es va aconseguir res, encara que era el principi d’un gran canvi. 
La tenacitat que van tenir les dones que van participar en aquesta lluita és digna d’admirar. Al llarg del s. XIX les dones reivindiquen el vot femení.
Durant la Primera Guerra Mundial les dones van poder accedir a nous treballs, ja que els homes eren a la guerra i van poder mantenir l’economia dels seus països. Al llarg de tot el segle XX es van succeir fets molt importants que us explicarem amb detall en un altre reportatge.
Per què el dia internacional de la dona és el 8 de març?

Al 1910, 100 dones de 17 països van convocar la Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhague i van proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Al 1911 es va celebrar per primer cop a alguns països, però no el 8 de març, sinó el 19, on van assistir més d’un milió de persones.

A la setmana següent, més de 140 dones joves, la majoria immigrants van morir en un incendi a una fàbrica a Nova York. Aquest incident va tenir grans repercussions.

A l’any 1914 les dones van celebrar mítings el 8 de març per protestar per la guerra i per solidaritat.

Al 1917 les dones russes van escollir l’últim diumenge de febrer per commemorar els morts russos a la Primera Guerra Mundial, i declarar-se en vaga. En el calendari julià era el 23 de febrer però era 8 de març al calendari gregorià.

Carla Fernández i Tania Sánchez

Filed under: Reportatge | 1 Comment »